El primer en abordar el tema del maneig d’aus a la consulta veterinària és comprendre que cada au és diferent. La seva anatomia, la seva fisiologia i el seu comportament difereix d’una espècie a una altra i altres animals exòtics o mascotes. Per poder avaluar l’animal haurem de sostenir-lo a les mans en la majoria dels casos.
Però les aus són animals molt delicats i per això un bon auxiliar de veterinària especialitzat en animals exòtics ho hauria de saber manejar sense problemes.
Abans de manipular l’au
Un punt molt important a considerar és l’ambient al consultori veterinari. Ha de ser silenciós, tranquil i amb prou llum però que no enlluerni l’ocell. La presència de gossos o gats li causen un estrès excessiu. Deu també haver-hi silenci doncs els seus lladrucs o miols alteren a l’au. De la mateixa manera cal comptar amb un protocol d’avaluació i atenció, per assegurar l’anamnesi, l’examen i la teràpia per aconseguir-ne la recuperació.
Cal obtenir informació sobre la seva alimentació i les característiques de les dejeccions. Pregunteu al propietari sobre els signes que heu presentat i el seu comportament. També hi influeix si es tracta d’un exemplar silvestre capturat. Pot fer-te sospitar de parasitosi, infeccions o traumes físics o emocionals.
L’au pot romandre a la gàbia per observar-ne l’aspecte, l’activitat i l’actitud. La respiració, el pampallugueig, la postura i les asimetries són una gran font d’informació. En aquest moment pots pesar la gàbia amb l’au dins per a una determinació posterior del seu pes. Aleshores pots decidir si has de manipular-la o no, a la qual cosa pot no estar acostumada com sí que passa amb els mamífers.
Per tant, si decideixes dur a terme l’examen físic has de preguntar a l’amo quin és el nivell de contacte habitual. Això és perquè l’avaluació és més fàcil si l’au està acostumada a ser manipulada. Si decideixes procedir a examinar-la, el propietari ha de sortir del consultori per no lesionar la relació amb la mascota. A més, cal advertir-lo del risc de tocar l’au, cosa que pot exposar-la a patir un xoc psicogènic.
El maneig d’aus a la clínica veterinària
Quan has decidit com realitzar l’examen, disposa un espai clar. Has de tenir a prop l’instrumental que necessitaràs, així com una tovallola adequada a la mida de l’ocell per embolicar-la. Convé comptar amb un ajudant per al maneig d’aus a la consulta veterinària. Això és perquè aquestes maniobres poden requerir dues mans. Evita les lesions causades per les potes o el bec, això és important.
D’altra banda, els accessos del consultori han d’estar tancats per evitar una fugida o una interrupció. No assegurar-se que hagi tancat portes o finestres pot ser fatal. L’última cosa que volem és tenir que l’au surti volant.
L’au s’ha de subjectar amb el cap entre els dits índex i cor, deixant el dors contra el palmell de la mà. Has de subjectar les ales i les potes amb els altres dits. Per a aus exòtiques més grans com tucans o guacamaies es requereix una mà al cap i una altra a les potes i la cua.
Les aus rapinyaires, per la seva mida, força i perillositat han de ser anestesiades si no estan acostumades a la manipulació. És possible que en aquests casos el propietari de l’animal tingui bona habilitat per manejar l’au per tu.
En aquest moment pots pesar la gàbia buida per arribar al pes de l’ocell restant les quantitats. Aquest habitacle pot aportar informació: si hi ha substàncies tòxiques com pintures, si hi ha dejeccions o sang i si els penjadors estan rosegats.
Maneig d’aus per a la seva avaluació veterinària
En primer lloc, seria una bona idea apagar la llum de la consulta per poder agafar l’ocell. Això sol facilitar el procés i evitar que es posi nerviós i passi una persecució dins de la gàbia, cosa que pot lesionar-la.
També és d’ajuda tapar els ulls de l’ocell que sol tranquil·litzar-les. Per a aus més grans poden subjectar-se entre el braç i el cos, sota l’aixella. També pot ser convenient tenir llista cinta adhesiva o cel·lofana per mantenir tancades les urpes i el bec. Has de tenir cura de no bloquejar els narius.
En qualsevol cas, seria també convenient que comptis amb uns guants gruixuts per manipular aus mitjanes o grans. Les seves urpes poden travessar els guants i fins i tot la pell fàcilment.
Abans que res cal observar l’aspecte general: la respiració, el plomatge, la força muscular i la temperatura. L’examen minuciós comprèn els ulls, la membrana nictitant i les possibles secrecions, la cavitat oral, els narius i el bec.
La mobilitat del coll és important, així com la presència de tumoracions o d’impactacions al pap. Has d’avaluar també el tòrax i palpar els músculs pectorals, que han de tenir un bon to. Cal descartar la presència de asimetries o decrepitacions.
Has de palpar l’abdomen a la recerca de tumoracions, ous retinguts, presència de líquid a la cavitat o una altra classe de lesions. En la manipulació de l’ocell a la consulta veterinària has d’avaluar les potes i la claveguera, utilitzant l’otoscopi per a l’examen visual. Desplega les ales i observa si hi ha dolor, deformitats, asimetries o limitacions. Cal explorar també el plomatge a la recerca d’infeccions o lesions autoinfligides.
El maneig d’aus a la consulta veterinària pot ser fàcil i adequat per obtenir informació completa. Pots seguir aquestes recomanacions i enganxar-te a un protocol preestablert tenint en compte les particularitats de cada cas.
