A la nostra societat, la convivència amb mascotes s’ha convertit en una cosa habitual. De vegades no som conscients que un dels perills per als nostres animals pot ser el propi entorn. Deixar un producte químic al seu abast, deixar-los a llocs amb accés a aigües residuals i fins i tot a restes de menjar, per exemple, pot comportar un gran risc. En aquest article us parlarem dels símptomes d’enverinament animal i el procediment d’actuació.

Com a introducció sobre el terme d’enverinament:

Considerem verí qualsevol substància que pugui penetrar a l’organisme de l’animal en quantitat suficient per alterar la seva salut i fins i tot provocar-li la mort. La via més comuna d’enverinament és l’oral, encara que també cal considerar la inhalatòria i fins i tot la percutània.

És més freqüent l’enverinament al gos que al gat, sobretot en cadells. Els gats tenen una gana més selectiva, cosa que fa que desconfiïn davant de substàncies desconegudes. No obstant això, solen afectar-se més que els gossos davant d’un enverinament, perquè tenen mecanismes metabòlics menys eficaços que els gossos per neutralitzar els verins.

Tant gossos com gats poden enverinar-se indirectament en menjar ratolins o aus que hagin estat enverinats prèviament.

Símptomes d’enverinament animal

L’ideal és tenir la constància (ho has vist) que ha consumit el verí. Però això no sempre passa i, per tant, davant l’aparició de simptomatologia multisistèmica d’aparició brusca, sempre haurem de sospitar un possible enverinament.

Entre els símptomes d’enverinament animal més freqüents hi ha els vòmits, la diarrea, salivació excessiva, respiració dificultosa, marejos, hemorràgies i fins i tot el coma. En els casos més greus, un greu enverinament pot suposar una mort massa ràpida per ser detectada i tractada.

I amb quins productes es pot intoxicar un Gos o un Gat?

Els podríem agrupar en tres grans grups: aliments, fàrmacs i substàncies tòxiques. Així, productes de consum humà tan habituals com el raïm, la ceba, l’all, la xocolata, el cafè o el te poden causar una intoxicació a l’animal. Fàrmacs d’ús corrent en humans com l’aspirina, el paracetamol o l’ibuprofè poden causar quadres greus i fins i tot fatals. I fins i tot fàrmacs veterinaris, si no s’administren a la dosi correcta oa l’espècie adequada poden provocar problemes importants.

Capítol a part, són els productes tòxics “per sé”:

  • Els àcids: productes netejadors de piscines o inodors, antioxidants, líquid de bateries de cotxe, etc.
  • Àlcalis: amoníac, netejadors de forns, etc.
  • Productes corrosius com el lleixiu.
  • Productes blanquejadors o derivats del petroli.

A més, no podem oblidar els enverinaments d’animals amb substàncies com l’haixix, la marihuana, la cocaïna. Així com plaguicides, pesticides, raticides, molusquicides i altres productes, habituals a zones rurals.

Com actuar davant d’un enverinament animal?

Sol·licitar ajuda veterinària com més aviat millor. El més recomanable és trucar al veterinari especialista per explicar el que ha passat i que així ens puguin donar les instruccions pertinents. Així donarem marge perquè estigui tot preparat al Centre Veterinari en arribar. Estar atents davant dels símptomes d’enverinament animal pot salvar la vida de la teva mascota.

MAI amagar informació real del que ha passat.

Si no podem accedir a un servei veterinari, podem contactar amb l’Institut Nacional de Toxicologia, sempre que tinguem la certesa de conèixer allò que ha ingerit el nostre animal. Si no és així, no ens podran ajudar gaire.

Entre les mesures que ens poden ajudar fins que rebi assistència veterinària (sempre que així ens ho indiquin), hi ha:

A) Si l’enverinament s’ha produït a l’última hora, tenim diverses opcions:

  1. Inducció del vòmit:
    • Sempre que no hagi ingerit una substància àcida o corrosiva i que l’animal n’estigui conscient.
    • Aigua oxigenada: 1 part d’aigua oxigenada per 2 d’aigua, si és possible amb una xeringa per la comissura bucal (uns 5 ml. de dissolució per a un animal de mida mitjana). En pocs minuts es produirà el vòmit. Podem repetir la dosi una vegada més si el vòmit no es produeix a la primera.
    • Solució saturada de sal (es pot afegir o substituir per mostassa).
  2. Càpsules de carbó activat: sempre que en disposem a la nostra farmaciola i que l’animal estigui conscient. Podem administrar-les com a primera opció o després d’haver provocat el vòmit.
  3. Altres remeis casolans per neutralitzar tòxics:
  • Si s’enverina amb àcids: Bicarbonat (1 cullerada en 5 ml).
  • En cas d’àlcalis: Vinagre (4 cullerades al mig got d’aigua).
  • En situació d’enverinament amb fenols o corrosius: administrar aigua.
  • Davant d’enverinament amb derivats del petroli: dues culleradetes d’oli d’oliva o parafina líquida. A continuació, administrar llet o clara d’ou.

B) Si l’enverinament es va produir fa més temps:

  1. No solen funcionar les mesures pal·liatives temporals que puguem practicar a la nostra mascota, ja que el més probable és que el verí ja s’haurà absorbit. En aquest cas, el millor és acudir com més aviat millor al veterinari, on se li realitzaran les actuacions pertinents:
  • Valoració del pacient i estabilització de constants vitals.
  • Garantir vies aèria i intravenosa.
  • Descontaminar adequadament: banys, rentats gàstrics, etc.
  • Aplicació d’antídots, en el cas que correspongui (Atropina davant d’insecticides organofosforats, etc.).

La tinença responsable d’un animal de companyia comporta, a més de la gran satisfacció de compartir part de les nostres vides, vetllar per la seva salut i benestar. Per tant, una de les nostres obligacions com a propietaris ha de ser procurar mantenir les nostres mascotes lluny de l’abast de productes potencialment tòxics. No els hem de medicar si no és sota prescripció veterinària i amb les dosis adequades. I, finalment, els hem de donar una alimentació d’acord amb les seves necessitats, i no les nostres.

Si notes símptomes d’enverinament animal a la teva mascota no dubtis a trucar ràpidament al teu veterinari.

Feu-los més feliços! Siguem millors persones!

Escrit per: Carlos Escuer, és Llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa. És professor al Curs d’Auxiliar Tècnic de Veterinària d’Escola d’Oficis Catalunya.