RCP són les sigles de Reanimació Cardiopulmonar. Així mateix, s’entén per PCR (aturada cardiorespiratòria) al cessament sobtat, inesperat i potencialment reversible de la respiració i circulació espontània. Davant d’aquesta situació en un pacient, és de vital importància iniciar immediatament les maniobres de ressuscitació cardiopulmonar. L’objectiu serà evitar possibles seqüeles i augmentar les probabilitats de supervivència.
Protocol d’actuació RCP bàsica
A continuació us deixem una infografia bàsica i clara del procés o protocol d’actuació RCP bàsica.
Abans de res hem de garantir la seguretat en el que es coneix com a PAS que són les sigles de: protegir, avisar i socórrer. Tot seguit, cal valorar l’estat de consciència del pacient. Unes de les tècniques per a això seran anomenar-lo pel seu nom o produint algun estímul dolorós davant de la falta de resposta.
Procés de la reanimació cardiopulmonar
Si el pacient respon se’l col·locarà en PLS o Posició Lateral de Seguretat. El col·locarem en posició de decúbit lateral esquerre i així aconseguirem evitar l’obstrucció de la via aèria i una possible asfíxia per vòmit.
En cas que el pacient no respongui realitzarem la maniobra front-mentó. En aquesta maniobra es col·loca la víctima en decúbit supí i amb una mà s’inclina el cap lleugerament enrere mentre amb l’altra s’eleva la mandíbula subjectant el mentó per obrir les vies respiratòries. Haurem d’acostar l’orella i durant no més de 10 segons intentarem sentir o notar la respiració de la víctima o el pacient.
Si respira col·locarem el pacient en posició de PLS. Si no respira trucarem de forma urgent al 112 i iniciarem immediatament la RCP. Ho farem amb 30 compressions toràciques i 2 ventilacions de rescat. Cal comprimir el tòrax a un ritme de 100 bpm (batecs per minut) i amb una profunditat de 5-6 cm sobre el tòrax. El temps per insuflació a la RCP serà d’un segon i cal comprovar l’expansió del tòrax.
En cas de disposar d’un DESA o Desfibril·lador Extern Semiautomàtic, procedirem a utilitzar-lo. Col·locarem immediatament els pegats adhesius al pacient i seguirem les instruccions del desfibril·lador.
Finalment, ens hem de mantenir propers a la víctima i no abandonar-la fins a l’arribada dels serveis d’emergència. En cas de recuperació del pacient després de la RCP col·locar a PLS. Igualment, no hem d’oblidar oferir suport psicològic al pacient i als seus familiars.
Verónica Naranjo García. Màster en Urgències per la Universitat de Barcelona. Infermera Oncològica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Formadora del CFGM de Tècnic en Emergències Sanitàries a l’Escola d’Oficis Catalunya.
