Les constants vitals o signes vitals són uns paràmetres que cal valorar per conèixer l’estat hemodinàmic del pacient. Estaran controlades pels òrgans principals que són: cor, cervell i pulmons.

Els principals signes que es mesuren a la pràctica clínica són: Freqüència Cardíaca (FC), Freqüència Respiratòria (FR), Pressió Arterial o Tensió Arterial (PA o TA) i Temperatura (Tª).

Cada constant vital és representada per un valor numèric, el qual ha de ser conegut pel professional. El professional responsable de la presa és l’infermer, que ha d’interpretar, detectar i avaluar els valors obtinguts a la valoració del pacient.

L’auxiliar d’infermeria també ha de ser responsable de la presa però sempre sota supervisió de l’infermer.

Els valors numèrics obtinguts s’han de trobar dins d’uns paràmetres, encara que aquests valors poden estar variats segons el pacient i en funció de diversos factors, com l’edat, el sexe, l’activitat física, segons l’hora del dia.

Prenent les constants vitals. La Temperatura (Tº)

La temperatura és l’equilibri entre la producció de calor pel cos i la seva pèrdua.

El centre termoregulador està situat a l’hipotàlem.

Les principals zones on es pren la temperatura són: axil·lar, bucal i rectal.

Per poder prendre la temperatura podem utilitzar el termòmetre de mercuri (bucal, axil·lar i rectal), digital (bucal, axil·lar i rectal), infrarojos (al timpà) o electrònic (bucal, axil·lar i rectal).

Si ens centrem en persones adultes, els paràmetres d’aquest signe vital són:

  • Temperatura normal: 36,0 – 37,0 graus centígrads.
  • Hipotèrmia: -35 graus centígrads.
  • Febrícula 37,1-37,9 graus centígrads.
  • Hipertèrmia, febre o pirèxia: +38 graus centígrads.

Per poder prendre la temperatura axil·lar cal un termòmetre, gases, guants i desinfectant.

  1. El procediment que cal seguir és:
  2. Ens rentarem les mans.
  3. Explicarem al pacient què li farem.
  4. Ens col·locarem els guants
  5. Comprovarem que l’aixella del pacient estigui seca.
  6. Baixarem la columna de mercuri per sota de 35 graus, en cas que utilitzem termòmetre de mercuri, sinó connectaríem el digital.
  7. Col·locarem el termòmetre a la zona axil·lar i col·locar l’avantbraç del pacient creuat sobre el tòrax.
  8. Esperarem 5 minuts en el cas de termòmetres de mercuri o esperar que soni el so del termòmetre digital.
  9. Retirarem el termòmetre sense tocar el bulb i llegirem el valor.
  10. Anotarem la temperatura a la gràfica.
  11. Desinfectarem el termòmetre i recollirem el material.
  12. Acomodarem el pacient.
  13. Ens rentarem les mans adequadament.

Per poder prendre la temperatura bucal cal un termòmetre, gases, guants i desinfectant. A les persones inconscients, agitats i als menors de 7 anys no podrem mesurar la temperatura en aquesta zona. En aquest cas, prendre les constants vitals tindrà un altre procediment.

El procediment que cal seguir és:

  1. Ens rentarem les mans.
  2. Explicarem al pacient què li farem.
  3. Ens col·locarem els guants.
  4. Comprovarem que l’aixella del pacient estigui seca.
  5. Baixarem la columna de mercuri per sota dels 35 graus, en cas que utilitzem termòmetre de mercuri, sinó connectaríem el digital.
  6. Col·locarem el termòmetre sota la llengua del pacient.
  7. Direm al pacient que subjecti el termòmetre amb la comissura labial.
  8. Esperarem 4 o 5 minuts en el cas de termòmetres de mercuri o esperar que soni el so del termòmetre digital.
  9. Retirarem el termòmetre sense tocar el bulb i llegirem el valor.
  10. Anotarem la temperatura a la gràfica.
  11. Desinfectarem el termòmetre i recollirem el material.
  12. Acomodarem el pacient.
  13. Ens rentarem les mans adequadament.

Per poder prendre la temperatura rectal cal un termòmetre, lubricant, gases, guants i desinfectant.

En pacients amb alguna patologia rectal, pacients agitats i pacients que han patit alguna operació a la zona rectal no se’ls prendrà en aquesta zona.

  1. El procediment que cal seguir és:
  2. Ens rentarem les mans.
  3. Explicarem al pacient què li farem.
  4. Ens col·locarem els guants
  5. Comprovarem que l’aixella del pacient estigui seca.
  6. Baixarem la columna de mercuri per sota dels 35 graus, en cas que utilitzem termòmetre de mercuri, sinó connectaríem el digital.
  7. Aplicarem lubricant a la zona del bulb del termòmetre.
  8. Col·locarem al pacient el decúbit lateral i elevarem el gluti superior. Demanarem al pacient que respiri profundament i introduirem el termòmetre a la zona anal uns 3 cm.
  9. Esperarem 5 minuts en el cas de termòmetres de mercuri o esperar que soni el so del termòmetre digital.
  10. Retirarem el termòmetre sense tocar el bulb i llegirem el valor.
  11. Anotarem la temperatura a la gràfica.
  12. Desinfectarem el termòmetre i recollirem el material.
  13. Acomodarem el pacient.
  14. Ens rentarem les mans adequadament.

Segueix llegint la segona part d’aquest article sobre com prendre les constants vitals. És una part indispensable dels nostres cursos d’auxiliar d’infermeria.

Escrit per: Nuria Calderón, professora a Escola d’Oficis Catalunya. Exerceix com a infermera professional i és Diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona.