La necessitat d’afecte de la gent gran és un punt a atendre per qualsevol societat. És fonamental que les persones grans o qualsevol persona amb dependència puguin viure amb dignitat. Però també és molt necessari que qualsevol ésser humà vegi complerta la necessitat d’afecte de la mateixa manera que les seves necessitats primàries.
Tant les persones de tercera edat com les persones dependents són vulnerables. Necessiten altres persones, com els professionals sociosanitaris o cuidadors per atendre les seves necessitats. I atenent que la societat els brandeix aquest servei de cures mèdiques, alimentació, etc., pot semblar que hi ha alguna cosa en què no es presta prou atenció. Ens referim a les vostres necessitats afectives.
I és que tot ésser humà necessita afecte, mantenir una conversa o com a mínim alguna interacció personal. És molt comú que les persones arribin a la seva tercera edat i els seus familiars propers no els puguin oferir l’atenció necessària. Per això, el personal sociosanitari és el principal romanent de les relacions socials. Hem d’estar preparats per facilitar la comunicació amb els pacients amb dependència i fer-los sentir vius dia a dia.
Donar solució a la necessitat d’afecte
Actualment a Espanya, la societat està envellint per la baixa natalitat i per l’augment de l’esperança de vida de la gent gran. Per aquest motiu, justifiquem la necessitat d’atendre els ancians en centres especialitzats que aconsegueixin una integració vital a la societat. Com pots comprendre, cada vegada seran més les persones grans i persones dependents a la nostra societat.
Per aquest motiu, per garantir-los una qualitat de vida com a mínim similar a la que han tingut, ens hem de preocupar per les possibles mancances d’afecte. Hem de parar atenció quan això passi, ja que és habitual que aquestes persones pateixin tristesa i aïllament social.
Les persones amb dependència solen experimentar sentiments complexos motivats per la pèrdua de capacitats. Però sobretot, la manca d’atenció per part dels seus familiars o amics pot ser molt important. A les institucions socials i geriàtrics que presten atenció sociosanitària, els pacients solen tenir contacte entre ells. I aquest fet ja nodreix les necessitats d’afecte. Però cal parar atenció a cada persona en particular.
Igual que no tothom som igual de extravertits, en arribar a certa edat, sobretot, de vegades ens tornem més retrets. És molt habitual que hi pugui haver dificultats per relacionar-se, sobretot quan ja es pateix algun nivell de depressió. Per això, el personal sociosanitari també ha de prestar aquest suport, comprensió i dedicació pels sentiments de cada persona. Pensa, a més, que pacients amb graus de sordesa, ceguesa o dificultats de mobilitat, per exemple, ho tindran encara més difícil per relacionar-se amb altres companys.
Per posar fi a aquest inconvenient, hem d’apostar per professionals de l’atenció sociosanitària que puguin ser capaços d’involucrar-se també al desenvolupament comunicatiu dels pacients. La necessitat dʻafecte pot ser atesa amb un tracte personal més proper i personalitzat.
Com haurien de ser els serveis sociosanitaris?
Un cop més, l’atenció a les persones amb dependència s’ha de sostenir en una relació de confiança. Quan ens centrem a conèixer les emocions i els gustos de les persones amb dependència, ens asseguren que es fixen en la persona que els atén, la seva amabilitat i professionalitat. El que més necessiten és comptar amb bones persones que sàpiguen escoltar-los i donar-los una bona atenció. Les instal·lacions i la qualitat en els seus serveis són temes importants, però secundaris.
Alhora, un dels aspectes a què més al·ludeixen és precisament l’oci. Programar activitats a l’aire lliure o fer petites excursions, els donarà un plus de vitalitat. Trencar amb la monotonia de casa seva o dels centres d’atenció, és fonamental. Encara que, davant de persones amb mobilitat reduïda, serà òbviament difícil.
A l’hora de tractar amb persones que tenen problemes de mobilitat i que es troben en una institució o a casa, cal conèixer quins temes els preocupen. Un cop sapiguem la resposta, haurem de preparar un ambient favorable per a la persona en qüestió. Mentre es presten els serveis bàsics es poden mantenir converses que motivin el pacient a comunicar-se i expressar els seus sentiments.
Les teràpies en grup i dur a terme diferents jocs d’oci, encara que siguin senzills, també en reforçaran l’autoestima. El mer fet de relacionar-se els nodreix enormement. Malauradament, a molts centres, la manca de personal sociosanitari impedeix portar un control personalitzat. I moltes vegades la manca de temps també desemboca en una manca d’implicació personal. Una manca de preocupació perquè els pacients desenvolupin activitats que cobreixin la necessitat d’afecte.
