La llei d’Ohm és essencial per a entendre millor com funciona l’electricitat. A continuació, et comentem les seves característiques i t’expliquem en què consisteix.
Qui va crear la Llei d’Ohm?
Va ser George Simon Ohm en 1827. El seu descobriment confirmava la relació entre tensió corrent i resistència. Gràcies a la seva formulació, s’han pogut realitzar tot tipus de càlculs més fàcilment.
La seva fórmula
Es centra en la intensitat del corrent (I) que recorre un conductor elèctric. La mateixa és directament proporcional a V (diferència de potencial) i inversament proporcional a R (resistència). És a dir, la intensitat:
- Augmenta quan es puja el voltatge, però no la resistència.
- Disminueix quan augmenta la resistència, però no el voltatge.
Per a expressar aquest concepte s’usen les següents fórmules:
- La intensitat és igual a la divisió del voltatge per la resistència. I= V/R.
- Els amperes s’aconsegueixen en dividir els volts pels ohms (resistència). A=V/Ω
- El voltatge s’aconsegueix multiplicant el corrent per la resistència. V= E x R.
- Els volts en multiplicar amperes per ohms. V= A x Ω
- La resistència és el resultat de la divisió entre el voltatge i la intensitat. R = V/I.
La seva conclusió confirmava que es necessita un volt perquè cada ampere de corrent pugui recórrer un ohm de resistència.
De què està compost un circuit?
Com qualsevol altra matèria, d’àtoms. Es componen al seu torn de partícules diverses com:
- Els protons: La seva càrrega d’electricitat és positiva.
- Els neutrons: Amb càrrega neutra.
- Els electrons: La seva càrrega és negativa.
Els àtoms s’uneixen gràcies a l’atracció que hi ha entre el nucli i els electrons d’un àtom en la seva part més exterior. En rebre la tensió, els seus components es reformen augmentant la seva capacitat d’atracció o diferència de potencial.
Els electrons que queden lliures s’atreuen en direcció als protons per a crear un corrent o flux d’electrons. Tot el que freni el flux rep el nom de resistència.
Quin és el paper en els circuits elèctrics de cadascun dels seus components?
Els amperes (A) mesuren el cabal d’electrons. Els volts marquen la quantitat de pressió que provoca el flux d’electrons. Els ohms són inhibidors del flux abans esmentat (es representen amb la lletra omega, Ω).
Quins són els avantatges de l’aplicació de la Llei d’Ohm?
Qualsevol tècnic pot calcular el tercer valor de l’equació coneixent només dues. Coneixent la tensió i el corrent, pot esbrinar la resistència. Aquesta última no es pot calcular si el circuit està funcionant, d’aquí la importància de la llei. D’una altra forma, caldria desconnectar el circuit, mesurar la resistència i tornar a posar-lo en funcionament.
Si el tècnic conegués la tensió i la resistència, per a descobrir el corrent només ha de fer els càlculs a dalt descrits. En el cas de voler esbrinar la tensió, ha de multiplicar les meitats dels altres dos factors.
Alguns exemples pràctics
A continuació, et proposem tres exemples perquè entenguis, fàcilment, com s’aplica la fórmula.
Primer cas
Tens un circuit amb les següents dades:
- E= 18 watts.
- R= 6 Ω
Quina és la I? Dividim la tensió per la resistència i obtenim un resultat de 3 A. S’aplica la fórmula I= E/R.
Segon cas
En un segon exemple tens un circuit amb E= 28 V i I= 4A. Es divideixen tots dos elements per a obtenir una resistència de 7 Ω . La fórmula seria, R= E/I.
Tercer cas
Finalitzem els exemples amb un tercer cas. En aquest circuit: R= 9 Ω i I = 6 A, el valor de la E seria el resultat de multiplicar tots dos elements, en aquest cas 54 V. La fórmula aplicada és: E= R x I.
Per a què serveixen les fórmules anteriors a la Llei d’Ohm?
Bàsicament, per a comprovar els valors estàtics de les peces del circuit. T’ajuden a conèixer quin és el nivell de corrent especificant caigudes de tensió o alteracions en els subministraments. De tenir un circuit en el qual el corrent és massa alta, pot deure’s a:
- La disminució de la resistència.
- L’augment de la tensió derivat d’una alteració del subministrament o del circuit.
- Si el circuit és CC (de corrent continu) i baixa la tensió, pot haver-se de l’augment de la resistència o a una tensió insuficient. Caldria revisar les connexions o els possibles danys.
En l’anterior influeixen les càrregues de qualsevol aparell elèctric. Generalment, és habitual que incloguin un adhesiu que expliqui la seva tensió i el corrent amb la qual funcionen. En usar-se un multímetre per a realitzar el mesurament, no sempre es detecta l’error. Sens dubte, la llei que venim explicant-te, ajuda a situar el problema i a solucionar-lo més fàcilment.
Esperem haver-te explicat clarament la llei d’Ohm, segur que ara entens millor les seves virtuts. El seu ús recurrent pels professionals del sector confirma la seva indubtable validesa.
