La cirurgia major ambulatòria és un tipus d’intervenció quirúrgica en la qual es dona l’alta al pacient el mateix dia. Això ocorre perquè requereix cures postoperatòries molt poc intensives i d’una durada curta. Per tant, no resulta necessari el seu ingrés hospitalari. Aquest concepte forma part del temari del nostre curs d’Auxiliar de Quiròfan i central d’esterilització i equips.
En què consisteix aquesta intervenció?
Es tracta d’un model organitzatiu en el qual es tracta al pacient de manera efectiva sense necessitat d’ingrés. És una cirurgia que suposa un repte constant per a tot l’equip quirúrgic. Això es degut al fet que és fonamental minimitzar les complicacions per a retornar al pacient al seu entorn al més aviat possible.
En aquest procediment es fan servir tècniques molt poc agressives juntament amb altres anestesiolgiques que ocasionen escassos efectes secundaris. D’aquesta manera, s’aconsegueix una ràpida recuperació sense alterar les condicions socials i familiars del pacient.
És necessari que coneguis en què es diferencien d’altres intervencions, com la cirurgia menor o la de curta estada. Com t’hem comentat en línies anteriors, la cirurgia major ambulatòria comporta l’absència d’ingrés. No obstant això, la de curta estada requereix que el pacient romangui sota cures mèdiques un o més dies. Finalment, la cirurgia menor no precisa cuidats després del procediment quirúrgic.
Quins pacients són aptes per aquest tipus de procediment?
La classificació de risc anestèsic l’elabora la Societat Americana de Anestesiòlegs. Segons aquesta, són aptes els pacients que estan sans (grau I) i els que tenen una malaltia sistèmica lleu (grau II).
En els pacients pediàtrics i en els que tinguin una malaltia sistèmica greu, però no incapacitant (grau III), hem de valorar dos factors per a realitzar una cirurgia major ambulatòria: el tipus de cirurgia que es realitzarà i si existeix disponibilitat per a cures postoperatòries en el domicili.
No són aptes les persones amb un risc anestèsic alt o que requereixin un tipus de monitoratge complex. Tampoc els obesos mòrbids, els pacients psiquiàtrics o els que es neguin a ser intervinguts sota aquest model. A més, els que no comptin amb un suport social adequat el dia de l’operació tampoc podran sotmetre’s a aquesta cirurgia.
Dins de els pacients pediàtrics, s’exclouen els lactants prematurs i els que sofreixin cardiopaties, malalties respiratòries greus, febre, mal de coll, etc.
Quina preparació necessita el pacient abans dúna cirurgia major ambulatòria?
Com qualsevol pacient que s’enfronta a una operació, és imprescindible un estudi preoperatori. En funció de cada cas, el anestesiòleg personalitzarà aquesta anàlisi per a aconseguir una intervenció el més indicada possible.
El pacient serà informat de quan i on ha d’acudir. Has de saber que ha d’estar acompanyat a l’hora de rebre l’alta. Abans de l’operació, se li indicarà el temps de dejuni que és necessari, si pot continuar prenent alguna medicació que tingui prescrita, etc.
Finalment, no has d’oblidar que en aquesta avaluació prèvia a la intervenció és molt important la preparació psicològica i l’obtenció del consentiment per part del pacient.
On es fan aquestes intervencions?
A continuació, t’expliquem les unitats en les quals es poden realitzar aquest tipus d’intervencions.
Unitats integrades
Es troben dins del recinte hospitalari del qual depenen. En general, tenen entrada independent, però comparteixen amb l’hospital diversos recursos (quiròfan, personal auxiliar, farmàcia, etc.).
El principal avantatge que presenten és que la inversió inicial que ha de realitzar-se és mínima. A més, compten amb un suport immediat de l’hospital en el cas que sigui necessari.
Unitats satèl·lits
Encara que depenguin d’un centro en concret, estan fora del recinte hospitalari i tenen recursos propis. Entre els seus inconvenients, podem citar que el suport de l’hospital no és immediat i que necessiten d’una major inversió.
Unitats independents
No depenen de cap centre hospitalari, per la qual cosa funcionen de manera completament autònoma. No són gens habituals a Espanya, per la qual cosa és complicat trobar alguna d’aquest tipus.
Quins criteris se segueixen per a donar l’alta després d’una cirurgia major ambulatòria?
Després d’aquesta mena d’operació, el sentit comú és el que ha de guiar a l’hora de donar l’alta al pacient. Aquest ha de tenir la capacitat per a caminar, prendre líquids i haver recuperat la funció motora i sensitiva. Per descomptat, no han d’existir signes de sagnat actiu, dificultat respiratòria o retenció urinària.
A més, resulta indispensable que el pacient compti amb el suport que es consideri necessari per a poder acabar de recuperar-se en el seu domicili.
Sempre ha d’existir la possibilitat de realitzar un ingrés hospitalari o de prolongar l’estada. Així i tot, només en el 1% dels casos hi ha un ingrés no previst en aquesta mena d’intervencions.
Com has pogut comprovar, la cirurgia major ambulatòria és un tipus d’operació en la qual el pacient requereix poques cures postoperatòries. Per aquest motiu, no es realitza ingrés hospitalari i se li dona l’alta el mateix dia. Tot i així, la unitat en la qual es dugui a terme ha d’estar preparada per a un ingrés no previst.
