Les posicions d’exploració mèdica són fonamentals per a l’estudi inicial del pacient. En la majoria dels casos cal evitar que s’obstrueixi la respiració i la circulació per facilitar la realització del diagnòstic.
Igualment, no s’ha d’oprimir cap nervi, cal reduir la pressió sobre la pell (especialment en els pacients que podrien presentar nafres) i facilitar la tasca del cirurgià si es tracta d’una intervenció quirúrgica. A continuació, expliquem quines són aquestes posicions i en què consisteixen.
Posicions d’exploració mèdica
A l’hora d’endinsar-se en les posicions d’exploració mèdica més eficients, ens centrarem en les més utilitzades i en les que ofereixen uns resultats millors.
Postura de decúbit
Així es denomina la posició en què el pacient està estirat amb l’esquena sobre la llitera (decúbit supí). O bé si un dels costats del cos (decúbit dorsal) està en contacte amb aquesta superfície. Ambdues són les més utilitzades per a una primera exploració, així com per a intervencions a la zona frontal del cos ia les extremitats.
En cas d’escollir-se el decúbit supí, hauràs de comptar amb algun suport per als peus per evitar el peu pèndol equí. Això és quan el peu està per sota de la línia de la resta del cos. T’hauràs de cerciorar que les cames estan separades i els braços estirats per facilitar la circulació.
Una variant d’aquesta postura és la denominada decúbit prono, també anomenada abdominal. En aquesta postura, el pacient es recolza a la part frontal amb el cap decantat. És important esmentar que, depenent del cas, haureu d’evitar que la persona estigui massa temps en aquesta postura. En cas contrari, se’n podria dificultar la respiració a causa de l’expansió pulmonar que produeix.
El decúbit lateral és una altra postura en què el pacient deixa caure el seu pes sobre qualsevol dels seus laterals. L’ús d’un coixí entre els genolls és recomanable per alinear millor l’esquena.
Postura de Fowler
En aquest cas cal col·locar el respatller de la llitera, o del llit, en un angle de 45º, cosa que aconseguiràs elevant-ne la part superior uns 45 centímetres. És essencial controlar l’angle de les cames per prevenir problemes a la zona lumbar.
Se sol utilitzar per a l’exploració de pacients amb problemes respiratoris i cardíacs. Alhora, és molt recomanable per als que han estat operats de l’aparell digestiu, ja que facilita el drenatge dels líquids acumulats.
Postura genupectoral
El pacient ha de posar-se de genolls sobre el llit, tirar el cos cap endavant i recolzar-se sobre el pit amb el cap decantat. Es fa servir per a l’examen del recte. Cal utilitzar sempre una base còmoda per evitar sobrecarregar les articulacions de la persona.
Postura de litotomia, també anomenada ginecològica
Destaca per ser una variant de la de decúbit supí, però amb les cames flexionades i obertes. Si és possible, és adequat utilitzar una llitera que disposi d’accessoris per facilitar la col·locació de les cames sobre estreps. S’hi recorre per a l’exploració de l’aparell genital femení, per als parts i la cirurgia rectal.
Postura de Proetz o de Rose
Curiosament, és una de les posicions en decúbit supí més utilitzades per rentar el cap al pacient, quan aquest no té mobilitat, o per a una operació posterior de l’aparell respiratori, ja que evita que s’acumuli mucositat. És imprescindible controlar de manera continuada el reg sanguini cap al cervell i prevenir el dany cervical.
Postura de Sims
És una de les posicions d’exploració mèdica menys conegudes però de les més còmodes per al pacient. De cara cap al llit, o llitera, i en decúbit lateral esquerre, la persona ha d’estendre la cama d’aquesta banda i elevar la del dret fins a alinear-la amb el maluc. L’extremitat superior esquerra es pot col·locar sota el cap o estirar-lo. L’objectiu final és que el pes descansi sempre sobre la caixa toràcica.
És d’especial utilitat per a exploracions ginecològiques, rectals i digestives (endoscòpies). Així mateix, es fa servir en casos de pèrdua de coneixement i vòmits després d’un accident.
Postura de Trendelenburg
En primer lloc, sorprèn per tractar-se de manera molt pràctica d’aprofitar les virtuts de la posició de decúbit dorsal. I en segon lloc, perquè el pacient ha de romandre inclinat amb les extremitats inferiors més altes que el cap en un angle de 45º. S’utilitza per a cirurgies de la zona de la pelvis i de l’aparell digestiu inferior, igual que la postura invertida en què el cap queda més alt que els peus.
Com veieu, les posicions d’exploració mèdica bàsiques són una gran eina. Permeten diagnosticar qualsevol malaltia, malaltia o anomalia en menys temps i amb més seguretat. La cura de la comoditat del pacient és imprescindible. Com a auxiliar d’infermeria o professional de l’atenció primera d’un pacient, heu de conèixer aquestes posicions. De vegades seràs l’encarregat de moure el pacient o ajudar a fer-ho, per la qual cosa la pràctica d’aquestes postures és gairebé imprescindible.
