Vols saber en què consisteix el sondatge nasogàstric? És una tècnica que ha de ser dominada per qualsevol auxiliar d’infermeria i imprescindible en alguns casos. Coneix, a continuació, tots els detalls sobre aquest tema.
Qui va crear aquest tipus de sonda nasogàstrica?
Abraham Louis Levin, un doctor de Nova Orleans que va començar a usar-la en 1921. Al principi era de cautxú de color vermell. En l’actualitat és transparent. La sonda Levin té entre 1,20 i 1,33 metres de longitud i té un calibre que va dels 3,96 als 6,6 centímetres.
En què consisteix el sondatge nasogàstric?
En la introducció d’una sonda (tub flexible fabricat en PVC, silicona, poliuretà, etc.) pel nas del pacient amb l’objectiu que arribi fins a l’estómac del pacient. L’objectiu és:
- La instil·lació de líquids (dipositar gota a gota el líquid corresponent en l’estómac del pacient).
- Alimentar al pacient.
- Administració de mediació.
- Aconseguir que l’estómac es descomprimeixi en buidar-se d’aire o de contingut.
- Realitzar una anàlisi del contingut gàstric.
Com es realitza?
La tècnica per a realitzar el sondatge nasogàstric té una sèrie de passos a seguir perquè sigui més fàcil per a totes dues parts. Has de començar informant el pacient del procediment. Posteriorment, mesura el trajecte que recorrerà la sonda. L’habitual és usar el mètode Hansen calculant la longitud entre el nas, l’orella i el epigastri. Es marca un senyal i s’afegeixen 20 cm, si es col·locarà en el duodè, i 30 cm de col·locar-se en el jejú.
Abans de començar, renta’t les mans i posa’t uns guants. Després, retira la pròtesi dental del pacient i lubrifica els set o dotze centímetres de la sonda que entraran pel nas. Col·loca al pacient en un angle de 45° o en decúbit lateral esquerre. Per a continuar, tria l’orifici més adequat i introdueix la sonda cap a la faringe. Quan es calculi que arribarà a aquesta zona, cal demanar-li al pacient que estiri el coll cap endavant i que mantingui el cap inclinat.
El següent pas del sondatge nasogàstric és comentar-li al pacient que empassi saliva o que begui una mica d’aigua. S’aprofita el moment de la deglució per a ficar la sonda. De tossir, o faltar-li l’oxigen, la sonda ha entrat en una via respiratòria. Cal retirar-la suaument, deixar descansar al pacient i repetir el procediment.
Quan observis que la marca realitzada arriba al nas, la sonda haurà arribat a l’estómac. Per a comprovar-lo, cal esperar que surti el suc gàstric o extreure’l amb una xeringa. Analitza el PH, que ha de ser inferior a 5,5 (consulta la medicació que pren la persona, sobretot el referent a antiàcids, perquè el resultat no es vegi alterat). Acaba fixant la sonda al nas del pacient amb l’ajuda d’un esparadrap.
On es connecta la sonda?
El sondatge nasogàstric es duu a terme per alguna de les situacions avantdites. L’habitual és connectar l’extrem obert a una bossa col·lectora, deixar-lo obert o tancar-lo depenent de l’especificat pel metge. Tot dependrà del que sigui necessari realitzar a cada moment.
Quin tipus de cures necessita el pacient amb aquesta mena de sonda?
És imprescindible mantenir la sonda i el nas sempre netes. Abans de donar-li menjar a la persona, cal aspirar el contingut gàstric (si és superior a 150 ml, s’ha d’introduir de nou i esperar).
A l’hora d’alimentar al pacient, i una hora després, ha de romandre en la posició de Fowler. L’aliment ha d’estar a temperatura ambient i ha de donar-se durant uns 20 minuts a un ritme lent. Es pot usar una bomba automàtica, però no és imprescindible. Has de rentar-li la boca al pacient i hidratar-li els llavis.
No oblidis comprovar, cada quatre o vuit hores, que el pacient admet la dieta. És freqüent l’aparició de vòmits, diarrees, regurgitacions i similars. En aquest cas, cal ajustar la quantitat, el tipus de menjar i el nombre de preses. De continuar els símptomes, cal comprovar si el pacient sofreix la síndrome de Dúmping.
Aquesta malaltia es caracteritza per una sèrie d’alteracions digestives i vasomotores que apareixen als 20 minutos de la presa. La sonda ha de rentar-se amb aigua després de cada presa i canviar-se; si està fabricada en PVC o polietilè, cada setmana o cada dues setmanes; si és de poliuretà, cada 60 o 90 dies; i si és de silicona, cada 90 o 180.
Esperem haver-te donat a conèixer tota la informació relacionada amb el sondatge nasogàstric. Recorda que és una de les tècniques invasives més utilitzades. La seva indubtable eficàcia permet confiar en la seva fiabilitat i en la seva adaptabilitat a diverses funcions. Sense la seva invenció, la medicina seria totalment diferent i seria necessari inventar una tècnica similar que oferís tan bons resultats com els a dalt descrits.
