Donada la preocupació pel COVID-19 volem donar-vos una informació sobre el coronavirus caní. Ho fem per a intentar llançar llum sobre la relació entre tots dos i treure-us de dubtes.
En el món animal, existeix un coronavirus caní, que no té res a veure amb el COVID-19, malgrat el nom. Per això, hem de deixar clar que no existeix evidència científica que els animals de companyia puguin patir ni transmetre el coronavirus de Wuhan.
El COVID-19 és ja una pandèmia mundial des que va aparèixer a la ciutat xinesa de Wuhan. Però, com diem, no hi ha evidència científica de la seva presència en animals domèstics. Per desgràcia, a causa de la desinformació, en moltes ciutats de la Xina s’estan donant molts casos d’abandó de mascotes.
De tota manera, aquí pots accedir a aquesta infografia realitzada pel Col·legi de Veterinaris de Madrid, on ens donen consells sobre com actuar davant aquest nou virus i la cura de les nostres mascotes, principalment els gossos.
Si vols saber quines malalties poden transmetre’ns els animals, en un altre article del nostre blog parlem de les malalties transmeses per mascotes.
Què és el coronavirus caní exactament?
El coronavirus Caní (CVC), és una malaltia viral intestinal i infecciosa que causa la inflamació de l’intestí, a causa de la destrucció de les vellositats d’aquest. Principalment afecta a cadells perquè en néixer només disposen de les defenses obtingudes per la llet materna i fins a les 6-8 setmanes no desenvolupen el seu propi sistema immunològic. La seva principal via de contagi és el contacte feco-oral.
Quins són els símptomes?
En primer lloc, has de saber que el període d’incubació és de un a quatre dies. Després, comencen a aparèixer els símptomes clínics com són: anorèxia (pèrdua de pes), febre (hem de tenir en compte que la temperatura normal del gos és de 39-39,3 °C), diarrea de color taronja-groguenca fins i tot pot arribar a ser sanguinolenta, vòmits, dolor en l’abdomen i deshidratació.
Si et fixes bé, pots observar que els símptomes són similars als de el parvovirus, una malaltia molt semblant i contagiosa que pot arribar a ser mortal.
Si observes els símptomes esmentats, el millor és que acudeixis al veterinari per a descartar que la teva mascota pateixi una malaltia infecciosa.
A través d’una prova molt senzilla i indolora, el veterinari pot valorar tant el parvovirus com el coronavirus.
Existeix tractament?
El tractament és simptomàtic, ja que no hi ha una cura específica. Per tant, el veterinari valorarà el tractament segons el cas i la gravetat dels símptomes. Aquest pot ser:
- Estimulants de l’apetit: Hem de tenir en compte que aquests animals no mengen a l’inici de la malaltia pel que el veterinari determina quan és necessari administrar aquest tractament i pugui ingerir aliments via oral.
- Fluids: Si presenta una important deshidratació a causa dels vòmits o de la contínua diarrea, el més convenient és que es reposi amb fluids.
- Antivirals: Lluiten contra la càrrega vírica.
- Antibiòtics: Orientats a vigilar les infeccions secundàries que pot provocar el virus.
- Procinètics: Fàrmacs que se centren en la millora del tracte gastrointestinal, incloent els protectors de la mucosa gàstrica, els antidiarreics i els antiemètics.
Recorda que, per a utilitzar algun d’aquests tractaments farmacològics, és imprescindible seguir indicacions i pautes del responsable veterinari.
Vacuna contra el coronavirus caní
Com hem dit, en tractar-se de procés víric, no existeix una cura per a el CVC. Hi ha una vacuna, però no es coneix amb certesa l’eficàcia d’aquesta, per la qual cosa en l’actualitat no se sol vacunar a les nostres mascotes. Pel contrari, el parvovirus, sí que té una vacuna eficaç.
La millor manera de prevenir-ho és mantenir als cadells a casa fins que hagin complert amb el pla vacunal que els veterinaris hem de recomanar. Així com evitar el contacte amb altres gossos no vacunats.
Com es contagia?
En primer lloc, el virus és expulsat mitjançant la femta, per la qual cosa la via de contagi és la denominada ruta oro-fecal. Això significa que es transmet quan l’animal ingereix el virus directament de la femta o del sòl contaminat.
Per aquest motiu, els canins amb més risc són aquells que presenten un comportament bastant alterat. Més concretament, aquells que tenen coprofàgia, és a dir, que ingereixen de manera voluntària la femta.
Una vegada que aquest tipus de virus ja està en l’organisme de l’animal i s’ha complert el període d’incubació, comença la seva tasca atacant a els microvellositats de l’intestí (unes petites estructures fonamentals per a l’absorció dels nutrients). Una vegada allí, es produeix la inflamació de l’aparell digestiu i apareix la diarrea.
En definitiva, el coronavirus caní és una malaltia vírica que pot causar infeccions en qualsevol gos i que es contagia per contacte oral amb matèria fecal infectada. Esperem que aquest post serveixi d’ajuda als nostres estudiants de formacions de ATV, per a entendre una mica millor el funcionament d’aquest virus.
