Ja fa molts anys que estem extrapolant els coneixements d’aquesta àrea d’estudi molt difosa ja a la Medicina Humana al camp de la Medicina Veterinària. Però potser no han sentit mai a parlar de la Fisioteràpia o la Rehabilitació Veterinària encara. A països com els EUA, l’Argentina, el Regne Unit, i actualment Espanya, aquestes disciplines s’estan estenent cada dia més.

La fisioteràpia i la rehabilitació veterinària es consideren un complement terapèutic tant per a tractaments mèdics com postquirúrgics de tipus locomotor. Poden incloure’s com a teràpia d’analgèsia integrada.

Definició de rehabilitació veterinària:

La rehabilitació veterinària comprèn l’examen i la valoració dels pacients amb alteracions, limitacions funcionals i/o discapacitats. Comprèn tot tractament per a la recuperació neurològica i múscul esquelètiques del pacient amb patologies agudes o cròniques, traumàtiques o degeneratives, pre i post quirúrgiques. Alguns dels tractaments podrien ser la masoteràpia en animals, la hidroteràpia o la fisioteràpia.

Definició de fisioteràpia veterinària:

La fisioteràpia veterinària és el conjunt de tècniques que, mitjançant l’aplicació de medis físics, curen, prevenen, recuperen i readapten els pacients susceptibles de rebre tractament físic. Les teràpies físiques antiinflamatòries i analgèsiques són l’ús de corrents elèctrics (TENS-EMS), magnet, ultrasons, làser o fins i tot el simple ús de la calor i fred (termoteràpia). Per posar en pràctica la fisioteràpia en animals hem d’estudiar molt bé l’anatomia i la fisiologia animal. Cal entendre les seves alteracions i patologies a tractar, així com l’aplicació de la física a l’estudi del moviment (biomecànica).

Quan s’indiquen els tractaments de rehabilitació veterinària?

S’indiquen davant de processos inflamatoris aguts o crònics, d’origen neurològic i ortopèdic, amb resolució quirúrgica prèvia o sense. Les contraindicacions generals poden ser: inflamació aguda, ferides obertes, infeccions generals, febre, fractures recents sense immobilització, càncer, etc.

Present i futur d’aquestes disciplines veterinàries:

Actualment, la rehabilitació i la fisioteràpia veterinàries es consideren una alternativa laboral per als auxiliars veterinaris de gran futur. Especialment quan per diferents motius no han pogut cursar fisiatria veterinària (especialització en fisioteràpia del llicenciat veterinari) i que igualment els permetrà valorar el pacient referit amb un diagnòstic clínic i elaborar ells mateixos un diagnòstic i pronòstic zookinèsic amb el seu respectiu tractament funcional.

Aquesta disciplina veterinària ens permet tenir un contacte molt estret amb l’animal i el propietari. Això és degut a que treballarem alhora durant el temps de tractament i recuperació de l’animal. Aquest sistema de treball permet que l’amo se senti inclòs en les pautes de tractament i satisfaci el seu desig de poder ajudar la seva mascota en primera persona.

La fisioteràpia i la rehabilitació veterinària es consideren àrees en plena expansió i desenvolupament. La nostra societat actual ho demana, en pretendre millorar la qualitat de vida de les nostres mascotes.

Escrit per: Stella Maris Frasconá Herrlein, és Llicenciada en Veterinària especialitzada en Fisioteràpia i Rehabilitació. És professora al Curs de Rehabilitació i Fisioteràpia Veterinària en petits animals d’Escola d’Oficis Catalunya. Visita la seva web: www.rehabilitacionveterinaria.es