La leishmaniosis en gossos és una de les malalties més comunes i rellevants que poden afectar-los. Per consegüent, és clau que, com a estudiant de qualsevol formació professional veterinària, sàpigues identificar-la. Si ets capaç de reconèixer la seva simptomatologia, hauràs fet el primer pas per a encertar en el seu tractament.
A continuació, t’expliquem les principals característiques de la leishmaniosi canina. Para esment.
En què consisteix la leishmaniosis en els gossos?
En primer lloc, hem d’assenyalar que la causa de la leishmaniosi es troba en un paràsit pertanyent al gènere Leishmània. El seu cicle vital comprèn dues fases, relacionades amb sengles hostes. En primer lloc, requereix d’un invertebrat, que es materialitza en el mosquit flebotomo. I, en segon lloc, d’un vertebrat (amb preferència pels cànids).
Com pot, per tant, un gos ser infectat per Leishmània? Per la picada d’un vector, com la femella de l’insecte esmentat, que sigui portador del paràsit. D’aquesta manera, es produirà, en el reservori caní, aquesta particular zoonosi.
D’altra banda, has de tenir en compte que, amb el canvi climàtic, l’època d’activitat d’aquests insectes d’entre 2 i 3 mm s’ha incrementat. Ja no es troba només entre el març i l’octubre. S’acostumen a desenvolupar amb les temperatures càlides dels climes mediterranis i són més actius cap a les hores crepusculars.
Quins són els símptomes de la leishmaniosi canina?
Pel que respecta al quadre de símptomes de la leishmaniosi en gossos, és a la pell on es fan més evidents. En aquest sentit, convé estar molt atent a l’aparició de lesions cutànies tant localitzades com generalitzades.
Per exemple, la pell queratoseborreica i casposa pot degenerar en alopècia i descamació. En general, són lesions que no venen acompanyades de pruïja. D’altra banda, destaquem les úlceres que no cicatritzen. Tenen una especial incidència en zones com la vora de les orelles. També són visibles en els coixinets plantars, els espais entre els dits i les articulacions dels tarsos i els colzes.
Les hiperqueratosis plantars i nasals i la onicogrifosi (un desenvolupament inusual de les ungles) es correlacionen igualment amb la leishmaniosi canina. Així mateix, pots observar ulceracions en els llavis, la vulva i el penis. Finalment, no són estranys tampoc els nòduls únics o múltiples que sorgeixen en les àrees sense pèl.
Quina simptomatologia general pot afectar els gossos infectats de Leishmània?
No acaben en la pell els trastorns associats a la leishmaniosi en gossos. Els efectes de la infecció també poden fer-se notar en altres alteracions del seu organisme.
Els símptomes específics
D’una banda, existeixen uns símptomes específics d’aquesta malaltia. Un dels més greus és la glomerulonefritis, principal origen de les morts de gossos amb aquesta infecció. Les hemorràgies, com l’hematúria i epistaxi, són relativament comunes.
Les seves alteracions hepàtiques poden generar vòmits. També remarquem les lesions en el seu aparell digestiu, que poden derivar en les diarrees del seu intestí gros, amb presència de sang.
Un altre símptoma particularment recognoscible és la poliartritis. Es tracta d’una coixesa que no deriva de cap lesió aparent. Quant a les lesions oculars associades a la leishmaniosis, podem citar la queratitis, la conjuntivitis, la blefaritis i la uveítis.
Els símptomes inespecífics
D’altra banda, els símptomes inespecífics són més complicats de vincular a la leishmaniosi canina. Tingues en compte que poden ser comuns a altres malalties dels gossos.
Entre ells, sobresurt l’aprimament, que pot provenir dels problemes en el fetge i la inapetencia. L’atròfia muscular és un altre símptoma connectat amb malalties com les citades. Finalment, no descartis el desenvolupament de l’anèmia no regenerativa ni de la limfadenopatia. Aquesta última implica un creixement exagerat dels ganglis.
Tractar la leishmaniosi
T’hem explicat detalladament els seus possibles quadres perquè no tinguis dubtes a l’hora d’identificar-la. No oblidis que la detecció precoç resulta determinant perquè el pronòstic pugui ser positiu.
Una vegada diagnosticada la leishmaniosi mitjançant anàlisi de sang i test d’anticossos, has d’analitzar amb detall les circumstàncies del cas particular. Ens referim al fet que la teràpia a prescriure dependrà de dos factors. D’una banda, de la magnitud de la càrrega parasitària. D’altra banda, de l’eventual afectació d’òrgans i les lesions confirmades.
L’organisme de cada animal es caracteritza per una resposta diferent d’una infecció, la incubació de la qual pot sobrepassar l’any. Per exemple, si existeixen danys renals, hi ha medicaments incompatibles. Si la leishmaniosis es detecta a temps i se segueix adequadament el tractament de fàrmacs, no ha de ressentir-se la qualitat de vida. Et recordem que aquesta malaltia és crònica (per tant, incurable) i transmissible a humans.
En definitiva, la leishmaniosis en els gossos és una de les amenaces més severes per a la seva salut. Si vols ser un professional veterinari, aprofundeix sobre la seva simptomatologia i els seus tractaments.
