Aquest article és la Segona Part de l’article: “Constants vitals. Com es prenen les constants vitals? – Part I”. En aquest article, Nuria Calderón ens explica pas a pas com prendre les constants vitals, quins materials es necessiten i els procediments que cal aplicar. Tema de coneixement obligat per a auxiliars d’infermeria i d’altres professionals sanitaris.
Prendre les constants vitals. La freqüència respiratòria (FR)
A la respiració s’han de valorar tres aspectes:
- Ritme: és la regularitat de les inspiracions i espiracions.
- La freqüència: és el nombre de respiracions que es fan en un minut de temps.
- La profunditat: és la quantitat d’aire inspirat i espirat a cada cicle respiratori.
Si ens centrem en persones adultes, els paràmetres d’aquest signe vital són:
Freqüència respiratori normal: de 14 a 20 rpm
- Taquipnea: + de 20 r.p.m
- Bradipnea: – de 14 r.p.m
- Apnea: parada transitòria de la respiració.
- Eupnea: freqüència respiratòria normal.
Per poder prendre la freqüència respiratòria cal un rellotge amb segundero.
El procediment per prendre la freqüència respiratòria és:
- Ens rentarem les mans.
- Col·locarem el pacient en decúbit supí o Fowler.
- No informarem el pacient del que li farem.
- Contarem les inspiracions del pacient durant 60 segons. Ens podem ajudar col·locant la mà damunt del tòrax del pacient.
- Anotarem el resultat a la gràfica.
- Acomodarem el pacient.
- Ens rentarem les mans adequadament.
Prendre les constants vitals. La tensió arterial (TA)
Aquest valor indica la força que s’aplica sobre les parets de les artèries a mesura que el cor bomba sang a tot el cos.
Si ens centrem en persones adultes, els paràmetres d’aquest signe vital són:
- Normotens: 120-140/70-90 mmHg.
- Hipotensió: 80-60/40-20 mmHg.
- Hipertensió: 140/90 mmHg.
Per poder prendre la tensió arterial cal:
- Estetoscopi o fonendoscopi.
- Tensiómetre o esfingmomanòmetre.
Quan es valora aquest paràmetre ens trobem amb dos valors, el valor màxim correspon a la pressió sistòlica i el valor mínim correspon a la pressió diastòlica.
El procediment per prendre la tensió arterial és:
- Ens rentarem les mans.
- Informarem el pacient del que li farem.
- Col·locarem el pacient en una postura còmoda, amb el braç recolzat ia l’alçada de cor. La TA se sol prendre sempre al mateix braç.
- Remangarem la roba i evitarem les peces de roba que l’oprimeixin.
- Col·locarem el maneguet de l’esfigmomanòmetre al voltant del braç, per sobre del plec cubital. Els tubs de goma han de ser a l’extrem distal de l’artèria.
- Col·locarem la membrana del fonendoscopi sobre l’artèria humeral.
- Tancarem la vàlvula de la pera.
- Insuflarem aire al maneguet elevant la pressió al seu interior fins a valors de 20 a 30 mmHg superiors al valor sistòlic o fins que no s’escolti soroll agut i clar.
- Reduirem lentament la pressió obrint la vàlvula de la pera. El moment en què aquest escolta un soroll agut i clar és la tensió sistòlica.
- Seguirem diminuint la pressió del maneguet i escoltarem els sorolls fins que desapareguin totalment o canviïn de to; en aquell moment exacte es produeix la pressió diastòlica.
- Desinflarem del tot el maneguet i el retirarem.
- Anotarem el resultat a la gràfica.
Prendre les constants vitals. El pols.
És el reflex del batec del cor en una artèria, i es pot palpar en comprimir una artèria sobre un sortint ossi. El centre regulador de la freqüència cardíaca és el bulb raquidi.
A la freqüència cardíaca s’han de valorar diversos aspectes:
- El ritme: és l’interval de temps entre un batec i un altre.
- La intensitat: és la força amb què és bombada la sang a cada batec.
- El volum: es refereix a la quantitat de sang bombada a cada batec.
- La freqüència cardíaca: és el nombre de pulsacions per minut de temps.
Si ens centrem en persones adultes, els paràmetres d’aquest signe vital són:
- Freqüència cardíaca normal: 60 a 80 pulsacions per minut
- Taquicàrdia: + 100 pulsacions per minut
- Bradicàrdia: – de 60 pulsacions per minut
Per poder prendre la freqüència cardíaca cal un rellotge amb segundero.
Podem trobar diverses zones on palpar el pols:
- Artèria carotidea
- Artèria braquial
- Arterial radial
- Artèria femoral
- Artèria poplieta
- Artèria pedia
El procediment per prendre el pols radial és:
- Ens rentarem les mans.
- Explicarem al pacient què li farem.
- Col·locarem el pacient assegut o en decúbit supí. Heu d’estar relaxat i amb el braç estès.
- Utilitzarem per al mesurament el dit índex i mig. Mai no utilitzarem el polze.
- Comprimirem amb una lleugera pressió l’artèria radial.
- Prendrem el pols durant 30 segons i el resultat els multiplicarem per 2.
- En el cas d’arítmies, el mesurament es fa durant 1 minut de temps.
- Recollirem el material.
- Acomodarem el pacient.
- Ens rentarem les mans adequadament.
El procediment per prendre les constants vitals del pols carotideo és:
- Ens rentarem les mans.
- Explicarem al pacient què li farem.
- Col·locarem el pacient assegut o en decúbit supí. Heu d’estar relaxat.
- Utilitzarem per al mesurament el dit índex i mig. Mai no utilitzarem el polze.
- Els dits els posarem a la línia mitjana del coll a mitja alçada i els portarem uns dos centímetres a un dels costats, dret o esquerre.
- Pressionarem amb els dits suaument, fins a localitzar el pols.
- Prendrem el pols durant 30 segons i el resultat els multiplicarem per 2.
- En el cas d’arítmies, el mesurament es fa durant 1 minut de temps.
- Recollirem el material.
- Acomodarem el pacient.
- Ens rentarem les mans adequadament.
També es pot prendre el pols apical o central, però en aquest cas cal un rellotge segon i un fonendoscopi.
El procediment per prendre el pols apical o central és:
- Netejarem el diafragma del fonendoscopi.
- Ens rentarem les mans.
- Informarem l’usuari del procediment.
- Mantindrem la intimitat del pacient.
- Escalfarem el diafragma de l’estetoscopi amb la nostra mà.
- Col·locarem l’usuari assegut o en decúbit supí, destapant-li la part esquerra per fer l’auscultació.
- Palparem i col·locarem l’estetoscopi sobre el punt màxim impuls, situat sobre l’àpex cardíac (unió del cinquè espai intercostal esquerre i la línia clavicular mitjana)
- Comptarem el nombre de batecs durant un minut de temps.
- Anotarem el resultat a la gràfica del pacient.
- Acomodarem el pacient.
- Recollirem el material.
- Ens rentarem les mans adequadament.
Conclusions:
Els signes vitals serveixen per valorar les funcions corporals, i així avaluar el nivell de funcionament físic duna persona. Les alteracions de les constats vitals tenen una gran importància per al diagnòstic de certes malalties.
Els resultats de prendre les constants vitals han de ser el reflex de l’avaluació clínica i la seva interpretació adequada ajuda la infermera i el metge a decidir conductes de maneig.
La determinació de tots els paràmetres és de vital importància per conèixer l’estat del pacient i la seva evolució, per això és important fer aquesta tasca de manera molt exhaustiva i contínua.
Escrit per: Nuria Calderón, professora a Escola d’Oficis Catalunya. Exerceix com a infermera professional i és Diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona.
