En aquest article parlarem de la importància de la comunicació i la psicologia com a treballadors de l’Atenció Sociosanitària a pacients dependents. Com a professionals de la salut immersos en una relació d’ajuda i atenció a persones dependents, haurem d’atendre a determinades necessitats físiques i cures especialitzades. Alhora incloure l’àrea psicològica, social i emocional de l’usuari, per a això serà imprescindible una bona comunicació.
Habilitats comunicatives amb els pacients dependents.
Per aconseguir una bona comunicació amb els pacients dependents haurem de fer servir unes característiques i habilitats comunicacionals. Entre elles, les més destacades seran:
- Claredat: la informació s’ha de transmetre de manera clara, concisa, directa i sense argumentacions excessives.
- Senzillesa: les frases emprades per transmetre el missatge han de ser curtes (però deixant clar el nucli del missatge). Adaptar el nostre vocabulari al nivell sociocultural dels pacients amb dependència.
- Atenció: serà bàsic tant per al receptor (per a una comprensió i retenció del missatge adequada), com per a l’emissor (per determinar si el missatge està sent rebut i comprès adequadament).
- Empatia: capacitat per comprendre els pacients dependents en les seves preocupacions cognitives i emocionals. És important ser capaç de transmetre a l’altra persona aquesta comprensió.
- Escolta activa: una sèrie de comportaments i actituds que preparen el receptor a escoltar, a concentrar-se en la persona que parla ia proporcionar respostes (feedback). Destacar l’escolta empàtica, els silencis instrumentals, deixar parlar i la baixa reactivitat verbal.
- Assertivitat: un comportament comunicacional en què la persona no agredeix ni se sotmet a la voluntat d’altres persones, sinó que manifesta les seves conviccions i defensa els seus drets.
- Llenguatge no verbal: definida com qualsevol tipus de conducta humana, conscient i inconscient, que es pot interpretar com a portadora d’informació. Serveix de suport i complementa la comunicació verbal.
Actituds del professional de l’Atenció Sociosanitària a persones dependents.
Així mateix, altres característiques fonamentals en el desenvolupament duna comunicació eficaç seran les actituds mostrades pel professional. Així com el maneig de les verbalitzacions.
Entre les actituds més importants podem destacar:
- Calidesa: és una actitud que es manifesta mitjançant la proximitat, la postura, els gestos, els reforços verbals i d’altres conductes indicadores d’acceptació. Implica, doncs, el llenguatge verbal i no verbal.
- Competència: l’usuari/ària dependent ha de rebre missatges que us assegurin que està sent tractat i atès per un expert. Mantindrem un discurs marcat pel coneixement professional.
- Flexibilitat i tolerància: el cuidador sociosanitari ha de saber respondre davant de situacions imprevistes. Per exemple, davant d’un pacient que es descompensa emocionalment i insulti el cuidador.
- Honestedat i ètica professional: es tracta que el cuidador treballi sent coherent amb els principis, els valors, el model teòric i pràctic i les normes deontològiques que regulen la seva activitat professional.
Pel que fa al maneig de les verbalitzacions podem classificar-les en dues:
Estratègies per facilitar l’activitat narrativa de l’usuari i mantenir una comunicació fluida. Com són la tècnica especular, donar-li la paraula, comentaris confirmatoris, parafrasejar, recapitulació i síntesi.
Estratègies en la manera de fer preguntes: preguntes estructurades, semiestructures i tancades, aclaridores, etc.
Totes les característiques, habilitats i actituds anteriorment descrites serà imprescindible que s’adeqüin i s’adaptin a determinades variables de l’usuari-pacient. Parlem del nivell sociocultural, els trets personalitat o les habilitats cognitives dels pacients dependents.
Beneficis de bona comunicació amb el pacient.
Podem afirmar que si mantenim una comunicació adequada amb el pacient, seguint els paràmetres anteriorment descrits, obtindrem una sèrie de beneficis:
- Propiciar una interacció relacional genuïna, intensa i única.
- Afavorir l’establiment d’un clima de treball emocionalment càlid, relaxat i distès.
- Facilita que el pacient parli amb confiança i amb la seguretat de ser respectat, comprès i acceptat. Això ajudarà enormement que ens verbalitzi les seves necessitats, tant físiques, emocionals com de qualsevol altre índole.
- Que aconseguim conèixer millor els nostres pacients. I, amb això, ser més sensibles i receptius a les vostres necessitats, fins i tot arribant a poder anticipar-les i millorar així les nostres cures.
- Aconseguir donar un suport adequat a l’àmbit socioemocional, cognitiu i físic. Estarem en condicions d’oferir unes cures integrals i de qualitat.
Escrit per: Manuel Arturo Rodríguez Rey, és Llicenciat en psicologia clínica per la UNED i Postgraduat en Psicologia Clínica per la U.B. Col·labora com a ponent a les xerrades als alumnes del Certificat de Professionalitat en Atenció Sociosanitària a Persones Dependents en Institucions Socials.
