En aquest article us parlarem de l´aspiració de secrecions. L’aspiració traqueal és una tècnica que es fa servir per retirar de la via aèria les secrecions que el pacient no pot expulsar per si mateix, mitjançant la introducció d’una sonda d’aspiració a la via aèria oral i/o traqueal.
És una tècnica que pot provocar algun risc. Per tant, cal fer-ho únicament si és absolutament necessari, mai per rutina.
L’objectiu de l’aspiració de secrecions és mantenir la via aèria permeable i neta. Això afavoreix l’intercanvi gasós i minimitza el risc d’infecció.
Material necessari per aspirar secrecions
Com en qualsevol procediment d’infermeria, necessitarem certs materials per aspirar les secrecions. Com a infermer/a o auxiliar d’infermeria, els hauries de conèixer i familiaritzar-te amb ells:
- Aparell de succió portàtil o fix a la paret.
- Sonda d’aspiració estèril, de diferents números, amb una vàlvula de control.
- Equip de protecció individual (EPIs):
- Màscara quirúrgica o FFP2.
- Ulleres de protecció ocular.
- Solució salina o aigua destil·lada.
- Gases estèrils.
- Lubricant hidrosoluble estèril.
- Un Ambú (de l’anglès Airway Mask Bag Unit), si cal.
- Tub de Maig o cànula de Guedel, si cal.
Quin procediment cal seguir abans de l’aspiració?
El primer que cal fer és una identificació positiva del pacient. Seguidament determineu la necessitat d’aspiració oral i/o traqueal. Haurem d’explicar al pacient el que farem. Si no n’estigués conscient, ho explicaríem a un familiar.
Abans de començar amb el procediment, ens preocuparem de preservar la intimitat del pacient. Després, comprovarem que el sistema de buit funciona correctament, assegurant-nos que la pressió de succió no sobrepassi els 200 mmhg (mil·límetres de mercuri), perquè no produeixi lesions a les mucoses.
Controlarem els signes i símptomes del pacient mitjançant un pulsioxímetre, que mesura la saturació d’oxigen en els teixits i prepararem oxigen complementari.
Després, col·locarem el pacient en la postura més adequada:
Si el pacient n’estigués conscient, el col·locarem en posició semi Fowler (45º). Si no ho estigués, ho posarem decúbit lateral, mirant cap a nosaltres.
Si l’aspiració és oral, vorejarem una mica el cap del pacient. Si la fem per via nasal, s’hiper estendrà el coll del pacient una mica enrere i farem servir lubricant per a la sonda.
Continuem amb l’aspiració de secrecions
Ja gairebé estem preparats. L’única cosa que faltaria abans d’iniciar l’aspiració de les secrecions seria:
- Demanar al pacient, si n’està conscient, que respiri profundament i que tossa.
- Rentar-nos les mans abans d’iniciar el procediment.
- Col·locar-nos els guants estèrils.
- Lubricar la sonda amb un lubricant hidrosoluble.
Seguidament, procedirem a introduir la sonda:
Si ho fem per la boca, començarem pels laterals i, si cal per la quantitat de secrecions, s’introduirà per la gola.
Si procedim per via nasal, tindrem molta cura en passar per les coanes del nas (orificis nasals), per evitar ferides i ulceracions.
Les aspiracions es fan de manera intermitent i mai no sobrepassaran els 10 segons. Després de cada aspiració netejarem la sonda amb gases estèrils i aspirarem aigua o sèrum per netejar-la. Podem aspirar tantes vegades com calgui, sempre salvaguardant el benestar del pacient.
Finalitzant el procediment
Per acabar, retirarem la sonda amb l’aspiració oberta i així es recolliran totes les secrecions que es trobin al trajecte.
Per acabar correctament, netejarem la sonda aspirant l’aigua o sèrum, fins que el tub que connecta al sistema estigui completament net de secrecions. Tancarem el sistema de pressió i rebutjarem la sonda utilitzada.
Finalment, anotarem als registres d’infermeria el valor numèric de les secrecions que hem aspirat i l’aspecte d’aquestes.
Autora: Nuria Calderón Morell
Formadora de Auxiliar de Enfermería y CP Sociosanitario en Escola d’Oficis Catalunya.
