Conèixer la classificació de les ferides és fonamental per al personal d’infermeria, i per això en aquest article t’explicarem què has d’entendre com a ferida i les diferents classificacions que pots fer amb cadascuna d’elles.
En el treball diari d’infermeria, poques coses són tan freqüents com trobar-se amb una ferida. I encara que a simple vista sembli fàcil distingir-les, saber exactament quin tipus de lesió tenim davant és clau per a poder actuar amb seguretat. Entendre què ha ocorregut, quins teixits estan implicats i quins riscos existeixen marca la diferència en les cures que oferirem.
Què és una ferida?
Podem dir ferida a qualsevol trencament de la pell o de les mucoses. El fet més habitual és que, a més de la zona visible, hi hagi algun grau de mal en els teixits més profunds. Aquestes lesions poden deure’s a un tall, a un cop, a una cremada o fins i tot al contacte amb substàncies químiques.
L’aspecte, la profunditat i la localització influiran molt punt en la seva gravetat com en l’evolució posterior.
Per a un TCAE, identificar bé el tipus de ferida és una eina fonamental per a planificar unes cures adequades des del primer minut.
Classificació de les ferides segons el mecanisme que les produeix
Mirar com es va generar la ferida ens dona molta informació sobre el tipus de mal i el risc d’infecció.
- Ferides incises: produïdes per objectes tallants com a ganivets o bisturís. Acostumen a mostrar vores netes i un sagnat notable, encara que, ben ateses, cicatritzen sense massa problemes.
- Punxants: creades per elements punxeguts, per exemple un clau o una agulla. A vegades semblen petites, però poden aprofundir bastant i això complica la seva neteja.
- Contuses: les típiques d’un cop. Pot ser que la pell estigui intacta, però per sota poden aparèixer hematomes o fins i tot zones de necrosis.
- Lacerades: són esquinçaments amb vores irregulars i teixit danyat. Acostumen a requerir més temps i cura per a recuperar-se.
- Ferides per arma de foc: especialment complexes, ja que el projectil pot destruir diversos teixits al seu pas i aconseguir cavitats internes.
- Lesions per agents químics o tèrmics: inclouen cremades, congelacions i danys causats per substàncies corrosives. Són ferides especials perquè en aquest cas hi ha destrucció tissular i l’abordatge és especialitzat.
Classificació segons la profunditat
És una altra de les formes de classificació de les ferides. Aquí l’important és quant ha avançat la lesió a través de les diferents capes de teixit:
- Superficials: només afecten l’epidermis. Acostumen a evolucionar bé amb cures bàsiques.
- Ferides profundes: arriben a la dermis o fins i tot a estructures com a múscul o os. Necessiten una higiene rigorosa per a prevenir infeccions.
- Penetrants: travessen teixits fins a aconseguir una cavitat corporal. Són potencialment greus i requereixen atenció immediata.
Classificació de les ferides segons el grau de contaminació
Aquest criteri ens orienta sobre el risc d’infecció:
- Netes: sense contacte amb brutícia ni secrecions. Cicatritzen amb facilitat.
- Netes-contaminades: no mostren infecció, però podrien haver estat exposades a mucoses.
- Contaminades: lesions originades en un entorn brut o amb cossos estranys. Necessiten més vigilància i fins i tot tractament antibiòtic.
- Infectades: presenten signes clars: calor, enrogiment, dolor, mala olor, pus o febre.
Classificació segons l’evolució i el tipus de cicatrització
El cos té diverses maneres de reparar una ferida:
- Primera intenció: la ferida es tanca unint les seves vores amb sutures o apòsits. El procés és ràpid i deixa poca cicatriu.
- Segona intenció: ocorre quan hi ha pèrdua de teixit o infecció. La reparació va des del fons cap a la superfície. És un procés més lent i requereix cures repetides.
- Tercera intenció o tancament diferit: es deixa la ferida oberta uns dies, es controla la infecció i després se sutura.
L’observació contínua de la ferida permet detectar complicacions a temps, com a infeccions o cicatrius que evolucionen de manera anòmala. La classificació de les ferides de manera adequada no és un pas administratiu, és la base per a oferir cures segures, personalitzats i eficaces.
