Quan arriben els mesos de temperatures altes, ens trobem molt freqüentment amb un greu problema a les nostres mascotes: el cop de calor.
Tant el gos com el gat són molt més sensibles a la calor que les persones, ja que tenen més dificultats que nosaltres a regular la seva temperatura corporal: tenen moltes menys glàndules sudorípares al cos que els humans. Vegem com controlen aquesta situació:
- Els gossos gossos dissipen la calor corporal gràcies al jadeu i la suor que produeix les seves glàndules sudorípares, localitzades únicament als coixinets plantars i en zones amb poc pèl (ventre, aixelles, etc.).
- Els gats es llepen molt freqüentment, de manera que la saliva que queda als cabells disminuirà la seva calor corporal en evaporar-se.
Vegem quines condicions afavoreixen l’aparició de cop de calor:
- Els cadells i geriàtrics, així com els animals de capa negra o fosca són més propensos que la resta.
- Ambients que propicien un ambient de temperatura elevada (normalment espais reduïts i/o mal ventilats): interior del cotxe al sol i amb les finestretes tancades, una habitació, un balcó, un transportí…
En aquests casos, el que passa és que l’animal és incapaç de, amb els seus recursos, mantenir la seva temperatura corporal estable (entre 38 i 39ºC), i es produeix la hipertèrmia, a més d’esgotar les reserves de sucre i sals minerals, que poden provocar-li un xoc, coma i fins i tot la mort en un període de temps de vegades no superior als 15 minuts.
La simptomatologia és la següent:
- Animal angoixat, sense ganes de moure’s.
- Respiració ràpida i/o costosa, amb la boca oberta i panteixant, amb sortida de saliva abundant.
- Mucoses gingivals i conjuntivals cianòtiques (blavoses) i de vegades llengua i llavis hiperèmics (molt vermells).
- Tremolors musculars, trontollar.
- Augment del ritme cardíac.
- De vegades fins i tot vòmits.
- Temperatura rectal per sobre de 39ºC (fins a 42ºC o més)
Tot això pot provocar, com hem comentat una fallada generalitzada (insuficiència hepàtica o renal, edema cerebral, etc.) que pot desembocar en xoc generalitzat, perillant greument la vida de l’animal.
Davant l’aparició d’aquest procés, hauríem de procedir a la immediata actuació veterinària d’urgència sobre la nostra mascota, però donarem unes recomanacions per pal·liar la gravetat del procés fins que la nostra mascota sigui tractada a la Clínica:
- Portar l’animal a un lloc fresc i ventilat com més aviat millor i aplicar-hi fred: un ventilador ens pot ajudar, però l’ideal és aplicar-li aigua fresca (no excessivament freda) a la pell, en una dutxa, banyera o recipient amb aigua durant 5 o 10 minuts com a mínim.
- Podem utilitzar tovalloles humides o fins i tot un glaçó de gel (o acumuladors de fred) pel pont del nas, peus, aixelles, engonals i costats del coll.
- És bo humitejar-li la boca, encara que sense forçar-lo a beure.
- Fer massatges a la part inferior de les extremitats per afavorir la circulació
Tot i que amb tot això puguem estabilitzar el nostre animal, és totalment necessària la supervisió veterinària per assegurar-nos que l’animal està completament estabilitzat i que no ha patit cap altra seqüela.
Alguns consells per evitar l’aparició d’aquest procés:
- No deixar MAI el gos o el gat tancat dins del cotxe, ni en una habitació petita sense ventilació, sobretot en els mesos de més calor.
- Procureu que l’animal tingui sempre a la vostra disposició aigua neta i fresca a lliure disposició (recordem renovar-la sovint).
- Aprofiteu les hores de menys calor per treure a passejar el gos.
- Procureu que, si viviu en un jardí o espai obert, sempre tingueu una zona d’ombra per aixoplugar-vos.
- Donar de menjar al gos a la nit (evitarem possibles col·lapses en hores de menys calor).
- Si fem un viatge llarg en èpoques estivals, pot ser bo posar tovalloles humides al terra del transportí, així com fer les parades suficients perquè la nostra mascota pugui sortir a l’aire lliure amb freqüència.
