La gestió dels residus veterinaris és un dels treballs més habituals en la clínica veterinària. Per això volem explicar-te en aquest article en què consisteixen, els diferents tipus que pots trobar i quines normatives els regulen.
Aquest tema és important i forma part de formacions de veterinària com el nostre Curs d’Auxiliar Tècnic de Veterinària.
Residus veterinaris
Hem d’entendre com a residus veterinaris tots els productes, materials o substàncies que es generen cada dia en l’exercici de l’activitat veterinària i que ja no són útils i fins i tot poden resultar nocius per a la salut humana. A vegades, es pensa que aquests residus es redueixen únicament a les restes biològiques. Però la veritat és que tant els productes químics, com els medicaments, o fins i tot l’instrumental o els envasos contaminats entren en aquest grup.
A més, com dèiem, igual que ocorre amb els residus sanitaris humans, molts d’aquestes restes tenen la consideració de perillosos ja que poden contenir patògens o produir per si sols un mal major a l’ésser humà. Per tant, és fonamental tractar-los conformi la normativa vigent. A continuació, veurem amb major detall en quines classes es divideixen.
Quins tipus de residus veterinaris existeixen?
La legislació divideix els residus veterinaris en cinc grans grups:
- Aquí s’inclouen totes les restes biològiques animals, com a sang, teixits, etc. I també el material de capellans, els guants, les màscares i les bates d’un sol ús.
- Punxants o tallants. Les agulles, els bisturís, les llancetes… qualsevol objecte esmolat capaç de causar ferides queda inclòs en aquesta categoria.
- Químics o farmacèutics. Els medicaments caducats, els envasos contaminats i qualsevol substància de laboratori, productes tòxics, etc. s’inclouen en aquest tipus.
- Animals morts o membres dels mateixos no destinats al consum humà. Els cadàvers dels animals han de gestionar-se per part d’una empresa autoritzada. I el mateix succeeix amb els subproductes d’origen animal, com a ossos, pell… Tots ells compten amb la seva pròpia normativa.
- Assimilables a urbans. Per descomptat, en l’entorn veterinari també hi ha deixalles com a paper, cartó, plàstic, o escombraries comunes. Aquests no suposen cap risc i poden eliminar-se utilitzant el sistema de recollida d’escombraries locals o reciclar-se en un punt net.
La normativa que regula la gestió dels residus veterinaris
La veritat és que no hi ha una sola norma que hàgim de tenir en compte. Veurem totes les que influeixen en l’entorn veterinari:
Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular
En aquest text s’estableixen els principis generals de tota la gestió de residus a nivell nacional. I en ella s’imposa l’obligació de reduir, classificar, emmagatzemar, transportar i eliminar les restes de manera segura. En el cas dels biosanitaris i els químics d’ús veterinari, i igual que ocorre amb els animals morts, s’exigeixen unes mesures de protecció especials i solament poden lliurar-se a gestors autoritzats.
Reial decret 1058/2022, sobre medicaments veterinaris
Aquest decret regula la manera en la qual han de gestionar-se els medicaments caducats, els envasos contaminats i altres residus similars. En ell s’estipula la prohibició de barrejar-los amb els residus sòlids urbans i s’especifica que per a la seva gestió s’ha de comptar amb gestors autoritzats.
Reglament (CE) 1069/2009, de subproductes animals
Aquest reglament, també conegut com a Reglament SANDACH (subproductes animals no destinats al consum humà), va ser desenvolupat per la Unió Europea per a controlar l’eliminació de cadàvers animals i altres subproductes d’origen animal. Estableix les diferents obligacions tant dels veterinaris, com dels qui s’encarreguen del seu transport. I obliga a aquests a tractar aquests subproductes en plantes específiques, de manera que es garanteixi que no es produeixi un abocament incontrolat.
A més d’aquestes regulacions europees i nacionals, cada comunitat autònoma pot establir les seves pròpies normatives que aprofundeixin en aspectes més concrets. I són els ajuntaments, en última instància, els responsables de tots els residus que no han de ser gestionats per empreses autoritzades.
Quins passos han de seguir-se en els centres veterinaris?
Ja has vist que els residus es cataloguen en diferents tipus, i cadascun d’ells porta un tractament distint. Per això, el primer pas que ha de realitzar-se amb cadascun de les deixalles és el de la seva classificació. Separar-los segons la seva tipologia permetrà iniciar el protocol necessari per a cadascun d’ells.
Una vegada s’hagin separat, arriba el moment d’emmagatzemar-los fins al seu transport. Per a garantir la seguretat, s’han d’usar contenidors homologats i en els quals s’etiqueti el tipus de residu que conté.
Quan aquest contenidor s’ha omplert o, a vegades, quan arriba un nou residu, com succeeix amb els animals morts, cal contactar amb el gestor o empresa autoritzada. Ell retirarà i eliminarà les restes i lliurarà la documentació que ho acrediti.
A partir d’aquest moment, els residus deixen de ser responsabilitat dels professionals veterinaris.
La correcta gestió dels residus veterinaris és crucial per a garantir la bioseguretat en la clínica. I també per a protegir el medi ambient i la salut pública. Com has comprovat, la llei estableix obligacions concretes per als professionals veterinaris, i han de seguir-se al peu de la lletra per a evitar sancions.
