Crec que és el moment de greixar aquesta màquina que tots hem de tenir a punt en relació amb un tema important a la nostra feina. M’estic referint a la transferència del pacient politraumàtic i la coordinació dels equips que hi intervenen.
Tot i que la major part de centres hospitalaris ja tenen un model d’atenció al pacient traumàtic greu, en aquest text valoro una sèrie de mesures afegides que poden aportar gran valor al procediment.
Què és un pacient politraumàtic?
Sempre que parlem d’un pacient politraumàtic el definim com a pacient amb patologia complexa, urgent i amb un estat hemodinàmic inestable. Tot i això, no podem aïllar aquest tipus de pacients del context de l’accident i del mecanisme lesional.
El pacient politraumàtic presenta un risc vital clar i requereix una atenció immediata. Es calcula que només a Catalunya es registren al voltant de 3.000 pacients anualment.
Com podeu imaginar, la gran majoria d’aquests pacients han patit accidents amb vehicles de motor.
Gràcies a l’evolució de la nostra formació com a Tècnics en Emergències Sanitàries (TES), ens trobem en un punt en què seria de gran utilitat generar un protocol en la transferència i la coordinació entre l’equip de transport sanitari i el del centre hospitalari. Com que una mala mobilització dels pacients politraumàtics pot ser perjudicial per al seu estat general, aquest protocol d’actuació pot ser de gran ajuda.
Pel que fa a la mortalitat per traumatismes, segons dades de TraumCat, del 2014, dels 1.879 pacients registrats, el 6,9% va morir. El 7,4% en adults i el 3% en pacients pediàtrics.
En què consistiria el protocol de transferència del pacient politraumàtic i de coordinació dels equips?
En primer lloc, allò indicat seria crear unes directrius d’acció, amb unes ordres verbals clares i definides per a l’equip de la dotació. Aquest equip hauria de comptar amb un TES team leader.
Aquest perfil ha de ser una persona amb unes pautes marcades i amb un coneixement extrahospitalari acreditat (protocols, material, personal) que ajudi a mantenir la mobilització reglada del pacient, i amb el material necessari, que asseguri la cadena de transferències del pacient.
Les transferències i la immobilització correcta no s’han de limitar al transport des del lloc de l’accident fins a l’hospital. Per contra, s’han de mantenir fins que s’hagin fet totes les proves diagnòstiques pertinents i el pacient estigui estabilitzat.
En aquest tipus de transport, el paper de team leader és primordial. Ha de ser qui s’encarregui de fer una gestió correcta dirigint i ramificant el flux d’informació al personal necessari.
Autor: Joan Mengual Bordas
Formador del Ciclo Formativo de Grado Medio de Técnico en Emergencias Sanitarias (TES) en Escola d’Oficis Catalunya.
Joan Mengual es además supervisor de la empresa Falck VL en el Baix Llobregat y formador del Consell Català de Ressucitació y de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias.
