Els trastorns alimentaris infantils són més habituals del que la població general sol creure. Si la teva professió està relacionada amb la cura i l’educació dels nens és important que coneguis aquest tipus de trastorns, així com els seus símptomes per detectar-los de manera precoç.
Com en tots els casos en què es pot veure afectada la salut, els trastorns infantils relacionats amb el menjar abasten un ampli ventall tant de tipus com de gravetat.
Què són els trastorns d’alimentació?
Els trastorns d’alimentació es defineixen com tota aquella conducta alimentària que causa un problema de salut en el nen. O no menja prou o menja en excés. Quan aquest tipus de trastorns es desenvolupen en la preadolescència o adolescència, com és el cas de l’anorèxia nerviosa, la prevalença va en augment. Les xifres van del 2,2% al 3,6%. En el cas de la bulímia, la prevalença és de l’1,3% al 2% segons la SEPEAP (Societat Espanyola de Pediatria).
En els nens més petits una nutrició insuficient o inadequada pot arribar a produir desnutrició infantil. Aquesta pot arribar a provocar un augment de malalties en els nens derivades del dèficit de nutrients com ara proteïnes, vitamines, minerals, hidrats de carboni o lípids. És possible que pensis que la desnutrició és molt difícil a països desenvolupats. Tanmateix, la malnutrició és molt més freqüent del que es podria esperar.
Què són els trastorns d’alimentació?
Els trastorns d’alimentació es defineixen com tota aquella conducta alimentària que causa un problema de salut en el nen. O no menja prou o menja en excés. Quan aquest tipus de trastorns es desenvolupen en la preadolescència o adolescència, com és el cas de l’anorèxia nerviosa, la prevalença va en augment. Les xifres van del 2,2% al 3,6%. En el cas de la bulímia, la prevalença és de l’1,3% al 2% segons la SEPEAP (Societat Espanyola de Pediatria).
En els nens més petits una nutrició insuficient o inadequada pot arribar a produir desnutrició infantil. Aquesta pot arribar a provocar un augment de malalties en els nens derivades del dèficit de nutrients com ara proteïnes, vitamines, minerals, hidrats de carboni o lípids. És possible que pensis que la desnutrició és molt difícil a països desenvolupats. Tanmateix, la malnutrició és molt més freqüent del que es podria esperar.
Trastorns alimentaris infantils en nens petits fins a la preadolescència
Habitualment trobaràs els següents problemes d’alimentació:
- Els nens petits, inclosos els nadons, poden rebutjar l’aliment per diferents motius, inclosa la dentició. Sempre has d’observar si està malalt, presenta febre, alguna infecció de vies respiratòries o altres problemes o malestar físic.
- Trucades d’atenció cap als pares o cuidadors principals. Si el nen rebutja aliments i se’l força, forcejeja o fins i tot se l’obliga físicament o se’l castiga, pot mantenir aquesta conducta en el temps per cridar l’atenció dels pares.
- Anorèxia infantil: el nen rebutja menjar de forma permanent i comença una pèrdua de pes. En nadons de sis mesos en canviar d’alimentació hi ha nens que rebutgen menjar. Això s’ha de tenir en compte per evitar forçar-los. Les causes de la anorèxia infantil poden ser diverses. Han de ser avaluades per un metge pediatre per poder posar en pràctica un protocol de tractament eficaç.
- La bulímia infantil implica que el nen menja aliments molt energètics de manera voraç i després els vomita. Solen ser nens que presenten problemes psicològics del tipus ansiós i/o depressiu.
- La síndrome de PICA. En ell els nens mengen de manera incontrolada coses que no són aliments com terra, formigues, pintura, paper, plàstic, cola. S’associa a presentar desnutrició, autisme o trastorns cognitius del desenvolupament. Aquest tipus de problemes deuen consultar-se al pediatre perquè poden estar associats a trastorns del desenvolupament del nen.
- La remugació és un trastorn que apareix en els nens davant de problemes afectius, encara que sempre s’ha de descartar algun problema orgànic que impedeixi deglutir adequadament el nen. Consisteix que el nen mastega i regurgita el menjar per tornar a mastegar-lo.
També hi ha més trastorns alimentaris infantils causats per problemes físics a la boca com les càries, la celiaquia (que implica una intolerància al gluten), la diabetis infantil o les al·lèrgies alimentàries. Totes han de ser avaluades i diagnosticades pel pediatre i posades en tractament adequadament.
L’obesitat infantil
Ara parlarem de l’obesitat infantil que és un dels trastorns alimentaris infantils més comuns. Ha augmentat en els darrers 40 anys multiplicant-se per 10 el nombre de casos. Les xifres són alarmants a nivell mundial passant d’un 0,7% a un 5,6% a les nenes i d’un 0,9% a un 7,8% als nens segons l’OMS. A més, les famílies tendeixen a no donar-hi importància, i està relacionat amb mals hàbits en la seva alimentació.
Analitzant l’alimentació és com podràs comprendre en què està fallant la dieta diària dels nens. Mentre haurien de prendre als plats principals verdures, fruites, almenys en un 50% del menjar diari, aquest percentatge se l’emporten els hidrats de carboni. Aquests aporten energia però si no es consumeixen amb activitat física, es converteixen en greixos.
Els hàbits d’alimentació es van creant des de la infantesa. Per tant, una dieta adequada fa que conforme vagin creixent per a ells sigui natural menjar fruites, verdures, peixos i llegums.
Trastorns alimentaris en la preadolescència i adolescència
En aquesta etapa del desenvolupament infantil el grup d’iguals va prenent força i comença a prevaldre la pressió social sobre l’alimentació i la imatge que els adolescents tenen de si mateixos. Els problemes d’alimentació que podreu observar en aquestes etapes són els següents:
- Anorèxia nerviosa:
En aquesta etapa l’anorèxia nerviosa es caracteritza perquè el jove vol mantenir un pes per sota del normal. No tenen en compte el pes ideal per a la seva mida, edat, sexe o complexió física. Per tant, es produeix una greu pèrdua de pes i poden posar en risc la seva vida. Està considerat un trastorn psiquiàtric i necessiten tractament hospitalari en alguns moments.
- Tipus restrictiu: redueixen l’aliment fins a perdre pes. De vegades l’acompanyen amb molt d’exercici.
- Tipus purgatiu: prenen laxants, s’indueixen el vòmit o ambdues coses.
L’anorèxia nerviosa és més habitual en adolescents dones però cada cop es dóna més en homes. Solen tenir personalitats molt perfeccionistes i exigents amb elles mateixes.
- Bulímia nerviosa:
La bulímia nerviosa és un trastorn en què l’adolescent menja en excés i després vomita voluntàriament. Hi ha pèrdua de pes perquè en realitat solen estar preocupades per aquest tema. Són joves que fan dietes i solen tenir problemes per menjar en públic.
Els senyals d’alerta són molt importants per a totes aquelles persones que treballen amb nens o adolescents, per aquest motiu conèixer els trastorns alimentaris infantils, els seus signes i símptomes és la forma més eficaç de detectar-los a temps.
