L

Les persones amb dependència són aquelles que tenen una capacitat reduïda per poder realitzar determinades activitats quotidianes. Majorment, les seves necessitats han de ser suplides per professionals d’atenció sociosanitària i cuidadors de l’entorn familiar. Són persones la salut de les quals pot haver-se vist afectada a causa d’afeccions físiques, psíquiques o mentals. O bé, per afectació a la capacitat sensorial o de percepció.

Així, la dependència pot ser física, psíquica o depenent per causa del propi entorn social (marginalització o aïllament). Sens dubte, és imprescindible que, entre tots, col·laborem en la determinació i el compliment de les vostres necessitats. La seva qualitat de vida depèn de tothom i sobretot dels professionals sociosanitaris.

Què necessiten les persones amb dependència?

Les persones amb dependència poden manifestar la dependència a qualsevol edat. De tota manera, la seva aparició és més probable en persones grans. En dones, la mitjana se situa, per exemple, als vuitanta anys.

Moltes persones necessitaran ajuda per a activitats tan habituals com la higiene personal (rentar-se, dutxar-se, tallar-se les ungles, etc.). D’altres, com el fet de vestir-se o endreçar-se, són imprescindibles per assegurar-ne la qualitat de vida. D’altra banda, poden necessitar un cuidador que els ajudi a cuinar, preparar els aliments i donar-los menjar. Aquest punt és fonamental perquè moltes persones cauen en la desnutrició un cop passen a ser dependents.

Les persones amb dependència també reclamen i necessiten una assistència de qualitat en centres sanitaris i en instal·lacions socials. De fet, la teleassistència i l’ajuda a domicili són molt demandats per aquestes persones i els seus amics. El subministrament de medicació és un aspecte clau, tant a l’hora de dirigir-se a una farmàcia i adquirir el medicament adequat, com a l’hora de prendre-ho correctament. Moltes necessiten un cuidador o una altra persona que li pugui donar ajuda per a aquestes tasques bàsiques.

persones grans amb dependència

A més, hi ha un factor social que normalment està en mans dels ajuntaments i associacions. Garantir la integració social de les persones dependents és una cosa necessària en societats com la nostra. Aquí en van alguns exemples:

Les persones dependents necessiten mitjans de transport aptes perquè puguin realitzar els desplaçaments sense perill.

Cal la retirada de possibles obstacles als carrers com escales o rampes.

El sistema sanitari públic ha de donar cobertures sociosanitàries. Haurà de posar a disposició de les persones dependents centres d’atenció i personal qualificat.

Al costat dels punts anteriors, moltes persones dependents, refereixen sentir-se sols. La demanda d’atenció és òbvia i no només ha de dependre de les famílies. La societat ha de posar solució davant de l’abandonament de les persones amb dependència. La seva necessitat d’entaular relacions socials i sentir-se en companyia pot no tenir resposta a les seves famílies. Així, els serveis sociosanitaris també han de poder cobrir aquestes necessitats socials.

Els professionals d’atenció sociosanitària

L’atenció sociosanitària pretén dur a terme funcions assistencials en la persona dependent, majoritàriament de la cura i el suport, per a realitzar activitats quotidianes. El professional de l’atenció sociosanitària requereix una formació prèvia.

A Escola d’Oficis Catalunya impartim el Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària a persones dependents a Institucions Socials. A partir de l’1 de gener del 2018 aquest certificat oficial és imprescindible per treballar amb persones amb dependència.

La població a la qual s’adreça el professional d’atenció sociosanitària són, sobretot, malalts geriàtrics, amb diversitat funcional, persones amb cures pal·liatives, amb dependència funcional, problemes de salut mental, etc.

persones amb dependència

Les tasques que s’aprenen a la formació estan relacionades amb la planificació i el control de les intervencions amb la persona. Així, organitzar l’horari de tasques i programar-les per fer-les podrà ser més efectiu per millorar la qualitat de vida de la persona. D’altra banda, s’aprèn a realitzar les activitats d’higiene bàsiques, com ara preparar-los les tovalloles o col·laborar a la dutxa.

El professional de l’atenció sociosanitària s’ha d’involucrar a l’alimentació i la nutrició de la persona dependent. En cas de dependència física i de mobilitat, per exemple, cal aprendre tècniques de mobilització per evitar possibles lesions. Ajudar-los a ficar-se al llit, aixecar-se o ficar-se a la dutxa, serien algunes necessitats a cobrir. L’atenció i suport psicosocial sobre aquest grup de població serà un altre dels punts forts de la formació.

Abans de res, el professional promourà l’autonomia personal de la persona amb dependència. Cal destacar que aquesta professió està en contínua demanda. Segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), el percentatge de persones majors de 65 anys passarà del 18,2% actual al 24,9% el 2029.