Els residus sanitaris són qualsevol deixalla que procedeixi d’un centre sanitari, incloent-hi envasos que els continguin o els hagin contingut. A Espanya, la classificació dels residus sanitaris varia lleugerament per comunitats autònomes. Però hi ha una legislació comuna, basada en la Nota Tècnica de Prevenció 838 (Gestió de Residus Sanitaris), de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, i la Nota Tècnica de Prevenció 372 (Tractament de Residus Sanitaris).
Quins tipus de residus sanitaris hi ha?
Les deixalles incloses en la classificació dels residus sanitaris són les següents:
- Residus urbans generats a centres sanitaris.
- Residus assimilables a urbans.
- Residus específics de risc (és a dir, els considerats perillosos).
- Residus humans (cadàvers i restes humanes amb entitat, procedents d’avortaments, operacions quirúrgiques, autòpsies, etc.).
- Residus radioactius (la recollida i eliminació dels quals es duu a terme per Empresa Nacional de Residus Radioactius, S.A.).
- Residus químics (aquells contaminats amb productes químics que els converteixen en perillosos, de materials molt diversos com piles, termòmetres, dissolvents, reactius, banys de revelatge de radiografies, lubricants, olis minerals i sintètics, etc., que són regulats per la Llei 22 /2011, de residus, i el Reglament de Residus Tòxics i Perillosos).
- Residus citostàtics regulats per la Llei 22/2011.
Classificació dels residus sanitaris
A la normativa comuna per a totes les CC.AA. que conté la NTP 372 s’estableix una classificació dels residus sanitaris en quatre tipus:
Residus assimilables a residus municipals o tipus I
Són residus que normalment no exigeixen tractament especial. Entre els residus assimilables a urbans trobem paper, cartró, material d’oficines i despatxos, deixalles de cuina i menjador, de jardineria i de tallers i residus provinents de pacients no infecciosos que no estiguin inclosos als tipus II o III.
Residus sanitaris no específics o de tipus II
Són aquells amb què s’han de prendre mesures de protecció en la recollida, la manipulació, l’emmagatzematge i el transport, però únicament a l’àmbit del centre sanitari.
Entre els residus sanitaris no específics s’hi inclouen roba, material de cures, guixos i material d’un sol ús contaminat amb sang, secrecions i/o excrecions, així com tots els no englobats com a residus de tipus III.
Residus sanitaris específics o de risc o tipus III
Són aquells amb què s’han de prendre mesures de protecció en recollida, manipulació, emmagatzematge i transport. Tant a l’àmbit sanitari com a fora, ja que poden representar un risc per a la salut pública.
Els residus sanitaris o infecciosos són aquells capaços de transmetre còlera, febres hemorràgiques víriques, brucel·losi, diftèria, meningitis, encefalitis, febre Q, morm, tuberculosi activa, hepatitis vírica, tularemia, tifus abdominal, lepra, C, pesta, poliomielitis, disenteria, ràbia o SIDA.
Els residus anatòmics els representa qualsevol resta anatòmica humana que es pugui reconèixer com a tal.
La sang i els hemoderivats en estat líquid van en recipients específics per a aquestes substàncies i altres líquids biològics. En aquest bloc no s’inclouen materials tancats o que hagin absorbit aquests líquids.
Les agulles i el material punxant o tallant utilitzat en l’activitat sanitària, independentment del seu origen, com són agulles, pipetes, fulles de bisturí, portaobjectes, cobriments, capil·lars i tubs de vidre, entren també dins dels residus sanitaris específics
Finalment, entrarien en aquest tipus les vacunes vives i atenuades.
Residus tipificats en normatives singulars o de tipus IV
Són aquells la gestió dels quals està subjecta a requeriments higiènics i ambientals, tant dins com fora del centre sanitari.
Els residus citostàtics són restes de medicaments antineoplàsics no aptes per a ús terapèutic; inclou tot material d’un sol ús que hagi estat en contacte amb aquests fàrmacs. Aquests residus destaquen especialment entre els diferents residus sanitaris per la perillositat.
Les restes de substàncies químiques o residus contaminats amb substàncies químiques que els donen el caràcter de residu industrial poden ser: termòmetres, piles, dissolvents, reactius, lubricants, banys de revelatge de fotografies, etc.
Competeix la recollida i eliminació dels residus radioactius o contaminats amb substàncies radioactives a ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius, SA).
Les anomenades restes anatòmiques amb entitat són cadàvers i restes humanes reconeixibles procedents d’avortaments o d’operacions quirúrgiques, la gestió de les quals està regulada pel Reglament de Policia Mortuòria (Decret 2263/1974).
Completaríem el bloc amb els medicaments caducats, els olis minerals i sintètics i els residus amb metalls.
Recollida dels residus sanitaris
Es duu a terme en recipients específics segons el tipus de residu.
Els residus de tipus II i III s’introdueixen en recipients amb estanquitat total, opacs, resistents al trencament, amb asèpsia total a l’exterior, absència a l’interior d’elements sòlids, punxants i tallants, volum inferior a 70 litres i tancament especial hermètic .
Els residus sanitaris tallants i punxants, en recipients impermeables, rígids i a prova de punxades.
Els citostàtics, en contenidors d’un sol ús de polietilè o poliestirè. I els específics sanitaris líquids procedents de pacients amb infeccions no endèmiques d’Espanya i cultius líquids de microbiologia s’han de tractar com a residus sanitaris específics sòlids.
Amb aquestes darreres referències queda completa la classificació dels residus sanitaris. Tot el personal que treballi en centres de salut o hospitals, com ara auxiliars d’infermeria o auxiliars de quiròfan, per exemple, han de conèixer aquesta classificació i actuar en conseqüència.
