La reanimació cardiopulmonar és una de les intervencions més importants que duràs a terme al llarg de la teva carrera. A més, hauràs d’enfrontar-te a ella en nombroses ocasions. Per tant, conèixer com realitzar-la de manera adequada pot marcar la diferència entre la vida i la mort dels pacients.
Durant aquest article et mostrarem en què consisteix, quan l’hauràs d’aplicar i quin és el paper del TES en aquestes intervencions.
Què és la reanimació cardiopulmonar?
La RCP és un conjunt de tècniques destinades a compensar, de manera temporal, les funcions del cor i dels pulmons quan aquests deixen de funcionar de manera efectiva. La seva finalitat principal és la de conservar un petit flux de sang oxigenada perquè aquesta continuï sent enviada cap als òrgans vitals, amb una especial rellevància en el cas del cor i del cervell.
Per a realitzar una RCP cal combinar dues maniobres:
- Compressions toràciques. Aquestes substitueixen la funció de bombament del cor.
- Ventilacions de rescat. Aporten oxigen als pulmons.
Amb elles pots mantenir una circulació mínima fins que es restableixi l’activitat cardíaca espontània o fins que el pacient pugui rebre tractament mèdic avançat.
La majoria de les reanimacions a les quals hauràs d’enfrontar-te en els avisos seran en casos de persones que han sofert una parada cardiorespiratòria. En aquests casos, el cor pot deixar de bategar per complet i et trobaràs amb pacients sense respiració i sense consciència.
Per què és fonamental actuar amb rapidesa?
En una reanimació cardiopulmonar cada segon compta. I és que quan es perd la circulació sanguínia el cervell comença a sofrir danys a partir dels primers quatre o cinc minuts. En situacions favorables, com per exemple quan la temperatura és molt baixa, aquest temps pot arribar a duplicar-se, però més enllà d’aquesta barrera les probabilitats d’una recuperació total sense seqüeles són baixes.
Maniobres bàsiques de RCP
Ja hem vist que les compressions i ventilacions són crucials perquè facis una RCP eficaç. Però el protocol exigeix ser molt minuciós per a no deixar cap detall a l’atzar. En primer lloc, has de garantir la seguretat tant del pacient com la teva pròpia. A continuació, cal valorar l’estat de la víctima comprovant si respon als estímuls.
Si està inconscient, cal comprovar si hi ha batec cardíac i si respira amb normalitat. I diem amb normalitat perquè a vegades hi ha pacients en parada cardíaca que tenen el que es coneix com a respiració agònica o gasping. Aquests casos han de tractar-se de la mateixa forma que si el pacient no respira, ja que no és capaç de fer que l’aire arribi als seus pulmons.
Tant si no detectes bategat com si no respira has d’iniciar les compressions toràciques immediatament. Aquestes es fan en el centre del pit i amb una profunditat d’entre cinc i sis centímetres. L’ideal és que el ritme aplicat sigui d’entre 100 i 120 per minut i has d’alternar 30 compressions cada 2 ventilacions.
La majoria de les ambulàncies de suport vital bàsic ja compten amb un desfibril·lador extern semiautomàtic. Aquest dispositiu s’encarregarà de comprovar el batec del pacient i una vegada col·loquis els elèctrodes s’encarrega d’administrar una descàrrega elèctrica per si mateix.
Aquests aparells et seran de gran ajuda en realitzar una RCP, ja que aquesta maniobra per si mateixa, encara que és efectiva per a mantenir l’oxigenació, no acostuma a aconseguir que el cor recuperi el batec, excepte alguns casos excepcionals com a ofegaments, etc.
Si no disposes d’aquesta eina o si no és efectiva després del seu ús, hauràs de mantenir la reanimació fins que arribi una ambulància de suport vital avançat.
El treball en equip durant la reanimació
La reanimació cardiopulmonar rares vegades és una tasca individual. En la majoria dels casos es tracta d’un procés coordinat entre diversos professionals de l’equip d’emergències.
Mentre un membre de l’equip realitza les compressions toràciques, un altre pot encarregar-se de les ventilacions, del maneig del desfibril·lador o de la preparació del material necessari per al suport vital avançat.
Com a Tècnic en Emergències Sanitàries exerciràs un paper essencial en aquesta dinàmica de treball. La teva formació et permet col·laborar activament amb metges i infermers, garantint que les maniobres es realitzin de manera contínua i eficaç.
Fins i tot, quan aquests no són presents, els teus coneixements et permetran realitzar aquestes maniobres de manera autònoma i amb bons resultats. També pots encarregar-te de tasques com el monitoratge del pacient, el control del material sanitari i la preparació del trasllat en l’ambulància.
La reanimació cardiopulmonar és una tècnica essencial en l’atenció a les emergències sanitàries i constitueix una de les intervencions més importants per a salvar vides en situacions de parada cardiorespiratòria. Si actues amb rapidesa i apliques correctament les maniobres de RCP pot augmentar de manera significativa les probabilitats de supervivència del pacient i reduir les possibles seqüeles neurològiques.
