L’odontòleg és el professional sanitari destinat a l’aplicació i elecció del tractament dental. Per tant, el dentista és també el responsable de seleccionar els tipus d’anestèsia dental idonis. És important haver realitzat una història clínica correcta, una anamnesi completa i conèixer les patologies prèvies del pacient per triar un tipus d’anestèsia o una altra.
Tipus d’anestèsia dental segons la seva administració:
Les dues maneres d’administració de l’anestèsia són: la infiltrativa i la tòpica. La seva forma d’aplicació és el que les diferencia. L’anestèsia tòpica és de curta durada i sol aplicar mitjançant esprai o un gel tòpic. En canvi, l’anestèsia infiltrativa és dolorosa i requereix punció en una zona bucal concreta.
L’anestèsia infiltrativa es pot diferenciar en dos segons el seu efecte. Una té efectes vasoconstrictors i és de més durada. L’altra no té efectes, i es destina a pacients amb patologies com ara hipertensió arterial o patologia diabètica. El component de l’epinefrina s’utilitza perquè és un vasoconstrictor que contrau els vasos sanguinis, allargant així l’efecte anestèsic.
L’anestèsia també es pot diferenciar segons el procediment. La tècnica anestèsica pot ser periapical quan només aplica l’anestèsia per a una peça dental, o troncular, quan l’anestèsia s’aplica en un quadrant concret. El tipus d’anestèsia troncular tindrà efecte durant dues hores.
L’anestèsic local, si no hi ha patologia cardíaca o una altra contraindicació, sol ser la lidocaïna. Això és degut a la seva eficàcia, la seva baixa toxicitat i per la durada del seu efecte anestèsic. La concentració dels anestèsics locals en ús en odontologia varia des de 0,5% fins a un 4% depenent del tipus d’anestèsic.
Com a alternatives, hi ha la sedació conscient inhalatòria amb òxid nitrós i oxigen. Tots dos combinats formen un gas també conegut com el gas del riure. La seva aplicació és inhalada mitjançant les fosses nasals i permet aconseguir una gran relaxació del pacient.
L’òxid nitrós és no tòxic, incolor, no inflamable i té una olor agradable. S’usa habitualment a molts països com els EUA, Dinamarca, França, Espanya etc. És una tècnica d’èxit i és molt útil en pacients hipocondríacs, disminuïts psíquics o pacients ansiosos. Alhora, està contraindicada el primer trimestre de l’embaràs, en patologies com MPOC.
A manera excepcional es pot dur a terme la sedació conscient intravenosa, però només pot ser duta a terme per un anestesista professional. La seva aplicació és més utilitzada en entorns hospitalaris que no pas en clíniques dentals.
Com a conclusió diríem que hi ha diferents tipus d’anestèsies segons la forma d’aplicació (infiltrativa o tòpica), segons el procediment (periapical o troncular) i segons la forma de sedació (conscient inhalatòria o conscient intravenosa). Conèixer els tipus d’anestèsia dental i saber com i qui aplicar-les és essencial per a l’odontòleg i l’auxiliar de clínica dental.
Escrit per: Josefa Toledo Ortiz. Pepi és Tècnica Superior en Higiene Bucodental i professora del Curs d’Auxiliar de Clínica Dental a l’Escola d’Oficis Catalunya.
