La família és el primer agent de socialització en els nens. És un procés que es veu complementat quan creixen i comencen a acudir a la llar d’infants.
Aquest tema forma part del temari del nostre Curs d’Auxiliar de Llar d’Infatns. T’expliquem més, para esment.
La família i el seu paper com a agent de socialització en els nens
El primer contacte social que tenen els nens és amb la seva família, que es converteix, així, en el seu grup primari de socialització. Això influeix directament en la identitat, la personalitat, l’evolució social i la individualitat dels més petits de la llar.
D’aquesta manera, el model familiar serà un factor clau per al desenvolupament de les habilitats socials del nen en qüestió. Però, què significa tot això? Doncs que els comportaments que els progenitors tinguin cap als fills poden determinar la seva personalitat en el futur.
Tipus de pares i la seva influència en la socialització dels nens
La categorització de les tipologies parentals es basa en el grau de control i el tipus de comunicació que es practica. A més, les conductes d’afecte que se’ls mostren i les exigències que se’ls imposen són tingudes en compte. D’aquesta manera, podem distingir entre tres tipus de pares.
Els pares autoritaris són aquells que exerceixen un control i unes exigències elevades sobre els seus fills. Aquestes actituds poden originar desconfiança, retracció i baixa competència social en els petits de la casa.
L’altre extrem és el dels pares permissius. Quan el control i les exigències són massa laxos, els petits poden desenvolupar una personalitat immadura, baixa autoestima i falta de responsabilitat. Això els incapacitarà per a enfrontar-se a algunes situacions durant la seva etapa adulta.
En tercer lloc, distingim als pares democràtics. Es tracta del model idoni. Es caracteritzen per comunicar-se amb els seus fills i tenir en compte els seus sentiments. Són els que troben un equilibri entre l’adaptació a les necessitats dels nens i els progenitors. Com a conseqüència, aquests nens tenen més possibilitats de manifestar una personalitat segura, una bona competència social i la capacitat de responsabilitzar-se dels seus actes.
En definitiva, resulta crucial entendre que els comportaments dels nens poden ser, en bona part, una prolongació de la seva experiència en el si familiar. És possible que el nucli familiar generi ambients integradors i estimulants per als més petits. O, per contra, pot reforçar les tensions i els comportaments negatius o erràtics.
La importància del grup de pertinença
Un altre factor rellevant en el desenvolupament de les habilitats socials dels més petits és el grup de pertinença. Aquest grup fa referència al conjunt amb el qual els nens s’identifiquen. Té a veure amb les característiques comunes quant a generació o hobbies, per exemple.
Aquests grups de pertinença són molt importants perquè suposen la base sobre la qual es conformarà la identitat dels nens. Operen com un marc de referència per a ells. El paper de la família, en aquest sentit, és el d’educar, potenciant i afavorint les qualitats idònies per a la construcció de la personalitat infantil.
Per a aconseguir-ho, l’ideal és establir unes pautes educatives coherents i estables. D’aquesta manera, el petit podrà entendre les dinàmiques familiars i adequar-se a elles.
Desafiaments per a la socialització dels nens
Els canvis socials han fet que el pes dels agents de socialització en els nens hagi variat. La custòdia dels més petits ha passat a ser compartida amb la llar d’infants. A més, l’estructura de les ciutats ha canviat i cada vegada resulta més complex que els nens es relacionin amb iguals. Per això, són els pares els qui han de fer un esforç perquè els seus petits es relacionin amb altres nens.
Tot això ha fet que el paper de la llar d’infants i de les guarderies hagi guanyat molt més protagonisme. Per no parlar del canvi en la integració dels nens en el sistema educatiu. Aquest cada vegada té més en compte els sentiments dels petits per a evitar traumes en començar l’escolarització. Traumes que, desafortunadament, podrien derivar en desviacions en els comportaments.
La llar d’infants: l’aliat dels pares en la socialització dels petits
La llar d’infants es converteix en el segon agent de socialització en els nens més important. És imprescindible que experimentin un període d’adaptació adequat a l’hora d’acudir al centre educatiu. D’aquesta manera, s’aconseguirà que la separació de la família els resulti el menys dolorosa possible.
Resulta vital la comunicació contínua de la família amb els tutors i els cuidadors dels petits. Només així podran ser detectades conductes no adequades que hagin de ser corregides. Per tant, resulta cert que la família és el primer agent de socialització en els nens. No obstant això, la col·laboració entre els progenitors i el centre escolar contribuirà al fet que la integració social i l’educació del petit siguin idònies.
