Les cures del cobai han de seguir algunes recomanacions per a garantir el benestar d’aquests petits rosegadors. La majoria de consultes veterinàries són per falta de maneig o desconeixement de les necessitats de l’espècie. Per això, en aquest article volem oferir-te una guia que t’ajudi a conèixer com ha de ser la seva alimentació, la seva higiene, el seu hàbitat o aspectes tan importants com la seva reproducció i socialització.
Aquest article també és indicat per als nostres estudiants del curs d’Auxiliar Veterinari d’Animals Exòtics.
L’alimentació: un pilar fonamental en les cures del cobai
Aquests animals han de seguir una dieta molt estricta per a evitar problemes gastrointestinals, ja que la seva salut és bastant delicada. Molts propietaris, per desconeixement, els ofereixen únicament menjar per a conills o concentrat o els proporcionen aliments que no digereixen bé. Alguna cosa que pot arribar a causar-los la mort i que com a professional has de rebatre.
El més important en la dieta del cobai és el fenc. Aquesta és la base de la seva alimentació en la naturalesa, i també ha de ser-ho en captivitat. Ha de suposar, almenys, el 70% de la seva dieta. Els aporta una gran quantitat de fibra i és el responsable que les seves dents vagin desgastant-se de manera uniforme ja que aquests creixen contínuament.
Alguns propietaris opten per pinsos comercials per a complementar el fenc, i no és una mala opció sempre que seguim en aquest 70 % d’aportació de fenc i sempre que sigui específic per a cobais i que el seu contingut en greixos sigui baix. Una altra alternativa consisteix a oferir verdures fresques en petites racions. Adoren els pebrots vermells (font de Vitamina C), la pastanaga i els cogombres. Encara que és important ressenyar que no toleren bé les verdures que produeixin moltes flatulències, com la col.
A més, en l’alimentació dels cobais, no poden faltar aliments en la seva ració diària que aportin una font de Vitamina C, com ara el pebrot vermell abans esmentat, ja que són deficitaris en un enzim i no poden sintetitzar-la a partir d’altres fonts nutricionals.
Com a premi, i solament de manera esporàdica, es poden introduir algunes fruites de temporada, com les maduixes, les pomes o les peres. Sempre han de retirar-se les llavors abans. Aquests aliments, encara que no han de convertir-se en una cosa habitual, els ofereixen una aportació interessant de vitamines i minerals que els ajudaran a tenir un pelatge suau i una millor salut general.
On allotjar als cobais?
Aquests animals toleren molt bé les gàbies, encara que han de tenir l’espai suficient perquè es moguin amb llibertat. I, cada dia, és convenient permetre’ls que deambulin lliurement per alguna estada en la qual no corrin perill de caure per una finestra o d’ingerir una cosa perillosa per a la seva salut.
El mínim recomanable és mig metre quadrat per animal. I cal posar l’accent en el substrat. Ha de buscar-se una solució que sigui absorbent, però que no aixequi pols. I sobretot que no danyi les seves potes, són molts els animals que arriben a la consulta amb problemes de pododermatiti per no posar un substrat adequat. Els pèl·lets comercials fabricats a partir de cel·lulosa són una gran opció.
A més, dins de la gàbia, ha d’haver-hi un petit cau en la qual puguin amagar-se i és fonamental evitar les típiques rodes verticals o horitzontals de hàmster. Aquestes danyen la columna dels cobais.
També, dins de les cures del cobai, és bàsic que cal oferir-los aigua de manera constant i garantir que la temperatura roman estable i sense exposició directa al sol.
Finalment, es tracta de mascotes molt exigents amb la neteja. Les deposicions han de retirar-se cada dia i el substrat cal canviar-lo per complet cada setmana.
Higiene i maneig dels cobais
Els cobais, encara que són delicades, solen gaudir de bona salut. Però és important tenir en compte alguns detalls cada vegada que acudeixin a la consulta.
Un dels aspectes bàsics de les cures del cobai, seria vigilar les seves ungles. Cada quatre o sis setmanes cal tallar-les-hi, ja que en la gàbia és difícil que puguin desgastar-les de manera natural com sí que succeeix quan estan en l’exterior. Això prevé deformitats i lesions que dificultaran el seu moviment.
També cal revisar la seva dentadura de manera periòdica. Ja que els seus molars i incisius creixen de manera contínua, i si es produeix algun problema pot fer complicada l’alimentació.
Un altre dels aspectes a revisar és el seu pelatge. Els cobais són sensibles a alguns paràsits, com els àcars i els polls. I si no es prenen mesures a temps poden aparèixer calbes.
Els amos també tenen un paper important en la higiene d’aquests animals. I encara que no és recomanable fer-ho sovint, de tant en tant convé banyar a l’animal, sobretot si presenta taques d’orina o una gran brutícia en el seu pèl.
Reproducció i socialització
Als cobais els agrada viure en societat. I la veritat és que són animals que poden conviure en grups bastant amplis. Sempre és millor evitar la solitud, ja que poden arribar a deprimir-se. Però si s’opta per comptar amb diversos individus, és important que no hi hagi junts diversos mascles sense castrar, ja que poden produir-se baralles molt greus entre ells.
Les femelles poden quedar-se gestants a edats molt primerenques, a partir de les quatre setmanes de vida. Però has d’explicar-los als seus amos la importància que esperin, almenys, fins als quatre mesos abans del seu primer part. Ja que fins a aquest moment el risc és molt més elevat. I, sobretot, no fer-les criar després dels set mesos perquè el canal pelvià s’ossifica i hi ha risc de parts distòcics, és a dir… complicats.
Les cures del cobai són molt senzills i són mascotes adequades per a persones de qualsevol edat. No obstant això, és crucial transmetre la importància que acudeixin periòdicament al veterinari per a revisar que tot estigui en ordre.
