Una hemorràgia és la sortida de sang fora dels vasos sanguinis a causa del seu trencament per un traumatisme tallant o contús. La gravetat de les hemorràgies varia en funció de la intensitat del traumatisme, el tipus de got sanguini afectat i la quantitat de sang que perdi el pacient.

Com es classifiquen les hemorràgies?

La classificació de les hemorràgies es fa segons la sortida de sang a hemorràgies externes, exterioritzades o internes.

  • Les hemorràgies externes són aquelles en què la sang surt a l’exterior mitjançant una ferida.
  • Les hemorràgies exterioritzades són aquelles que es produeixen a l’interior de l’organisme, però on la sang surt a l’exterior a través d’un orifici natural del cos. És el cas, per exemple de la majoria de les hemorràgies nasals.
  • Les internes es produeixen a l’interior de l’organisme humà sense sortida a l’exterior.

Com actuar davant d’una hemorràgia externa?

Davant d’una hemorràgia externa es pot actuar mitjançant la compressió directa, l’elevació del membre afectat, la compressió arterial o el torniquet. A continuació expliquem cada cas detalladament:

  • Compressió directa i/o digital sobre el punt sagnant amb apòsits. Cal utilitzar una gasa estèril i aplicar la pressió durant uns 10 minuts. Mai no s’ha de retirar el primer apòsit. En el cas de fractures obertes no farem la compressió directa.
  • Elevació membre afectat: elevarem el membre afectat, si les lesions ho permeten, aproximadament 15 cm i mantindrem la pressió. Aquesta tècnica pot resultar dolorosa, així que abans de començar informarem el pacient. Utilitzarem una bena elàstica i mai no retirarem el primer apòsit.
  • Compressió arterial: consisteix a localitzar les artèries principals per aturar-ne la circulació, aconseguint una reducció important de l’aportació sanguínia. Aquesta tècnica manté intacte el retorn venós.
  • Torniquet: el torniquet no s’ha de fer excepte en cas d’amputació traumàtica amb hemorràgia massiva. Per tant, serà únicament en aquells casos en què hi pugui haver perill vital quan s’utilitzarà. El torniquet té importants contraindicacions ja que atura tota la circulació sanguínia. Mode d’aplicació:
    • Aplicar només en casos molt especials com l’amputació o l’esclafament.
    • Utilitzar una venda triangular doblegada o una banda de roba de com a mínim 4 cm dample.
    • Usar una bena ampla (7-10 centímetres) o col·locar la bena quatre dits per sobre de la ferida.
    • Donar dues voltes al voltant del braç o la cama.
    • Fer un nus simple als extrems de la bena.
    • Col·loqueu una vara curta i forta i feu dos nusos més sobre la vara.
    • Girar la vara lentament fins a controlar l’hemorràgia. Controlar la pressió per aturar l’hemorràgia.
    • Important: afluixar el torniquet cada 20 minuts, traslladar la víctima i anotar l’hora exacta de l’aplicació del torniquet.

Quins són els símptomes de l’hemorràgia interna?

  • Pal·lidesa extrema de l’accidentat.
  • Sensació de mareig o esvaïment.
  • Pols feble o imperceptible.
  • Dificultat respiratòria en casos de sagnat toràcic.
  • Abdomen molt sensible o rígid, distès. Hematomes a diferents parts del cos.
  • Pèrdua de sang per recte o vagina.
  • Vòmit amb sang.
  • Fractures tancades.

Com actuar davant d’una hemorràgia interna?

Quan un pacient que pateixi una hemorràgia interna es col·locarà en la poscició de decúbit supí amb les cames (trendelemburg), si les lesions ho permeten. Afluixarem la seva roba i joies, immobilitzarem la fractura i l’abrigarem per evitar la pèrdua de calor corporal. En cap cas se li facilitarà cap tipus de beguda i es procedirà al trasllat a un centre hospitalari.

Com actuar davant d’una hemorràgia exterioritzada?

  1. Otorràgia: és l’hemorràgia en què la sang surt per l’oïda.
  • Posar en PLS, amb l’orella sagnant cap a terra.
  • Si hi ha hagut traumatisme, hi pot haver fractura. No moure el pacient, però facilitar la sortida de sang. La massa encefàlica es pot veure desplaçada o comprimida per la sang.
  • No intenteu mai aturar l’hemorràgia.
  1. Epistaxi: és l’hemorràgia on la sang té sortida pel nas.
  • Pressió directa sobre l’orifici sagnant, contra l’envà nasal durant 5 min.
  • Inclinar el cap endavant o recte.
  • Si no s’atura l’hemorràgia, tapeu amb gasa mullada en aigua oxigenada, deixant un tros de gasa fora.
  1. Hemoptisi: moc amb sang.
  • Sang neta, amb olor d’òxid.
  • Pot tenir un aspecte escumós (bombolles d’aire).
  1. Hematemesi: vòmit amb sang.
  • Sang amb restes daliments i pudent.
  • La víctima pot quedar inconscient.

Escrit per: Paula Pérez Villaverde, és Diplomada Universitària en Infermeria per la Universitat de les Illes Balears. Imparteix classes a l’Escola d’Oficis Catalunya als alumnes del Curs d’Auxiliar d’Infermeria i el Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària a persones dependents a Institucions Socials.