El PAE, també conegut com a Procés d’Atenció en Infermeria, és un mètode sistemàtic que han d’emprar els professionals d’infermeria.
El teu paper com TCAE en aquest procés és fonamental, ja que prendràs part en gairebé totes les etapes. Al llarg d’aquest article et mostrarem cadascuna d’elles perquè sàpigues en què consisteixen.
Què és el Procés d’Atenció en Infermeria?
El Procés d’Atenció d’Infermeria consisteix a utilitzar el mètode científic per a aplicar-lo a les cures de cada pacient. L’objectiu principal de la seva realització és oferir a cadascun d’ells una assistència eficaç i de qualitat. El procés està constituït per cinc etapes clíniques, totes elles interconnectades, i seguint un procés lineal. A més, ha d’emprar termes que qualsevol professional de la salut pugui comprendre i és vital que busqui solucions a les diferents malalties i problemes del pacient, i que tingui metes clares i assolibles.
L’historial de cada pacient juga un paper molt important durant tot aquest procediment, ja que en ell s’han d’anotar totes les etapes, incloent-hi la manera d’aplicar-les sobre el pacient. Així, s’evita la duplicitat de treball i també es poden evitar possibles fallades.
Quines són les etapes del PAE?
Veurem les diferents etapes del PAE:
Valoració
En aquesta primera etapa del PAE el més important és planificar i recopilar dades sobre el pacient. I per a això pots optar per les fonts primàries (preguntes, anàlisis, etc.) o per fonts secundàries (cites d’articles, guies clíniques, informes, etc.) Però no només has de centrar-te en el pacient. En l’entrevista també has de fer preguntes sobre la seva família i el seu entorn.
D’aquesta forma, podràs trobar possibles solucions tant humanes com fisiopatològiques i també descobriràs el seu historial clínic previ. L’observació també és rellevant, ja que et permet conèixer el seu comportament i el seu estat anímic. I, finalment, l’exploració física et donarà la possibilitat de contrastar la informació que has obtingut. Aquest procés s’ha de dur a terme de manera periòdica per a conèixer de primera mà l’evolució al llarg del temps.
Gràcies a totes aquestes dades l’equip d’infermeria en el seu conjunt podrà prendre millors decisions sobre les actuacions a realitzar.
Segons el lloc en el qual es treballi i els valors del centre es poden usar diferents marcs teòrics també nomenats models d’infermeria, els més habituals són els següents:
- Models d’adaptació de Callista Roy.
- Jerarquia de necessitats d’Abraham Maslow.
- Patrons funcionals de salut de Marjory Gordon.
- Model de necessitats de Virgínia Henderson.
- Models de sistemes corporals.
Diagnòstic
Aquest treball correspon al professional d’infermeria encarregat de cuidar al pacient, i consisteix a reconèixer els problemes en l’àmbit de les cures d’infermeria. S’han d’enumerar les patologies reals que sofreix cada persona, i al costat d’aquestes cal anotar les causes que les estan produint. Però no sols cal centrar-se en elles. També s’ha de distingir entre les reals, és a dir, que s’han contrastat i que el pacient les està sofrint, de les possibles. A més, és recomanable anotar els riscos i les síndromes.
Planificació
Al llarg de l’etapa de planificació cal establir un pla per a ajudar el pacient a recuperar-se. Però això no sempre és possible, i en aquests casos, la qual cosa s’ha de buscar és minimitzar i millorar els problemes de salut de cada persona tenint en compte la informació recopilada i el diagnòstic previ. Hi ha quatre fases dins d’aquesta etapa que has de conèixer. La primera d’elles és la de registrar el pla de cures. A continuació, s’han d’incloure els objectius esperats i la seva execució.
El següent que s’ha d’incloure és la informació relacionada amb la participació del personal d’infermeria. I és aquí on guanya protagonisme el paper del tècnic en cures auxiliars d’infermeria, ja que seràs present en gran part de les cures. Finalment, cal establir les prioritats del pacient, i per a això se sol prendre com a referència la jerarquia de Maslow.
Execució del pla
Aquest pas és un dels més importants, ja que s’ha de realitzar tot el que fins ara s’havia planificat. Totes les activitats que s’havien acordat per a tractar cada patologia han d’executar-se de forma ordenada i les has de documentar en l’historial del pacient. Així, la resta de companys poden veure què s’ha realitzat, quan s’ha fet i el responsable de la tasca. També és aconsellable incloure les observacions necessàries.
Avaluació
Aquesta és l’última etapa del Procés d’Atenció en Infermeria i en ella has de valorar els resultats obtinguts amb els objectius que s’havien fixat prèviament. Per tant, és possible que s’hagi aconseguit la meta, o que s’estigui en procés d’aconseguir-la. Per contra, existeix la possibilitat que el pla no hagi funcionat de manera adequada i no s’hagi aconseguit l’objectiu. Però també hi ha una tercera opció, i és que al llarg del procés s’hagin detectat noves necessitats que obliguin a planificar una altra estratègia. Tot això ha de quedar reflectit en l’historial.
Com veus, el PAE és fonamental per a aconseguir la recuperació dels pacients i per a garantir el seu benestar. Encara que no sempre és possible aconseguir la recuperació, és fonamental adaptar les estratègies al llarg del procés per a obtenir els millors resultats.
