La mesoterapia veterinaria es una técnica terapéutica para curar o mitigar enfermedades en animales. Consiste en inocular, por medio de pequeñas inyecciones, dosis bajas de medicamentos. Estos pinchazos deben producirse directamente en el área u órgano afectado o muy cerca de ellos. En este artículo daremos unas pinceladas sobre la mesoterapia en veterinaria. Nuestros alumnos del Curso de Fisioterapia y Rehabilitación Veterinaria y del Curso de Auxiliar Técnico de Veterinaria pueden estar bien atentos.
Breve historia de la mesoterapia veterinaria
Debemos los avances de la mesoterapia al francés Michel Pistor, que oficializó su técnica en 1952. El descubrimiento fue por casualidad. Intentando calmar a un asmático con procaína, acabó curándole la sordera. Vio claro que inyectando pequeñas dosis cerca del área afectada, conseguía la mejoría de la dolencia.
¿En qué consiste la mesoterapia en veterinaria?
La historia de la mesoterapia en veterinaria está vinculada directamente con el uso de esta técnica en humanos. Gracias a los estudios de Pistor, la mesoterapia fue impartida como asignatura en la carrera de Veterinaria. Los médicos de animales fueron, por tanto, los primeros sanitarios en especializarse en el uso de estos tratamientos veterinarios.
Los tratamientos veterinarios con mesoterapia
La forma de proceder en la mesoterapia veterinaria es prácticamente idéntica al protocolo seguido para la técnica con humanos. Debes saber, como curiosidad, de dónde procede el término mesoterapia. Etimológicamente nace de la unión de los términos griegos “mesos” (medio) y “therapeia” (terapia). Con este vocablo se incide en que el tratamiento se realiza en medio de la dolencia.
Los tratamientos veterinarios con mesoterapia consisten en inocular una pequeña dosis del medicamento necesario para curar la afección. Si en humanos, la técnica se practicaba con la aguja de Lebel, en animales se emplea el dispositivo llamado Den ‘hub. Se tuvo que investigar hasta conseguir este dispositivo, porque los animales sometidos a estos tratamientos veterinarios, no soportaban el dolor. Con el Den ‘hub, el veterinario puede controlar hasta dónde penetra la aguja. De esta forma, la inyección se realiza justo encima del área afectada. No produce dolor y tampoco es necesario rapar el pelo del animal.
Per què es fa servir la mesoteràpia en animals?
De la mateixa manera que succeeix a l’ésser humà, des dels estudis del Dr. Pristor, s’ha pogut comprovar que la tècnica oferia millor qualitat de vida als pacients.
Els veterinaris han preferit l’ús de la mesoteràpia perquè el nivell de dolor fos el menor possible a canvi d’una efectivitat més gran en el tractament de les malalties. Per això utilitzen diverses injeccions sobre la zona malalta. La reacció positiva és molt més gran que la que s’obté aplicant una única dosi més gran del medicament apropiat.
Un altre gran benefici de la mesoteràpia veterinària és que el fet de fer servir dosis tan baixes en els tractaments permet la disminució del nivell tòxic i les reaccions al·lèrgiques de les substàncies emprades per tractar els animals.
La importància de la procaïna
Qualsevol que s’informi una mica sobre les tècniques de mesoteràpia sabrà que la procaïna és la gran protagonista. Es tracta d’una substància que s’inocula sigui quina sigui la malaltia. Això és així perquè és l’encarregada de reforçar l’efecte del medicament apropiat i portar-lo a la zona afectada.
La procaïna és el que es diu, per tant, un medicament vector. Una altra de les seves múltiples qualitats és procurar que l’efecte del medicament injectat sigui retardat. D’aquesta manera s’aconsegueix que l’animal senti alleugeriment durant més temps.
En quines patologies veterinàries es fa servir la mesoteràpia
Un cop més el tractament amb aquestes petites injeccions està indicat pràcticament per a les mateixes malalties en humans i en animals. De totes maneres, és important saber que qualsevol tipus d’animal pot rebre sessions de mesoteràpia.
Aquesta tècnica, però, s’utilitza molt més en equins, remugants, gossos i gats. La raó és que són les espècies que conviuen més amb l’home. Aquesta qüestió fa que siguin més nombrosos els casos de mascotes que es porten al veterinari.
La mesoteràpia veterinària s’indica preferentment per al tractament de malalties com:
- Problemes d´ossos i articulacions.
- Problemes digestius.
- Malalties pulmonars.
- Infeccions urinàries.
- Trastorns de la pell i el mantell.
- Algunes patologies del sistema nerviós.
- Les substàncies injectades
És important no confondre la mesoteràpia veterinària amb els tractaments homeopàtics. En aquests procediments es fan servir medicaments i fàrmacs, per descomptat homologats.
Un cop deixat clar aquest punt, cal posar èmfasi en quin tipus de substàncies pot utilitzar el veterinari en els tractaments de mesoteràpia. La raó és que la reacció farmacològica no és sempre la mateixa depenent de la forma d’administració.
Les substàncies injectades
És important no confondre la mesoteràpia veterinària amb els tractaments homeopàtics. En aquests procediments es fan servir medicaments i fàrmacs, per descomptat homologats.
Un cop deixat clar aquest punt, cal posar èmfasi en quin tipus de substàncies pot utilitzar el veterinari en els tractaments de mesoteràpia. La raó és que la reacció farmacològica no és sempre la mateixa depenent de la forma d’administració.
Alguns medicaments veuen alterades les seves propietats segons que s’utilitzi una via o una altra per injectar-ho. És freqüent el cas de les substàncies emprades per treure contractures. Quan són administrades oralment o bé injectades, es converteixen en un potent antiinflamatori. Aquesta és la raó per la qual són tan apreciades en aquests tractaments veterinaris.
Finalment, els medicaments emprats a la mesoteràpia veterinària han d’actuar de forma immediata. D’aquesta manera queda invalidada qualsevol substància que necessiti ser metabolitzada per fer efecte.
