Escola d’Oficis Catalunya com a centre pedagògic que som, hem volgut dedicar tota l’atenció d’aquest post a un tema educatiu que últimament està guanyant en popularitat entre la societat. L’educació infantil amb valors i sempre en positiu, La Disciplina Positiva.
Per conèixer més d’aquest vessant educatiu i de l’educació infantil, hem comptat amb la col·laboració de Nuria Ortega certificada per l’associació americana “Positive Discipline” com a “Parenting Educator”, experta en educació emocional i entrenadora de pares en disciplina positiva, un de els socis fundadors de l?associació Disciplina Positiva Espanya. Actualment es dedica a difondre un nou paradigma educatiu basat en el respecte mutu, a la seva pàgina web educarparaelfuturo.com on mitjançant cursos, tallers i xerrades, guia tots aquells pares que senten curiositat per conèixer més d’aquesta forma d’educar o bé perquè volen educar amb aquests valors els fills.
Entrevista a Nuria Ortega:
Núria quan parlem de disciplina, sona a militar, inflexible, per tant, com és la disciplina positiva?
Associem la paraula disciplina a la rigidesa ia la inflexibilitat però si ens remetem a l’origen de la paraula Disciplina podem trobar que aquesta prové del llatí “discipuli” que és, “deixeble”. Com a definicions podem trobar quina disciplina correspon a un mètode oa una guia. Així, disciplinar vol dir guiar. A través de la disciplina és com aconseguim adquirir habilitats.
La disciplina positiva el que vol és guiar els nens a adquirir habilitats socials que resultin útils per a la seva vida. I per això utilitza no utilitza mètodes de control, com els càstigs o els premis, que busquen eliminar les conductes equivocades dels nens i penalitzen els errors. Per això utilitza habilitats socials com l’assertivitat, l’empatia i l’escolta activa. Així, quan un nen s’equivoca i té una conducta poc apropiada rep un exemple d’assertivitat de la mà dels seus pares o mestres que en un futur podrà reproduir quan s’enfronti a conflictes amb altres persones.
Què és la nova tendència educativa, que a petits passos s’està instaurant a la societat?
La tendència que s’està instaurant a la societat, al meu parer, és fruit de l’evolució de l’espècie i del sorgiment d’una nova consciència col·lectiva. Ja no som a l’era industrial. Estem en un moment històric de canvi apassionant, on les persones tenen l’oportunitat de despertar, d’abandonar la por i de viure en llibertat. L’educació que els pares ofereixen als nens és impossible que es quedi com està, ja que els nens d’avui ja neixen un passet més per davant del que naixíem fa 30. Així que molts nens, amb una intel·ligència i una consciència superior (fruit de l’evolució de l’espècie) no es resignen a acceptar una educació basada en la por, en les amenaces, en el control, en els càstigs, en el “per què si”… i aleshores els pares veuen que els mètodes que ells van aprendre no funcionen amb els fills i molts es decideixen a buscar altres coses. Per això prolifera l’educació respectuosa, l’educació conscient, la pedagogia blanca, la disciplina positiva o que les pedagogies Warldorf i Montesori esdevinguin més populars al sector educatiu. Així mateix, moltes escoles també estan canviant les seves metodologies i començant a treballar sense exàmens, sense llibres, a través de projectes, i de manera diferent de l’anterior.
I jo crec que els nens ens estan dient clarament que la manera com fem les coses amb ells ja no és vàlida. Però molts s’entesten a dir que els nens cada cop tenen més trastorns, són més rebels, ja no tenen el respecte que tenien abans… en lloc d’acceptar el canvi en què estem sotmesos, l’evolució de l’espècie, i veure que realment necessitem pensar diferent i fer les coses diferents. Realment a la persona que pitjor parlem és al nostre fill; els diem coses que mai no diríem a un amic. Les següents persones a qui pitjor parlem són els nostres pares, germans, familiars propers, parelles…. Això a mi em sembla trist. Necessitem aprendre a tractar millor les persones que més volem; i està bé poder expressar amb confiança tots els nostres sentiments amb les persones que més volem, i tampoc passa res per mostrar el nostre costat més fosc amb ells…però m’agradaria arribar a veure un món en què tractéssim molt millor els de dins de casa que als de fora (havent-hi moments per a tot, conflictes i malentesos, per descomptat, però que no fos la tònica general i, sobretot, que mai no faltés el respecte).
Aquest canvi es pot assolir gràcies a l’educació dels nens.
Quins valors defensa la disciplina positiva?
El que més m’agrada de la disciplina positiva és que no només és una oportunitat d’educar els nens per al futur sinó que a més, és una oportunitat perquè els pares canviïn creuencies, es coneguin a si mateixos i creixin com a persones. El pare que s’endinsa en la disciplina positiva passa per un procés de reaprenentatge, ja que en descobrir noves maneres de tractar els seus fills també descobreix noves maneres de tractar-se a si mateix.
Els valors principals que defensa la disciplina positiva són:
Les relacions horitzontals, la igualtat per a tots els éssers humans, l’educació orientada a l’autoregulació, la responsabilitat personal, la motivació intrínseca, la creació d’opinió pròpia, la capacitat de prendre decisions, l’adquisició d’habilitats socials i el foment de la intel·ligència emocional , i la visió dels errors com a oportunitats d’aprenentatge., una cosa sens dubte molt important per a aquest món tan canviant en què necessitarem atrevir-nos a fallar.
La disciplina positiva es basa en una base sòlida científica o psicològica, o és un mite popular?
La disciplina positiva es basa en la psicologia Adleriana. Aquest corrent psicològic va ser desenvolupat per Alfred Adler, que el 1930 va introduir les primeres escoles per a pares als EUA. Alfred Adler va ser deixeble de Sigmund Freud i va desenvolupar la teoria de la psicologia individual, la qual sostenia que l’ésser humà és un ésser gregari i que tot el seu comportament està motivat pel sentiment de pertinença.
Alfred Adler defensava que les relacions que havíem de mantenir amb els nens havien de regir-se pel principi d’horitzontalitat, el qual situava adults i nens al mateix nivell quant a drets humans. Sostenia que un nen mereixia el mateix respecte que un adult i un ancià. La guerra i la por no va permetre que aquesta filosofia s’expandís en aquella època, però posteriorment, Jane Nelsen i Lyynt Lott van estudiar l’obra d’Adler i van idear la metodologia educativa de la “Disciplina Positiva”, començant a difondre pel món (al voltant de els anys 1980 als EUA) aquesta meravellosa metodologia.
Quan les mames o papes contacten amb tu perquè els guiïs o des pautes sobre com aplicar aquesta forma d’educar Què és el que et sorprèn més, en aquesta primera presa de contacte?
Doncs sincerament el que més em sorprèn (encara que entenc el perquè) és la gran autoexigència dels pares, aquesta pressió que senten sobre les espatlles que els porta a estar a la recerca del perfeccionisme com a pares.
I dic que comprenc el perquè se senten així per la gran por que senten a l’error i al que pugui passar en un futur amb els seus fills. La majoria de nosaltres ens hem criat en un model educatiu que penalitza l’error. A casa per una banda ia lescola per una altra. Fallar, suspendre, equivocar-se, estava penalitzat! I el que és més curiós és que és justament dels errors d’on podem obtenir més aprenentatge. El cas és que com més por tens a equivocar-te més dubtes tens sobre com actuar, més s’anul·la la teva intuïció i més senzill és que actuïs justament de la manera menys encertada. Des de la por no es prenen bones decisions; des de la por no es pot educar bé.
Aquesta por s’accentua amb tota la informació, sèries, programes, articles, etc. que “insinuen” o gairebé “amenacen” enviant-te el missatge de subliminal que, “com no eduquis bé el teu fill el dia de demà es convertirà en un delinqüent” i acabes creient que tot, absolutament tot el que el teu fill faci a la vida dependrà de tu. Això no és cert. Tu com a pare pots ser una forta influència, però hi ha molts factors a la vida que poden influenciar en el camí que un nen decideixi transitar. Hi ha molts casos d’èxit de nens nascuts en situacions molt desfavorables que s’han convertit en persones “de bé”, moltíssims més que la situació contrària…però és clar, això no dóna prou morbositat com per fer un “reality” que vengui audiència a la televisió i que de passada fiqui la por al cos als pares perquè segueixin educant fills submisos i obedients que no es plantegin qüestionar l’status quo de la societat. Encara seguim en un model d’esclavitud i per això a les escoles s’insisteix a educar els nens en un model de fa 300 anys, on s’ensenyen “continguts” que qualsevol pot conèixer en 5 minuts després d’escriure 3 paraules a Google. Però bé, això és una altra història…..
Agraïm el temps i la paciència dedicada per la Núria amb nosaltres per fer-nos entendre una mica més que és educar des del respecte mutu. Aquí us deixem un enllaç al vostre canal de YouTube de Nuria Ortega, per als que vulgueu seguir els seus ensenyaments i consells sobre l’educació infantil.
