És possible que més d’una vegada hagis sentit curiositat per conèixer quina és la composició química de les dents. Segur que si estudieu una formació d’odontologia com els nostres alumnes d’Auxiliar de Clínica Dental, aquest dubte us sorgirà els primers dies de curs.
I és que malgrat que moltes persones s’ho pensen, les dents no són un os. Sí que és cert que la composició química de dents i ossos és força similar i d’aquí ve la confusió. Tant dents com ossos estan formats a partir d’un element comú: la hidroxiapatita.
A les següents línies et mostrem els principals components orgànics i inorgànics presents a les dents. No oblidem que la principal funció de les dents és la masticatòria, per la qual cosa la composició de les nostres dents han de facilitar-la.
Composició química de les dents: de què estan fets?
A les dents, es poden distingir fonamentalment quatre zones, que de l’exterior a l’interior serien: esmalt, dentina, polpa i ciment. Cadascuna d’aquestes parts està formada per components similars, però no idèntics i que a més varien en la proporció. Per això, detallem cadascuna d’aquestes parts de la dent en referència als seus components, cosa que s’estudia detalladament en odontologia.
Composició de les diferents parts de la dent
L’esmalt és la part més externa de la dent i es troba únicament a la part exterior, ja que l’interior de la dent es recobreix de ciment en contacte amb la geniva. Quant a la composició d’aquesta capa, mereix la teva atenció composta en un 96% per hidroxiapatita, mentre que el 4% restant consta d’aigua i components orgànics. Es tracta d’una capa forta, ja que és l’encarregada de mastegar i mossegar, però per aquesta mateixa raó és freqüent que es pugui fracturar o estellar.
La dentina, la capa següent sota l’esmalt, té una composició diferent. Així, el 70% d’aquesta capa està composta per la hidroxiapatita i el fosfat de calci. El 20% són compostos orgànics (sobretot proteics) i el 10% restant és aigua. Per tant, és una capa menys forta i més fràgil, especialment vulnerable a l’aparició de càries.
Pel que fa al ciment, és una capa constituïda en un 45% per hidroxiapatita. En aquest cas, la part orgànica formada per proteïnes constitueix un 33% i l’aigua forma el 22% restant. Les proteïnes que caracteritzen aquesta part de la dent són col·làgenes. Aquesta és la composició idònia per ancorar la dent a la mandíbula i evitar que es mogui, per això el nom de ciment que rep.
Finalment, cal destacar que la polpa no conté hidroxiapatita ni altres elements minerals. Està composta pels vasos sanguinis i els nervis que irriguen les dents. En aquesta zona és on es forma la dentina a partir de cèl·lules precursores com són els odontoblasts. Altres de les cèl·lules que estan molt presents en aquesta zona són algunes sanguínies, com els macròfags i limfòcits T.
Components orgànics
Els components orgànics de les dents són fonamentalment les proteïnes. Una de les més freqüents és el col·lagen. Aquest col·lagen es troba a diferents zones de l’organisme humà, però la seva funció és connectar els diferents teixits. Aquesta és la raó per la qual també és present a les dents i, en major quantitat, a les capes internes. La seva funció és decisiva per al funcionament correcte de tota la boca.
Altres de les molècules orgàniques que també es poden trobar a les dents són el citrat i el lactat. En tots dos casos, la major part d’aquests components són presents a la capa més externa: l’esmalt. De fet, és freqüent que les pastes de dents incloguin entre els seus components el citrat de potassi, atesa la composició de l’esmalt.
Components inorgànics
Els components inorgànics, entre els quals cal destacar l’aigua, són diversos. El calci i el fòsfor són determinants, però estan sota la forma d’hidroxiapatita. També trobem carbonat localitzat entre la superfície d’unió de la dentina i l’esmalt, igual que el clorur. També hi concorren altres elements com el magnesi, el fluor, el vanadi, l’estronci i el plom. Aquest últim sol estar més concentrat a les dents de llet.
Quant a la hidroxiapatita, es tracta d’un mineral els vidres del qual tenen forma de prismes hexagonals. El que passa perquè el calci i el fòsfor s’integrin a l’estructura del mateix, és que el grup hidroxil en surt. Un cop es perden els grups hidroxil, el calci i el fòsfor ocupen el seu lloc conformant el fosfat de calci cristal·lí.
Com veus, la composició química de les dents és complexa i, encara que similar als ossos degut a la presència d’hidroxiapatita, no és idèntica a ells. El conjunt de molècules, orgàniques i inorgàniques, que constitueixen les nostres dents varien al llarg de les diferents capes de les dents humanes (esmalt, dentina, ciment o polpa), però permeten que aquestes es mantinguin fortes i puguin dur a terme la funció de masticació.
