Entrevista a Nuria Ortega:<\/p>\n
N\u00faria quan parlem de disciplina, sona a militar, inflexible, per tant, com \u00e9s la disciplina positiva?<\/h2>\nAssociem la paraula disciplina a la rigidesa ia la inflexibilitat per\u00f2 si ens remetem a l’origen de la paraula Disciplina podem trobar que aquesta prov\u00e9 del llat\u00ed \u201cdiscipuli\u201d que \u00e9s, \u201cdeixeble\u201d. Com a definicions podem trobar quina disciplina correspon a un m\u00e8tode oa una guia. Aix\u00ed, disciplinar vol dir guiar. A trav\u00e9s de la disciplina \u00e9s com aconseguim adquirir habilitats.<\/p>\n
La disciplina positiva el que vol \u00e9s guiar els nens a adquirir habilitats socials que resultin \u00fatils per a la seva vida. I per aix\u00f2 utilitza no utilitza m\u00e8todes de control, com els c\u00e0stigs o els premis, que busquen eliminar les conductes equivocades dels nens i penalitzen els errors. Per aix\u00f2 utilitza habilitats socials com l’assertivitat, l’empatia i l’escolta activa. Aix\u00ed, quan un nen s’equivoca i t\u00e9 una conducta poc apropiada rep un exemple d’assertivitat de la m\u00e0 dels seus pares o mestres que en un futur podr\u00e0 reproduir quan s’enfronti a conflictes amb altres persones.<\/p><\/blockquote>\n
Qu\u00e8 \u00e9s la nova tend\u00e8ncia educativa, que a petits passos s’est\u00e0 instaurant a la societat?<\/h2>\nLa tend\u00e8ncia que s’est\u00e0 instaurant a la societat, al meu parer, \u00e9s fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie i del sorgiment d’una nova consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Ja no som a l’era industrial. Estem en un moment hist\u00f2ric de canvi apassionant, on les persones tenen l’oportunitat de despertar, d’abandonar la por i de viure en llibertat. L’educaci\u00f3 que els pares ofereixen als nens \u00e9s impossible que es quedi com est\u00e0, ja que els nens d’avui ja neixen un passet m\u00e9s per davant del que naix\u00edem fa 30. Aix\u00ed que molts nens, amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia i una consci\u00e8ncia superior (fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie) no es resignen a acceptar una educaci\u00f3 basada en la por, en les amenaces, en el control, en els c\u00e0stigs, en el \u201cper qu\u00e8 si\u201d\u2026 i aleshores els pares veuen que els m\u00e8todes que ells van aprendre no funcionen amb els fills i molts es decideixen a buscar altres coses. Per aix\u00f2 prolifera l’educaci\u00f3 respectuosa, l’educaci\u00f3 conscient, la pedagogia blanca, la disciplina positiva o que les pedagogies Warldorf i Montesori esdevinguin m\u00e9s populars al sector educatiu. Aix\u00ed mateix, moltes escoles tamb\u00e9 estan canviant les seves metodologies i comen\u00e7ant a treballar sense ex\u00e0mens, sense llibres, a trav\u00e9s de projectes, i de manera diferent de l’anterior.<\/p>\n
I jo crec que els nens ens estan dient clarament que la manera com fem les coses amb ells ja no \u00e9s v\u00e0lida. Per\u00f2 molts s’entesten a dir que els nens cada cop tenen m\u00e9s trastorns, s\u00f3n m\u00e9s rebels, ja no tenen el respecte que tenien abans\u2026 en lloc d’acceptar el canvi en qu\u00e8 estem sotmesos, l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie, i veure que realment necessitem pensar diferent i fer les coses diferents. Realment a la persona que pitjor parlem \u00e9s al nostre fill; els diem coses que mai no dir\u00edem a un amic. Les seg\u00fcents persones a qui pitjor parlem s\u00f3n els nostres pares, germans, familiars propers, parelles\u2026. Aix\u00f2 a mi em sembla trist. Necessitem aprendre a tractar millor les persones que m\u00e9s volem; i est\u00e0 b\u00e9 poder expressar amb confian\u00e7a tots els nostres sentiments amb les persones que m\u00e9s volem, i tampoc passa res per mostrar el nostre costat m\u00e9s fosc amb ells\u2026per\u00f2 m’agradaria arribar a veure un m\u00f3n en qu\u00e8 tract\u00e9ssim molt millor els de dins de casa que als de fora (havent-hi moments per a tot, conflictes i malentesos, per descomptat, per\u00f2 que no fos la t\u00f2nica general i, sobretot, que mai no falt\u00e9s el respecte).<\/p>\n
Aquest canvi es pot assolir gr\u00e0cies a l’educaci\u00f3 dels nens.<\/p><\/blockquote>\n
![\"educaci\u00f3n](\"https:\/\/eoc.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/educacion-infantil-positiva.jpg\" "\\"educaci\u00f3n")
<\/p>\n
Quins valors defensa la disciplina positiva?<\/h2>\nEl que m\u00e9s m’agrada de la disciplina positiva \u00e9s que no nom\u00e9s \u00e9s una oportunitat d’educar els nens per al futur sin\u00f3 que a m\u00e9s, \u00e9s una oportunitat perqu\u00e8 els pares canvi\u00efn creuencies, es coneguin a si mateixos i creixin com a persones. El pare que s’endinsa en la disciplina positiva passa per un proc\u00e9s de reaprenentatge, ja que en descobrir noves maneres de tractar els seus fills tamb\u00e9 descobreix noves maneres de tractar-se a si mateix.<\/p>\n
Els valors principals que defensa la disciplina positiva s\u00f3n:<\/p>\n
Les relacions horitzontals, la igualtat per a tots els \u00e9ssers humans, l’educaci\u00f3 orientada a l’autoregulaci\u00f3, la responsabilitat personal, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la creaci\u00f3 d’opini\u00f3 pr\u00f2pia, la capacitat de prendre decisions, l’adquisici\u00f3 d’habilitats socials i el foment de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional , i la visi\u00f3 dels errors com a oportunitats d’aprenentatge., una cosa sens dubte molt important per a aquest m\u00f3n tan canviant en qu\u00e8 necessitarem atrevir-nos a fallar.<\/p><\/blockquote>\n
La disciplina positiva es basa en una base s\u00f2lida cient\u00edfica o psicol\u00f2gica, o \u00e9s un mite popular?<\/h2>\nLa disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicol\u00f2gic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser gregari i que tot el seu comportament est\u00e0 motivat pel sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Alfred Adler defensava que les relacions que hav\u00edem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un anci\u00e0. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expand\u00eds en aquella \u00e8poca, per\u00f2 posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la \u201cDisciplina Positiva\u201d, comen\u00e7ant a difondre pel m\u00f3n (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.<\/p><\/blockquote>\n
![\"atr\u00e9vete](\"https:\/\/eoc.cat\/wp-content\/uploads\/2016\/09\/atrevete-a-educar-sin-castigar.jpg\" "\\"atr\u00e9vete")
<\/p>\n
Quan les mames o papes contacten amb tu perqu\u00e8 els gui\u00efs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Qu\u00e8 \u00e9s el que et sorpr\u00e8n m\u00e9s, en aquesta primera presa de contacte?<\/h2>\nDoncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n
Associem la paraula disciplina a la rigidesa ia la inflexibilitat per\u00f2 si ens remetem a l’origen de la paraula Disciplina podem trobar que aquesta prov\u00e9 del llat\u00ed \u201cdiscipuli\u201d que \u00e9s, \u201cdeixeble\u201d. Com a definicions podem trobar quina disciplina correspon a un m\u00e8tode oa una guia. Aix\u00ed, disciplinar vol dir guiar. A trav\u00e9s de la disciplina \u00e9s com aconseguim adquirir habilitats.<\/p>\n
La disciplina positiva el que vol \u00e9s guiar els nens a adquirir habilitats socials que resultin \u00fatils per a la seva vida. I per aix\u00f2 utilitza no utilitza m\u00e8todes de control, com els c\u00e0stigs o els premis, que busquen eliminar les conductes equivocades dels nens i penalitzen els errors. Per aix\u00f2 utilitza habilitats socials com l’assertivitat, l’empatia i l’escolta activa. Aix\u00ed, quan un nen s’equivoca i t\u00e9 una conducta poc apropiada rep un exemple d’assertivitat de la m\u00e0 dels seus pares o mestres que en un futur podr\u00e0 reproduir quan s’enfronti a conflictes amb altres persones.<\/p><\/blockquote>\n
Qu\u00e8 \u00e9s la nova tend\u00e8ncia educativa, que a petits passos s’est\u00e0 instaurant a la societat?<\/h2>\nLa tend\u00e8ncia que s’est\u00e0 instaurant a la societat, al meu parer, \u00e9s fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie i del sorgiment d’una nova consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Ja no som a l’era industrial. Estem en un moment hist\u00f2ric de canvi apassionant, on les persones tenen l’oportunitat de despertar, d’abandonar la por i de viure en llibertat. L’educaci\u00f3 que els pares ofereixen als nens \u00e9s impossible que es quedi com est\u00e0, ja que els nens d’avui ja neixen un passet m\u00e9s per davant del que naix\u00edem fa 30. Aix\u00ed que molts nens, amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia i una consci\u00e8ncia superior (fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie) no es resignen a acceptar una educaci\u00f3 basada en la por, en les amenaces, en el control, en els c\u00e0stigs, en el \u201cper qu\u00e8 si\u201d\u2026 i aleshores els pares veuen que els m\u00e8todes que ells van aprendre no funcionen amb els fills i molts es decideixen a buscar altres coses. Per aix\u00f2 prolifera l’educaci\u00f3 respectuosa, l’educaci\u00f3 conscient, la pedagogia blanca, la disciplina positiva o que les pedagogies Warldorf i Montesori esdevinguin m\u00e9s populars al sector educatiu. Aix\u00ed mateix, moltes escoles tamb\u00e9 estan canviant les seves metodologies i comen\u00e7ant a treballar sense ex\u00e0mens, sense llibres, a trav\u00e9s de projectes, i de manera diferent de l’anterior.<\/p>\n
I jo crec que els nens ens estan dient clarament que la manera com fem les coses amb ells ja no \u00e9s v\u00e0lida. Per\u00f2 molts s’entesten a dir que els nens cada cop tenen m\u00e9s trastorns, s\u00f3n m\u00e9s rebels, ja no tenen el respecte que tenien abans\u2026 en lloc d’acceptar el canvi en qu\u00e8 estem sotmesos, l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie, i veure que realment necessitem pensar diferent i fer les coses diferents. Realment a la persona que pitjor parlem \u00e9s al nostre fill; els diem coses que mai no dir\u00edem a un amic. Les seg\u00fcents persones a qui pitjor parlem s\u00f3n els nostres pares, germans, familiars propers, parelles\u2026. Aix\u00f2 a mi em sembla trist. Necessitem aprendre a tractar millor les persones que m\u00e9s volem; i est\u00e0 b\u00e9 poder expressar amb confian\u00e7a tots els nostres sentiments amb les persones que m\u00e9s volem, i tampoc passa res per mostrar el nostre costat m\u00e9s fosc amb ells\u2026per\u00f2 m’agradaria arribar a veure un m\u00f3n en qu\u00e8 tract\u00e9ssim molt millor els de dins de casa que als de fora (havent-hi moments per a tot, conflictes i malentesos, per descomptat, per\u00f2 que no fos la t\u00f2nica general i, sobretot, que mai no falt\u00e9s el respecte).<\/p>\n
Aquest canvi es pot assolir gr\u00e0cies a l’educaci\u00f3 dels nens.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quins valors defensa la disciplina positiva?<\/h2>\nEl que m\u00e9s m’agrada de la disciplina positiva \u00e9s que no nom\u00e9s \u00e9s una oportunitat d’educar els nens per al futur sin\u00f3 que a m\u00e9s, \u00e9s una oportunitat perqu\u00e8 els pares canvi\u00efn creuencies, es coneguin a si mateixos i creixin com a persones. El pare que s’endinsa en la disciplina positiva passa per un proc\u00e9s de reaprenentatge, ja que en descobrir noves maneres de tractar els seus fills tamb\u00e9 descobreix noves maneres de tractar-se a si mateix.<\/p>\n
Els valors principals que defensa la disciplina positiva s\u00f3n:<\/p>\n
Les relacions horitzontals, la igualtat per a tots els \u00e9ssers humans, l’educaci\u00f3 orientada a l’autoregulaci\u00f3, la responsabilitat personal, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la creaci\u00f3 d’opini\u00f3 pr\u00f2pia, la capacitat de prendre decisions, l’adquisici\u00f3 d’habilitats socials i el foment de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional , i la visi\u00f3 dels errors com a oportunitats d’aprenentatge., una cosa sens dubte molt important per a aquest m\u00f3n tan canviant en qu\u00e8 necessitarem atrevir-nos a fallar.<\/p><\/blockquote>\n
La disciplina positiva es basa en una base s\u00f2lida cient\u00edfica o psicol\u00f2gica, o \u00e9s un mite popular?<\/h2>\nLa disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicol\u00f2gic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser gregari i que tot el seu comportament est\u00e0 motivat pel sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Alfred Adler defensava que les relacions que hav\u00edem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un anci\u00e0. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expand\u00eds en aquella \u00e8poca, per\u00f2 posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la \u201cDisciplina Positiva\u201d, comen\u00e7ant a difondre pel m\u00f3n (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quan les mames o papes contacten amb tu perqu\u00e8 els gui\u00efs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Qu\u00e8 \u00e9s el que et sorpr\u00e8n m\u00e9s, en aquesta primera presa de contacte?<\/h2>\nDoncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n
La tend\u00e8ncia que s’est\u00e0 instaurant a la societat, al meu parer, \u00e9s fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie i del sorgiment d’una nova consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Ja no som a l’era industrial. Estem en un moment hist\u00f2ric de canvi apassionant, on les persones tenen l’oportunitat de despertar, d’abandonar la por i de viure en llibertat. L’educaci\u00f3 que els pares ofereixen als nens \u00e9s impossible que es quedi com est\u00e0, ja que els nens d’avui ja neixen un passet m\u00e9s per davant del que naix\u00edem fa 30. Aix\u00ed que molts nens, amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia i una consci\u00e8ncia superior (fruit de l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie) no es resignen a acceptar una educaci\u00f3 basada en la por, en les amenaces, en el control, en els c\u00e0stigs, en el \u201cper qu\u00e8 si\u201d\u2026 i aleshores els pares veuen que els m\u00e8todes que ells van aprendre no funcionen amb els fills i molts es decideixen a buscar altres coses. Per aix\u00f2 prolifera l’educaci\u00f3 respectuosa, l’educaci\u00f3 conscient, la pedagogia blanca, la disciplina positiva o que les pedagogies Warldorf i Montesori esdevinguin m\u00e9s populars al sector educatiu. Aix\u00ed mateix, moltes escoles tamb\u00e9 estan canviant les seves metodologies i comen\u00e7ant a treballar sense ex\u00e0mens, sense llibres, a trav\u00e9s de projectes, i de manera diferent de l’anterior.<\/p>\n
I jo crec que els nens ens estan dient clarament que la manera com fem les coses amb ells ja no \u00e9s v\u00e0lida. Per\u00f2 molts s’entesten a dir que els nens cada cop tenen m\u00e9s trastorns, s\u00f3n m\u00e9s rebels, ja no tenen el respecte que tenien abans\u2026 en lloc d’acceptar el canvi en qu\u00e8 estem sotmesos, l’evoluci\u00f3 de l’esp\u00e8cie, i veure que realment necessitem pensar diferent i fer les coses diferents. Realment a la persona que pitjor parlem \u00e9s al nostre fill; els diem coses que mai no dir\u00edem a un amic. Les seg\u00fcents persones a qui pitjor parlem s\u00f3n els nostres pares, germans, familiars propers, parelles\u2026. Aix\u00f2 a mi em sembla trist. Necessitem aprendre a tractar millor les persones que m\u00e9s volem; i est\u00e0 b\u00e9 poder expressar amb confian\u00e7a tots els nostres sentiments amb les persones que m\u00e9s volem, i tampoc passa res per mostrar el nostre costat m\u00e9s fosc amb ells\u2026per\u00f2 m’agradaria arribar a veure un m\u00f3n en qu\u00e8 tract\u00e9ssim molt millor els de dins de casa que als de fora (havent-hi moments per a tot, conflictes i malentesos, per descomptat, per\u00f2 que no fos la t\u00f2nica general i, sobretot, que mai no falt\u00e9s el respecte).<\/p>\n
Aquest canvi es pot assolir gr\u00e0cies a l’educaci\u00f3 dels nens.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quins valors defensa la disciplina positiva?<\/h2>\nEl que m\u00e9s m’agrada de la disciplina positiva \u00e9s que no nom\u00e9s \u00e9s una oportunitat d’educar els nens per al futur sin\u00f3 que a m\u00e9s, \u00e9s una oportunitat perqu\u00e8 els pares canvi\u00efn creuencies, es coneguin a si mateixos i creixin com a persones. El pare que s’endinsa en la disciplina positiva passa per un proc\u00e9s de reaprenentatge, ja que en descobrir noves maneres de tractar els seus fills tamb\u00e9 descobreix noves maneres de tractar-se a si mateix.<\/p>\n
Els valors principals que defensa la disciplina positiva s\u00f3n:<\/p>\n
Les relacions horitzontals, la igualtat per a tots els \u00e9ssers humans, l’educaci\u00f3 orientada a l’autoregulaci\u00f3, la responsabilitat personal, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la creaci\u00f3 d’opini\u00f3 pr\u00f2pia, la capacitat de prendre decisions, l’adquisici\u00f3 d’habilitats socials i el foment de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional , i la visi\u00f3 dels errors com a oportunitats d’aprenentatge., una cosa sens dubte molt important per a aquest m\u00f3n tan canviant en qu\u00e8 necessitarem atrevir-nos a fallar.<\/p><\/blockquote>\n
La disciplina positiva es basa en una base s\u00f2lida cient\u00edfica o psicol\u00f2gica, o \u00e9s un mite popular?<\/h2>\nLa disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicol\u00f2gic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser gregari i que tot el seu comportament est\u00e0 motivat pel sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Alfred Adler defensava que les relacions que hav\u00edem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un anci\u00e0. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expand\u00eds en aquella \u00e8poca, per\u00f2 posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la \u201cDisciplina Positiva\u201d, comen\u00e7ant a difondre pel m\u00f3n (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quan les mames o papes contacten amb tu perqu\u00e8 els gui\u00efs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Qu\u00e8 \u00e9s el que et sorpr\u00e8n m\u00e9s, en aquesta primera presa de contacte?<\/h2>\nDoncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n
El que m\u00e9s m’agrada de la disciplina positiva \u00e9s que no nom\u00e9s \u00e9s una oportunitat d’educar els nens per al futur sin\u00f3 que a m\u00e9s, \u00e9s una oportunitat perqu\u00e8 els pares canvi\u00efn creuencies, es coneguin a si mateixos i creixin com a persones. El pare que s’endinsa en la disciplina positiva passa per un proc\u00e9s de reaprenentatge, ja que en descobrir noves maneres de tractar els seus fills tamb\u00e9 descobreix noves maneres de tractar-se a si mateix.<\/p>\n
Els valors principals que defensa la disciplina positiva s\u00f3n:<\/p>\n
Les relacions horitzontals, la igualtat per a tots els \u00e9ssers humans, l’educaci\u00f3 orientada a l’autoregulaci\u00f3, la responsabilitat personal, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la creaci\u00f3 d’opini\u00f3 pr\u00f2pia, la capacitat de prendre decisions, l’adquisici\u00f3 d’habilitats socials i el foment de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional , i la visi\u00f3 dels errors com a oportunitats d’aprenentatge., una cosa sens dubte molt important per a aquest m\u00f3n tan canviant en qu\u00e8 necessitarem atrevir-nos a fallar.<\/p><\/blockquote>\n
La disciplina positiva es basa en una base s\u00f2lida cient\u00edfica o psicol\u00f2gica, o \u00e9s un mite popular?<\/h2>\nLa disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicol\u00f2gic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser gregari i que tot el seu comportament est\u00e0 motivat pel sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Alfred Adler defensava que les relacions que hav\u00edem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un anci\u00e0. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expand\u00eds en aquella \u00e8poca, per\u00f2 posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la \u201cDisciplina Positiva\u201d, comen\u00e7ant a difondre pel m\u00f3n (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quan les mames o papes contacten amb tu perqu\u00e8 els gui\u00efs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Qu\u00e8 \u00e9s el que et sorpr\u00e8n m\u00e9s, en aquesta primera presa de contacte?<\/h2>\nDoncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n
La disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicol\u00f2gic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser gregari i que tot el seu comportament est\u00e0 motivat pel sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n
Alfred Adler defensava que les relacions que hav\u00edem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un anci\u00e0. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expand\u00eds en aquella \u00e8poca, per\u00f2 posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la \u201cDisciplina Positiva\u201d, comen\u00e7ant a difondre pel m\u00f3n (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.<\/p><\/blockquote>\n
<\/p>\n
Quan les mames o papes contacten amb tu perqu\u00e8 els gui\u00efs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Qu\u00e8 \u00e9s el que et sorpr\u00e8n m\u00e9s, en aquesta primera presa de contacte?<\/h2>\nDoncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n
Doncs sincerament el que m\u00e9s em sorpr\u00e8n (encara que entenc el perqu\u00e8) \u00e9s la gran autoexig\u00e8ncia dels pares, aquesta pressi\u00f3 que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.<\/p>\n
I dic que comprenc el perqu\u00e8 se senten aix\u00ed per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que \u00e9s m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que \u00e9s justament dels errors d’on podem obtenir m\u00e9s aprenentatge. El cas \u00e9s que com m\u00e9s por tens a equivocar-te m\u00e9s dubtes tens sobre com actuar, m\u00e9s s’anul\u00b7la la teva intu\u00efci\u00f3 i m\u00e9s senzill \u00e9s que actu\u00efs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar b\u00e9.<\/p>\n
Aquesta por s’accentua amb tota la informaci\u00f3, s\u00e8ries, programes, articles, etc. que \u201cinsinuen\u201d o gaireb\u00e9 \u201camenacen\u201d enviant-te el missatge de subliminal que, \u201ccom no eduquis b\u00e9 el teu fill el dia de dem\u00e0 es convertir\u00e0 en un delinq\u00fcent\u201d i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependr\u00e0 de tu. Aix\u00f2 no \u00e9s cert. Tu com a pare pots ser una forta influ\u00e8ncia, per\u00f2 hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el cam\u00ed que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’\u00e8xit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones \u201cde b\u00e9\u201d, molt\u00edssims m\u00e9s que la situaci\u00f3 contr\u00e0ria\u2026per\u00f2 \u00e9s clar, aix\u00f2 no d\u00f3na prou morbositat com per fer un \u201creality\u201d que vengui audi\u00e8ncia a la televisi\u00f3 i que de passada fiqui la por al cos als pares perqu\u00e8 segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin q\u00fcestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per aix\u00f2 a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen \u201ccontinguts\u201d que qualsevol pot con\u00e8ixer en 5 minuts despr\u00e9s d’escriure 3 paraules a Google. Per\u00f2 b\u00e9, aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria\u2026..<\/p><\/blockquote>\n