En aquest article, la diplomada en infermeria Paula Pérez Villaverde ens parla sobre la comunicació amb els familiars i l’entorn de l’usuari a l’atenció sociosanitària. Paula és professora del Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària a Institucions Socials a la nostra escola de formació per a joves i adults.
L’entorn del pacient sociosanitari
L’entorn és un dels factors més influents a l’autonomia d’una persona. Aquest es compon dels seus familiars, veïns i professionals que li presten latenció sociosanitària. Quan parlem de la importància de l’entorn de l’individu en situació de dependència no és gratuïtament. El motiu és clar, les persones que envolten les persones dependents són agents determinants en la seva autonomia personal. Gràcies a la dedicació de totes les persones del seu entorn, un individu en situació de dependència pot millorar-ne la qualitat de vida en tots els sentits.
Les famílies no són només una font importantíssima de suport emocional i afectiu per a lusuari. Sinó que a més compleixen un valuós paper en la transmissió de la informació sobre l’usuari. Aquesta informació serà determinant en la planificació del treball que es realitzi amb ell o ella al centre.
La comunicació amb els familiars i els usuaris
La comunicació amb els familiars ha de tenir cura des del principi de la relació entre el professional i la família del pacient. Sestablirà un ambient de predisposició a lajuda. Aquesta comunicació contempla sis característiques importants:
- Comptar amb espai concret per fer l’intercanvi d’informació.
- Utilitzar el vocabulari adaptat a les possibilitats comprensives de la família.
- Repetir la informació tantes vegades com calgui.
- Confirmar familiars i usuaris han comprès adequadament el missatge.
- Evitar transmetre la informació de manera ràpida i imprecisa.
- Transmetre el nostre suport emocional, especialment davant d’informacions i situacions d’especial dificultat.
En conclusió, és fonamental que la família se senti compresa. I és també molt important que els professionals de la institució social mostrin interès per les seves inquietuds i pel benestar del familiar que assisteixi o resideixi al centre. A més, és imprescindible que el professional sociosanitari s’adapti en tot moment a les necessitats comunicatives dels usuaris amb què es relaciona. En tots els casos, els elements comunicatius que utilitzem s’han d’adaptar a les possibilitats tant de la persona amb dependència com dels seus familiars.
Paula Pérez Villaverde, Diplomada en Infermeria per la Universitat de les Illes Balears. Infermera assistencial a l’Hospital del Mar i professora del CP d’Atenció Sociosanitària a Institucions Socials a l’Escola d’Oficis Catalunya. Col·laboradora a l’Escola Superior d’Infermeria del Mar
Segueix la Paula a Twitter: @paulaperezvill
