Circular en ambulància pot arribar a ser perillós tant per als pacients com per al personal sanitari. Quina és la millor manera d’assegurar al pacient i com poden els tècnics d’emergències sanitàries estar fora de perill durant la conducció? La conducció a gran velocitat i el fet d’atendre el pacient durant el trasllat, són factors a tenir molt en compte pels TES. Per això, en aquest article, volem solucionar alguns dubtes habituals.
Què és necessari per a circular en ambulància?
Si vols conduir aquest tipus de vehicles és necessari tenir dos aspectes en compte. En primer lloc, resulta imprescindible que el carnet de circulació estigui en vigor. Per a això, ha d’haver estat expedit (o renovat) en les dates indicades i haver superat el corresponent test psicotècnic.
No obstant això, no tothom amb permís de conduir pot portar una ambulància. Fins a l’1 de Gener de 2016 existia el permís BTP, que va ser suprimit per a adaptar-se a la reglamentació europea. Des de 2016 només serà necessari el permís de conduir B per a vehicles de menys de 3.500kg. Per a ambulàncies o vehicles de més de 3.500kg i fins a 7.500kg de MMA serà necessari el carnet C1.
A més de tot això, has de conèixer les normes de trànsit que segueixen les ambulàncies. A pesar que tenen prioritat en la circulació, cal portar-les amb la màxima precaució. En els semàfors vermells o creus sense preferència, hauran de valorar si poden o no saltar-se aquests senyals. És important que no posin en perill la vida de vianants o altres conductors que es trobin en la zona. Així, es considera que el conductor serà capaç de determinar quan cal vulnerar els senyals de trànsit.
De la mateixa manera, hauràs de conèixer com utilitzar les llums i les sirenes de l’ambulància. Les primeres han de romandre sempre posades i les sirenes només s’utilitzaran en situacions d’emergència, senyalitzar maniobres i avisar a altres vehicles o vianants per a demandar pas.
Quins tipus d’ambulància existeixen?
La principal distinció entre ambulàncies radica en les assistencials i en les no assistencials. Les primeres són les que atenen els pacients en ruta mentre que les segones són més simples i s’utilitzen únicament per a trasllat de pacients. Un exemple d’això són els trasllats de les persones que acudeixen a rehabilitació. En aquests casos la utilització de llums, sirenes i la vulneració d’algunes de les normes de trànsit no estaria justificada.
En el cas de les ambulàncies assistencials, cal distingir també alguns dels tipus existents, en funció de la gravetat de l’assistència. Així, existeixen ambulàncies de suport vital bàsic, suport i rescat i l’UVI mòbil. Aquestes últimes requereixen arribar com més aviat millor a un hospital pròxim i, per tant, sí que poden recórrer a tot l’esmentat abans.
Perills de circular en ambulància i com solucionar-los
Com a tècnic en emergències sanitàries pots topar-te amb diferents situacions que hauràs de solucionar. Una d’elles podria ser que el pacient es maregés durant el trajecte en realitzar-se d’una forma atípica. És possible que en aquest moment el pacient tingui nàusees que acabin per convertir-se en vòmits, per la qual cosa cal estar preparat.
En el cas que l’ambulància acudeixi al lloc de l’accident, també és típica l’aparició d’una crisi d’ansietat. El xoc després de l’incident pot provocar tremolors, excés de sudoració i taquicàrdies. Per això, hauràs d’estar preparat per a actuar aportant suport a nivell psicològic al mateix temps que subministres els procediments mèdics pertinents.
A més de l’ansietat i dels marejos, existeix un factor que és especialment important en el cas de pacients en estat crític. Ens referim a la alteració de les constants vitals. Com a efecte del viatge i dels moviments bruscos de l’ambulància, els pacients poden tenir algun trencament a nivell intern. Això provocarà una alteració de les constants, una cosa per a la qual igualment has d’estar preparat. Atès que el suport en ambulància és limitat, la prioritat en aquest cas serà arribar com més aviat millor a l’hospital més pròxim.
En qualsevol d’aquestes tres situacions hi ha una cosa comuna que podem fer: assegurar al pacient. Si es troba en una posició adequada hauràs d’evitar que els moviments puguin afectar-lo. D’aquesta manera, no serà tan fàcil marejar-se, anirà més còmode després d’un atac d’ansietat i no es produiran trencaments. Els vehicles d’emergències compten amb diverses eines per a la immobilització del pacient.
Les lliteres que s’utilitzen poden amarrar-se al sòl de l’ambulància o les parets. Solen comptar amb frens amb bloqueig perquè la llitera no es desplaci. I a més, la pròpia llitera o en diferents punts de parets i sòl del vehicle, existiran corretges d’immobilització del pacient.
La seguretat de l’equip TES en el vehicle d’emergències
La labor del tècnic en emergències de la salut resulta essencial per a aconseguir aquests objectius i tranquil·litzar al pacient. El tractament de les persones que duu a terme aquest tècnic després d’un incident pot ser de gran ajuda per a la seva posterior recuperació. Per a saber com actuar en cada cas, el recomanable és que completis una formació adequada i que, a poc a poc, puguis introduir-la en l’experiència diària del treball.
Dins d’una ambulància l’equip de tècnics d’emergències sanitàries haurà d’atendre el pacient. Habitualment la primera atenció mèdica si el cas no és d’extremada urgència, podrà realitzar-se en el lloc dels fets. Però davant emergències extremes, la primera atenció mèdica podrà realitzar-se en l’ambulància de camí a l’hospital. En aquest últim cas, la seguretat de l’equip de sanitaris que viatgin sense cinturó de seguretat es veurà reduïda.
Prendre consciència dels moviments de l’ambulància, predir-los i prendre accions com subjectar-se de parts fixes del vehicle, seran claus per a la seguretat del TES. Mentre realitza les seves funcions mèdiques amb el pacient haurà d’assegurar la seva pròpia seguretat.
També, cal tenir en compte que encara que l’ambulància no estigui en moviment existeixen perills. En pujar la llitera, o baixar-la de l’ambulància, poden produir-se accidents. D’aquí ve que els professionals d’emergències sanitàries hagin de tenir clars els protocols de treball. Assegurar al pacient, fixar les parts mòbils del vehicle o assegurar el tancament de les portes, per exemple, són tres exemples d’aquests protocols de seguretat.
En definitiva, circular en ambulància és segur tant per al pacient com per als professionals sanitaris si se segueixen protocols d’actuació bàsics. Així, circular amb seguretat en ambulàncies no serà tasca difícil.
