Es calcula que l’ansietat en els gossos per separació afecta a un 15% de la població canina. És, per tant, un dels trastorns més habituals que es poden donar. La seva gravetat radica no sols en la seva repercussió sobre la salut de l’animal, o en com pot influir en la relació de les persones amb ell. També pot convertir-se en una font de molèsties per als veïns.
Una conducta anòmala amb diferents símptomes
Les conductes que manifesten els gossos que pateixen aquest problema quan es queden solos són: causar destrosses a la casa, bordar o udolar amb molta força, orinar, defecar, vomitar. Fins i tot pot ocórrer que facin tot això alhora. També el fet de ser tancats en una habitació, havent-hi gent a casa, pot generar-los aquest quadre d’ansietat.
És normal que els gossos, com a animals socials que són, prefereixin estar en companyia. El que no és normal és que quedar-se sols, o la simple expectativa d’això, els generi un gran estrès. Si això succeeix, el gos està experimentant un sofriment que no hauria de sentir. Un malestar, d’altra banda, fàcilment evitable. Per sort, a més de freqüent, és una alteració que es pot corregir de manera efectiva aplicant el tractament adequat.
Per què es produeix l’ansietat en els gossos per separació?
Aquesta angoixa pot ser deguda a diverses causes:
- Per un elevat aferrament primari: Es refereix a quan el gos estableix un vincle massa fort amb aquelles persones que li proporcionen seguretat i aliment. Se sol donar en cadells orfes, que han estat deslletats molt aviat o adoptats en els seus dos primers mesos de vida. D’alguna manera, l’animal identifica a la persona per la qual sent aquesta inclinació excessiva amb la seva mare.
- Per un elevat aferrament secundari: És el que senten tots els animals cap a les persones amb les quals conviuen, perquè són la seva font d’aliment, afecte i seguretat. Quan el gos perd de vista a aquests éssers, l’assimila a la pèrdua de la seva garantia de supervivència.
- Variacions en les seves rutines habituals: Un simple canvi en els horaris de les seves persones volgudes, la mudança a una nova llar o el retorn d’unes vacances en les quals ha passat molt de temps acompanyat. Tots aquests factors poden generar ansietat en l’animal.
- Experiències traumàtiques prèvies: els gossos procedents de protectores, gosseres o del carrer són més proclius a patir aquest trastorn. També els que han estat cuidats durant molt de temps per persones majors o malaltes, que no acostumaven a separar-se d’ells.
Símptomes que es poden desenvolupar
En primer lloc, alguns dels símptomes de l’ansietat en els gossos per separació poden produir-se fins i tot abans que surtis de casa. Per exemple, seguir-te pertot arreu, disposar-se a sortir quan veuen que ho faràs o posar-se a bordar quan ja estàs sortint. També pot ser un signe d’ansietat la demanda constant de cures, o que es prodiguin massa amb les llepades. Altres manifestacions són la pèrdua d’apetit i que panteixi o bavegi en excés.
No obstant això, les demostracions més evidents es produiran quan es quedi sol. El gos afligit per aquest trastorn caminarà d’un costat a un altre sense parar, pot ser que manifesti comportaments destructius com mastegar o trencar objectes, orinarà i defecarà malgrat haver estat entrenat per a no fer-ho. També bordarà, plorarà i udolarà amb força i de manera freqüent.
Maneres de prevenir l’ansietat en els gossos per separació
Per a corregir o prevenir aquests símptomes, pots adoptar una sèrie d’estratègies:
- Crea una rutina constant i predictible que ajudarà el gos a preveure el que succeirà. D’aquesta manera, es reduirà de manera considerable el seu nivell d’estrès.
- Acostuma al gos, des de bé aviat, a estar sol, augmentant els períodes d’absència de manera gradual. És molt important, a més, no fomentar una excessiva inclinació.
- Procura-li un lloc específic per a ell a la casa, en el qual se senti segur, i joguines amb els quals pugui entretenir-se.
- Surt i torna de casa de forma assossegada, saludant a l’animal amb molta tranquil·litat. Cal evitar els comiats i rebudes massa efusives. Aquestes actituds poden donar-li la sensació que la marxa de la persona volguda és una cosa que hagi de preocupar-lo.
- Reforça els comportaments calmats del gos mentre estàs a casa. Per exemple, donant-li premis per romandre tranquil.
- Procura que faci el exercici suficient. Quan se senti cansat, a l’animal li resultarà molt més fàcil relaxar-se.
- També ser pot ser d’ajuda per a la seva relaxació que disposi d’alguna manta o tros de tela amb la teva olor.
- Un correcte ensinistrament caní, basat en l’ensenyament en positiu, serà determinant. Com més control tinguis sobre el gos i més obedient sigui aquest, més fàcil resultarà que romangui tranquil, tant quan se li ordena com quan es queda només.
Seguint aquestes pautes es pot evitar l’aparició de l’ansietat en els gossos per separació, o anar corregint-la progressivament en cas que ja existeixi.
