Aquest tema està inclòs al temari del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil. És per això que en aquest article intentarem donar una mica de llum sobre la intervenció socioeducativa amb menors en risc social.
Es considera situació de risc social, aquella situació en què el menor resulta perjudicat en el seu desenvolupament personal, familiar, social, educatiu i en els seus drets. El menor arribarà a aquesta situació per diferents motius: circumstàncies familiars, mancances afectives, conflictes familiars, socials i/o educatius, etc. Quan s’uneixen diverses d’aquestes situacions, el nen o la nena requeriran d’intervenció socioeducativa al centre de formació.
Si en una comunitat els nens no tenen accés a l’educació, a assistir a una escola bressol oa una escola, es dirà que aquests menors estan en risc social. És a dir, creixeran sense la formació necessària per integrar-se al món laboral i no tindrien la possibilitat de guanyar el seu suport. Com veiem en aquest exemple, perquè hi hagi un risc, cal que es descuidi una necessitat.
Factors que cal observar abans d’abordar la intervenció socioeducativa
Observarem en primer lloc si hi ha la manca d’algunes de les necessitats fisicobiològiques bàsiques de les persones. Aquestes mancances poden ser: alimentació, higiene, activitat física, assistència sanitària, seguretat emocional, etc.
Per altra banda, observarem també les situacions corresponents que ens parlen de risc social. En aquest cas parlem de la desnutrició, l’alimentació insuficient, l’existència de paràsits, la immobilitat del cos, la manca d’activitat, etc. Per un motiu o altre, hi ha casos de nens que no reben vacunes ni controls mèdics periòdics o no acudeixen a l’escola per rebre educació.
Davant de la possibilitat que hi hagi un risc social, cal prendre més d’una mesura. És a aquesta acció el que anomenem intervenció socioeducativa. La prevenció i la recerca de solucions poden ser mesures de gran valor per a aquests petits en situació de risc social. Caldrà l’existència d’un bon projecte educatiu per evitar l’exclusió social d’aquests infants i afavorir-ne, per tant, la integració.
Els nens tenen dret a rebre una formació i no fracassar a l’escola. Per això, l’escola té el deure d’atendre i afavorir la seva capacitat d’inclusió social. Això es farà des de la dimensió intel·lectual, emocional i inserció. Tres aspectes essencials per a un equilibri integral de les persones al món. Si no són plenament atesos des del sistema educatiu, es poden convertir en persones amb risc d’exclusió social. En aquest sentit, són molts els alumnes que poden rebre una educació que comporti limitacions.
Per realitzar aquest treball, cal tenir en compte tres àmbits d’actuació:
- L’àmbit Institucional.
- Àmbit d’organització i gestió.
- L’àmbit de Servei a la comunitat.
Escrit per: Carme Pascual Moix, Llicenciada en Psicologia per la UB. Certificat d’aptituds pedagògiques i professora d’Educació Infantil a Escola d’Oficis Catalunya.
