Quan parlem d’un tècnic en emergències sanitàries no estem parlant només d’aquella persona que condueix una ambulància i que va molt ràpid sense que nosaltres sapiguem cap a on. També parlem d’aquella persona que es dedica a treballar sense importar si és diumenge, festiu o Nadal. Aquella persona que descansa un parell d’hores i un salt torna a l’acció. Aquella persona que s’aixeca sense acabar el menjar quan ni tan sols han passat cinc minuts des que es va asseure. Aquella persona que tenint dona i fills se sacrifica per vetllar per les persones que ho necessitin. Aquella persona que encara pot descansar, sempre està amb un ull mig obert per si algú necessita la seva ajuda. Aquella persona que no demostra el seu cansament encara que faci 18 hores de torn i tantes coses més…
Ser tècnic en emergències sanitàries és una feina dura però alhora molt gratificant. Segurament durant l’exercici de la teva professió, salvaràs més d’una vida, alleujaràs el dolor per una caiguda… Prestaràs capellans a persones que han patit una ferida de més o menys gravetat. Però sobretot, aprendràs a ser millor persona al mateix instant en què notis que a les teves mans hi ha una vida.
I anant una mica més enllà, perquè de vegades no és únicament aquesta vida que tens entre les mans. Perquè de vegades notaràs més la presència dels familiars o amics del pacient, que la del pacient mateix, potser fins i tot inconscient a l’hora d’arribar amb l’ambulància.
Per què parlo així de les emergències sanitàries?
Això és el que ensenyem cada dia els docents de formacions com el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Tècnic d’Emergències Sanitàries o formacions complementàries com el DEA i Suport Vital Bàsic. No només per ser formadors i per ser la nostra tasca professional i vocació. També perquè tots nosaltres exercim o hem exercit al llarg de les nostres vides, el treball en si mateix. Som tècnics en emergències sanitàries i cada dia vivim amb les sensacions que us he volgut transmetre en aquest text. Per tant, són aquestes mateixes sensacions les que us volem transmetre per animar-vos a formar part d’aquest sector.
Normalment des de nens molts senten la vocació, com et comentava abans, de treballar amb ambulàncies, pel so i els llums que tant ens criden l’atenció. Però darrere d’això, a més, hi ha una professió que et realitza com a professional i com a persona. Per això, vull animar-te, si sents interès per la nostra professió, a endinsar-te una miqueta més. Potser aviat en gaudeixis com els treballadors en actiu ho fem. Podràs treballar amb ambulàncies i amb persones i convertir-te en un gran professional.
Si voleu saber més sobre la professió del tècnic en emergències sanitàries visita l’article “Ser tècnic d’emergències sanitàries. Entrevista a Jorge García Calvo”
Pepe Huertas Bellido, T.T.S. (tècnic en transport sanitari) i formador a l’Escola d’Oficis Catalunya.
