El tècnic d’emergències sanitàries o TES és un professional indispensable a l’àmbit sanitari. No en va, ha de tenir una relació fluida amb diversos perfils presents a les plantilles hospitalàries. Des dels infermers i doctors, als paramèdics, passant pels que controlen les ambulàncies. Així mateix, la seva feina el porta a forjar contactes habituals, per exemple, amb cossos de policies i bombers.
I és que aquest empleat del sector mèdic s’encarrega de traslladar els ferits als hospitals. L’àmbit prehospitalari, en sentit ampli, és el lloc de treball. Des de l’escenari d’una catàstrofe a l’ambulància que condueix. Consegüentment, s’ocupa de la prestació de les assistències sanitàries bàsiques o suport vital bàsic. Es tracta d’unes cures tant estrictament mèdiques com també psicològiques. I són claus perquè els ferits arribin en les millors condicions als hospitals.
Com imaginaràs, els que es dedicaran a aquestes tasques requereixen una formació específica. Una formació que inclou aspectes diversos. Per exemple, els primers auxilis, l’assistència psicològica o la prevenció de riscos laborals. La perícia dels TES, doncs, és fonamental perquè l’atenció mèdica pugui donar bons resultats.
Tingues en compte el context següent. És prioritari com sigui tractat el malalt o ferit, en la primera atenció pels tècnics d’emergències sanitàries. D’aquesta circumstància dependrà, en bona mesura, l’èxit de la intervenció mèdica posterior.
Quines funcions tenen un tècnic d’emergències sanitàries?
A continuació, desgranem les tasques principals que ha de fer un professional d’emergències sanitàries. Pren-ne nota!
Les principals i generals, que es resumeixen en l’atenció sanitària bàsica, se subdivideixen en diferents tasques. Per exemple, s’aprenen a gestionar qüestions de logística relacionades amb la teleassistència. Com les trucades telefòniques. Però també amb la preparació de les instal·lacions i els materials necessaris per actuar amb eficàcia. Aquestes maneres d’actuar donen forma a protocols que se seguiran davant de les diferents incidències mèdiques.
L’evacuació del malalt és una tasca molt sensible i s’ha de fer amb la màxima precaució i seguretat. Treballar en ambulàncies amb els coneixements oportuns en tècniques de suport vital també és una tasca qualificada. Els sistemes circulatoris i respiratoris de la víctima no han d’arribar al col·lapse. Aquest és l’objectiu fonamental en treballar a les ambulàncies. Que el ferit arribi a l’hospital en les millors condicions possibles.
La finalitat de mantenir les vitals constants del malalt implica el maneig hàbil d’instruments sofisticats. Ens referim a màquines com els desfibril·ladors o els equips de drenatge i aspiració. Així mateix, cal un ampli coneixement dels medicaments que es poden administrar en aquests contextos d’urgències. Aquests fàrmacs han de ser reposats i inventariats per part del tècnic d’emergències sanitàries. D’aquesta manera, en treballar a les ambulàncies, sempre es podrà recórrer als materials que es necessitin.
Per acabar, el professional d’emergències sanitàries ha d’estar especialitzat en tècniques de suport psicològic. Tant pel principal afectat per la incidència com pels seus familiars i amics. Calmar els ànims exaltats serà clau per abordar amb més possibilitats d’èxit aquestes intervencions.
Les característiques d’un bon professional d’emergències sanitàries
Ja t’hem comentat que el tècnic d’emergències sanitàries és un empleat imprescindible a l’organigrama clínic. Per tant, la seva posició central en el dia a dia dels centres mèdics requereix unes virtuts considerables. Algunes s’adquireixen mitjançant els cursos i mòduls de formació específics. Però altres maneres de procedir depenen de la vocació i del caràcter de cada TES.
A més de les seves especialitzacions, com la dels primers auxilis, els TES han de destacar perquè són bons comunicadors. Han de quallar relacions cordials amb la resta de professionals. Però, sobretot, els han de saber coordinar. Per això, han d’informar regularment els seus companys.
Una altra característica indispensable que han de demostrar, a més de ser organitzats, és ser resolutius. És una qualitat associada al seu aprenentatge professional, però també a habilitats de destresa pràctica. El seu maneig de les noves tecnologies, per exemple, també marcaran la diferència. No debades, han de dur a terme registres digitals de les incidències que es produeixen. Sense anar més lluny, la classificació tècnica de les classes d’afectats als accidents.
Com que aquests professionals s’hauran d’enfrontar a contextos de gravetat extrema, és bàsic que no siguin aprensius. Hauran d’afrontar situacions límit, en què no podran perdre ni un segon dubtant. Aquest és un requisit fonamental que han de complir aquests treballadors.
Finalment, a banda de comunicatives, aquestes persones han de ser sensibles. L’empatia amb els sentiments dels afectats és una premissa imprescindible. Ho és perquè la connexió que s’estableixi entre aquest tècnic i els accidentats resulti beneficiosa per als darrers.
En definitiva, és un professional clau als hospitals. Barreja de capacitació i compromís. Si voleu saber més sobre la professió d’un tècnic d’emergències sanitàries, no dubteu a visitar la nostra entrevista a Jorge García C.
