{"id":13429,"date":"2024-06-25T09:15:14","date_gmt":"2024-06-25T07:15:14","guid":{"rendered":"https:\/\/eoc.cat\/?p=13429"},"modified":"2024-06-25T09:15:14","modified_gmt":"2024-06-25T07:15:14","slug":"tipus-de-tensio-electrica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/eoc.cat\/ca\/tipus-de-tensio-electrica\/","title":{"rendered":"Tipus de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica: baixa, mitjana i alta tensi\u00f3"},"content":{"rendered":"

T’has preguntat mai quins s\u00f3n els diferents tipus de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica<\/strong> que tenim a Espanya? La veritat \u00e9s que es tracta d’un dels aspectes m\u00e9s rellevants per a aconseguir electricitat en llars i empreses<\/strong>. No obstant aix\u00f2, poques vegades li prestem l’atenci\u00f3 necess\u00e0ria per a con\u00e8ixer amb detall el seu funcionament.<\/p>\n

Tipus de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica disponibles<\/h2>\n

Cada voltatge<\/strong> t\u00e9 un \u00fas diferent i la seva catalogaci\u00f3 ve regulada per la normativa IEC 60038:2009\/AMD1:202<\/strong>1 a nivell internacional. Per a establir la seva classificaci\u00f3 has de distingir entre tres tipus principals de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica<\/strong> que es divideixen entre baixa, mitjana i alta. Farem un rep\u00e0s a cadascuna d’elles perqu\u00e8 coneguis en profunditat la seva utilitat.<\/p>\n

Alta tensi\u00f3<\/h3>\n

En el grup de l’alta tensi\u00f3<\/strong> s’integren totes les l\u00ednies amb un voltatge de m\u00e9s de 36 000 volts<\/strong>. El principal \u00fas que es dona a tot el m\u00f3n a aquesta mena de xarxes \u00e9s el del transport d’electricitat<\/strong>. I \u00e9s que un dels principals problemes de les xarxes el\u00e8ctriques s\u00f3n les p\u00e8rdues que es produeixen durant el seu viatge des dels punts de generaci\u00f3 (centrals hidroel\u00e8ctriques, granges solars o e\u00f2liques, etc.) fins al consumidor final.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, sabem que aquestes p\u00e8rdues d’electricitat<\/strong> es produeixen, sobretot, a causa de dos factors: la dist\u00e0ncia i el voltatge.<\/p>\n

En primer lloc, la dist\u00e0ncia<\/strong> a la qual cal distribuir l’energia. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que resulta inevitable.<\/p>\n

Encara que sempre s’intenta comptar amb punts de producci\u00f3 repartits per tota la geografia, hi ha algunes comunitats amb un gran excedent d’electricitat<\/strong>. Unes altres, per contra, consumeixen molt m\u00e9s del que generen. Aquest \u00e9s el cas de zones molt industrialitzades com Madrid, Catalunya o el Pa\u00eds Basc. Per tant, \u00e9s crucial fer arribar l’energia fins a aquests punts amb les menors p\u00e8rdues possibles.<\/p>\n

Per a aix\u00f2 entra en joc el segon factor, el voltatge<\/strong>. Quant menor \u00e9s, m\u00e9s elevades s\u00f3n les p\u00e8rdues produ\u00efdes pel cam\u00ed. Per aix\u00f2 ha d’usar-se aquest tipus de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica. Per al transport d’electricitat s’empren l\u00ednies que poden aconseguir els 132 000 volts<\/strong> (132 kV).<\/p>\n

Aquest tipus de tensions no s\u00f3n aptes per a ser utilitzades per cap consumidor, per la qual cosa cal transformar-les en altres de menys voltatge abans del seu aprofitament. A m\u00e9s, per a garantir la seguretat tant de la xarxa com dels animals o persones, totes aquestes l\u00ednies es condueixen sota terra i mitjan\u00e7ant cablejats especials<\/strong> que eviten el sobreescalfament de la xarxa produ\u00eft per l’anomenat efecte Joule<\/strong><\/a>.<\/p>\n

Una altra dada rellevant que has de con\u00e8ixer sobre les xarxes de transport de voltatges tan elevats \u00e9s el tipus de corrent<\/strong> que usen. I \u00e9s que si b\u00e9 \u00e9s possible emprar tant alterna com cont\u00ednua<\/strong>, en tota Espanya, excepte en la l\u00ednia que uneix la pen\u00ednsula amb Balears, s’utilitza \u00fanicament alterna.<\/p>\n

Mitjana tensi\u00f3<\/h3>\n

Aquest \u00e9s un dels tipus de tensi\u00f3 el\u00e8ctrica m\u00e9s habitual a Espanya, ja que s’usen per a distribuir l’energia des de les estacions de transformaci\u00f3 fins als nuclis urbans<\/strong> amb tensions que oscil\u00b7len entre els 1000 fins als 36.000 volts<\/strong>.<\/p>\n

\u00c9s possible que les vegis en pals el\u00e8ctrics<\/strong>, encara que tamb\u00e9 poden viatjar de manera subterr\u00e0nia, igual que ocorria amb les anteriors. Una vegada en la localitat de dest\u00ed, la seva energia torna a transformar-se fins a tensions encara m\u00e9s baixes. No obstant aix\u00f2, alguns consumidors aprofiten aquesta energia directament, com \u00e9s el cas de les grans ind\u00fastries<\/strong>.<\/p>\n

\"baixa<\/p>\n

Baixa tensi\u00f3<\/h3>\n