L’odont\u00f2leg \u00e9s el professional sanitari destinat a l’aplicaci\u00f3 i elecci\u00f3 del tractament dental. Per tant, el dentista \u00e9s tamb\u00e9 el responsable de seleccionar els tipus d’anest\u00e8sia dental idonis. \u00c9s important haver realitzat una hist\u00f2ria cl\u00ednica correcta, una anamnesi completa i con\u00e8ixer les patologies pr\u00e8vies del pacient per triar un tipus d’anest\u00e8sia o una altra.<\/p>\n
Les dues maneres d’administraci\u00f3 de l’anest\u00e8sia s\u00f3n: la infiltrativa i la t\u00f2pica. La seva forma d\u2019aplicaci\u00f3 \u00e9s el que les diferencia. L’anest\u00e8sia t\u00f2pica \u00e9s de curta durada i sol aplicar mitjan\u00e7ant esprai o un gel t\u00f2pic. En canvi, l’anest\u00e8sia infiltrativa \u00e9s dolorosa i requereix punci\u00f3 en una zona bucal concreta.<\/p>\n
L’anest\u00e8sia infiltrativa es pot diferenciar en dos segons el seu efecte. Una t\u00e9 efectes vasoconstrictors i \u00e9s de m\u00e9s durada. L’altra no t\u00e9 efectes, i es destina a pacients amb patologies com ara hipertensi\u00f3 arterial o patologia diab\u00e8tica. El component de l’epinefrina s’utilitza perqu\u00e8 \u00e9s un vasoconstrictor que contrau els vasos sanguinis, allargant aix\u00ed l’efecte anest\u00e8sic.<\/p>\n
L’anest\u00e8sia tamb\u00e9 es pot diferenciar segons el procediment. La t\u00e8cnica anest\u00e8sica pot ser periapical quan nom\u00e9s aplica l’anest\u00e8sia per a una pe\u00e7a dental, o troncular, quan l’anest\u00e8sia s’aplica en un quadrant concret. El tipus d’anest\u00e8sia troncular tindr\u00e0 efecte durant dues hores.<\/p>\n
L’anest\u00e8sic local, si no hi ha patologia card\u00edaca o una altra contraindicaci\u00f3, sol ser la lidoca\u00efna. Aix\u00f2 \u00e9s degut a la seva efic\u00e0cia, la seva baixa toxicitat i per la durada del seu efecte anest\u00e8sic. La concentraci\u00f3 dels anest\u00e8sics locals en \u00fas en odontologia varia des de 0,5% fins a un 4% depenent del tipus d’anest\u00e8sic.<\/p>\n
Com a alternatives, hi ha la sedaci\u00f3 conscient inhalat\u00f2ria amb \u00f2xid nitr\u00f3s i oxigen. Tots dos combinats formen un gas tamb\u00e9 conegut com el gas del riure. La seva aplicaci\u00f3 \u00e9s inhalada mitjan\u00e7ant les fosses nasals i permet aconseguir una gran relaxaci\u00f3 del pacient.<\/p>\n
L’\u00f2xid nitr\u00f3s \u00e9s no t\u00f2xic, incolor, no inflamable i t\u00e9 una olor agradable. S’usa habitualment a molts pa\u00efsos com els EUA, Dinamarca, Fran\u00e7a, Espanya etc. \u00c9s una t\u00e8cnica d’\u00e8xit i \u00e9s molt \u00fatil en pacients hipocondr\u00edacs, disminu\u00efts ps\u00edquics o pacients ansiosos. Alhora, est\u00e0 contraindicada el primer trimestre de l’embar\u00e0s, en patologies com MPOC.<\/p>\n
A manera excepcional es pot dur a terme la sedaci\u00f3 conscient intravenosa, per\u00f2 nom\u00e9s pot ser duta a terme per un anestesista professional. La seva aplicaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s utilitzada en entorns hospitalaris que no pas en cl\u00edniques dentals.<\/p>\n
Com a conclusi\u00f3 dir\u00edem que hi ha diferents tipus d’anest\u00e8sies segons la forma d’aplicaci\u00f3 (infiltrativa o t\u00f2pica), segons el procediment (periapical o troncular) i segons la forma de sedaci\u00f3 (conscient inhalat\u00f2ria o conscient intravenosa). Con\u00e8ixer els tipus d’anest\u00e8sia dental i saber com i qui aplicar-les \u00e9s essencial per a l’odont\u00f2leg i l’auxiliar de cl\u00ednica dental.<\/p>\n