La cinesiterapia en gossos és un mètode de rehabilitació necessari per a la recuperació de l’animal. Una vegada feta la valoració funcional, és possible iniciar el seu procés de recuperació, entre diverses tècniques.
Per a quins casos està indicada la cinesiterapia en gossos?
Primer de tot, el gos ha hagut de presentar dolor en les seves extremitats que, d’alguna manera, li pot incapacitar. El veterinari ha d’examinar la seva marxa, processos inflamatoris o possibles lesions. Després d’aquesta revisió, enviarà la mascota a rehabilitació.
Un fisioterapeuta veterinari ha de tractar a animals que presentin malalties derivades de diferents problemes. Aquests acostumen a originar-se per trencament dels lligaments, fractures, tendinitis, cirurgies recents, malalties reumàtiques, etc.
Altres casos que també acostumen a afectar la mobilitat d’un animal són els neurològics, com una hèrnia discal o una luxació vertebral. També, l’especialista ha d’adonar-se de possibles danys en els nervis perifèrics o paresia, entre d’altres coses.
Tipus de cinesiterapia en gossos
Amb la finalitat de retornar-li al gos una qualitat de vida millorada, el fisioterapeuta pot triar la cinesiterapia en gossos. També existeixen altres mètodes de rehabilitació veterinària que poden utilitzar-se de manera conjunta. Encara que, per a començar, és necessari analitzar els tipus de cinesiterapia que s’empren: passiva, activa assistida o activa lliure.
La cinesiterapia passiva
La cinesiterapia passiva consisteix en exercicis de mobilització controlada. Per mitjà d’aquests exercicis és possible millorar les articulacions i aconseguir que l’amo de la mascota les continuï a casa.
Respecte a l’anterior tema, se li explicarà al propietari la necessitat d’exercir moviments suaus en l’animal. Això s’aconsegueix duent a terme la flexió d’un membre de manera natural, evitant sempre qualsevol tipus de pressió. En cap moment ha d’exercir-se cap estirament. Només així és possible que els músculs o lligaments es vagin recuperant mitjançant un procés normal.
El procés de millora pot ser bastant lent, encara que està determinat per la gravetat de la lesió o malaltia. Es podrà veure una millora quan l’animal comenci a recuperar la marxa. Però, en aquest cas, es tracta nomñés de l’inici del tractament fisioterapèutic.
Una vegada que l’animal ha recuperat la funció del moviment és indispensable passar al següent nivell de la rehabilitació.
Cinesiterapia activa assistida
En aquest cas, es requereix l’assistència del propietari amb ajudes denominades ortesis, en les quals es contemplen diferents tipus d’arnesos.
La cinesiterapia activa
Una vegada que es deixen enrere els exercicis descrits en la cinesiterapia passiva es passa a la cinesiterapia activa. En aquesta etapa ha de veure’s una recuperació notable del gos, millorant el seu moviment. Això implica que ja pugui caminar pel seu compte i, fins i tot, se li facilita jugar.
Ara és necessari enfortir l’àrea que li incapacitava. Per a aconseguir-ho es motiva a l’animal a fer un exercici actiu i se li dona llibertat de moviment. El primer de tot és observar que la seva marxa és adequada i completament equilibrada. Així es prevenen possibles sobrecàrregues sobre zones sanes. El següent pas serà posar en pràctica les diferents etapes d’aquesta cinesiterapia:
- La primera etapa consisteix a controlar l’activitat que realitza la mascota. Se li aniran limitant els exercicis, a fi que guanyi a poc a poc resistència. No se li permetrà que faci un excessiu esforç.
- En una segona etapa, se li atorgarà més llibertat al gos. Es tindrà en compte el temps de l’exercici que pot anar augmentant progressivament.
A través d’uns certs elements, s’aconsegueix, per exemple, que l’animal faci esquats, salts, etc. També s’inclou el passeig dirigit o la superació d’obstacles, perquè recuperi la seva destresa.
Animals majors amb mobilitat reduïda
Aquest mètode de rehabilitació és molt recorregut en el cas dels pacients canins geriàtrics. Òbviament, l’activitat que se’ls indica serà conforme a les seves possibilitats físiques.
La cinesiterapia en gossos està dirigida al fet que els animals recuperin la seva mobilitat. No deixa de ser imprescindible enfortir adequadament el seu sistema esquelètic-muscular per a evitar futures lesions.
