L’anatomia del coll està composta per algunes de les estructures més sorprenents del cos humà. Com TCAE (Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria), és fonamental que coneguis totes les regions que ho componen, així com la musculatura i la resta dels teixits que el componen. I sobretot això et parlarem al llarg d’aquest text.
Com es divideix l’anatomia del coll exactament?
A l’hora d’estudiar-ho, hem de tenir en consideració el que es coneixen com a triangles del coll. I és que, per a delimitar les seves parts fonamentals, podem formar dos triangles prenent com a referència la musculatura que ho envolta. Però ho veurem de forma més detallada.
En primer lloc, tenim el triangle anterior. I es forma tenint en compte la vora anterior de l’esternoclidomastoidal, la zona inferior de la mandíbula i la línia mitjana del coll. Alguns dels teixits més significatius d’aquest triangle són la laringe, la glàndula tiroide i alguns vasos sanguinis principals, com l’artèria caròtide o la vena jugular.
El triangle posterior, al contrari, presa com a referència la vora posterior de l’esternoclidomastoidal, l’anterior del trapezi i el terç mitjà de la clavícula. Aquí trobem el plexe braquial i també la vena subclàvia.
Al seu torn, per a obtenir una major precisió, cadascun dels triangles se subdivideix en uns altres més petits.
La musculatura del coll
La majoria de l’espai en el coll està ocupada per músculs, les funcions dels quals són molt variades. En anatomia, segons la seva situació en cadascun dels triangles principals se’ls atorga un grup.
Així, els que es troben en el triangle posterior es diuen músculs del triangle posterior. Addicionalment, se subdivideix l’espai de l’anterior en dos grups, en funció de la seva situació respecte a l’os hioide.
Els supra hioides (el digàstric, el estilohioideo, el milohioideo i el geniohioideo) s’encarreguen de la deglució. Els infrahioides (esternohioide, omohioide, esternotiroideoi tirohioide) ajuden a estabilitzar el hioide i també col·laboren en la fonació.
També hi ha alguns músculs superficials, com és el cas del platisma, que permet realitzar nombroses expressions facials i l’esternoclidomastoidal, la funció del qual és doble. D’una banda, permet flexionar el cap, però quan es contreu en conjunció amb el múscul contra lateral, també la flexiona.
Finalment, estan els músculs prevertebrals, fonamentals per a moure el cap i el coll i entre els quals trobem el recte anterior del cap, l’anterior del coll, el llarg del cap i el llarg del coll.
Laringe
La laringe és un òrgan cartilaginós que compleix amb diverses funcions clau. Se’l coneix, sobretot, perquè gràcies a ell és possible la fonació. Però també és crucial per a la respiració i, gràcies a un dels seus cartílags, també protegeix la via aèria de l’entrada de cossos estranys. Veurem quines són les seves estructures principals:
- Cartílag tiroide, el més gran i visible externament.
- Cartílag cricoide, que forma un anell complet.
- Cartílags aritenoides, fonamentals per a la mobilitat de les cordes vocals.
- Epiglotis, que impedeix el pas d’aliments cap a la tràquea durant la deglució.
- Glàndula tiroide.
La glàndula tiroide és una petita glàndula té una gran rellevància a nivell endocrí. Se situa en la part anterior del coll, just davant de la tràquea, i produeix les hormones tiroidals T3 i T4. Aquestes són les responsables de regular el metabolisme, i per això quan no es produeixen en nivells suficients o ho fan de manera excessiva es produeixen problemes d’augments de pes o de pèrdues de pes sobtades.
Però no sempre els problemes es deuen a un mal funcionament de la glàndula. Aquesta es regula amb la TSH, l’hormona estimulant de la tiroide produïda en la hipòfisi.
Os hioide
El hioide, al costat del manubri de l’estèrnum i les vèrtebres de la columna, és un dels pocs ossos presents en el coll. Té forma de “O” i està situat en la base de la llengua, just damunt de la laringe. Però hi ha alguna cosa que ho converteix en singular en el cos humà, i és que no està articulat amb cap altre os.
A més, a pesar que els humans no som els únics que tenim aquest os, ja que existeix en la majoria de les espècies de vertebrats, sí que té una funció única. I és que gràcies a ell es pot modular el so en parlar. També juga un paper important en la deglució, ja que serveix d’ancoratge per a alguns músculs de la llengua i el coll, com hem vist prèviament.
L’anatomia del coll, com has pogut comprovar, està formada per algunes estructures molt interessants. I com auxiliar d’infermeria has de conèixer-la a la perfecció, ja que a l’hora de mobilitzar pacients o monitorar els seus signes vitals, pot ser que hagis de tenir en compte on es troba cada teixit.
