Les malalties neurològiques en gossos són potser les més desconegudes per al públic general. La idea que el pelut pugui sofrir una malaltia neurològica no sol ser considerada pels amos d’aquestes mascotes. Com a estudiant de veterinària, t’interessa saber detectar aquestes malalties per a evitar seqüeles greus.

Aquest tema forma part del temari del nostre Curs d’Auxiliar Tècnic de Veterinària.

Per aquest motiu, en aquest article parlarem en profunditat sobre les malalties neurològiques i del sistema nerviós del gos. No t’ho perdis!

Les malalties neurològiques en gossos més comuns

Les complicacions neurològiques dels gossos es produeixen quan el seu sistema nerviós no funciona com cal. Això pot deure’s a lesions, infeccions o qüestions hereditàries, entre altres problemes.

Convulsions i atacs epilèptics en gossos

L’origen de les convulsions no sempre ha de ser epilèpsia en si. Les convulsions es produeixen perquè existeix un problema en el cervell, que pot deure’s a infeccions, intoxicacions o tumors. Diem que un animal és epilèptic quan aquests episodis convulsius es repeteixen amb una certa freqüència. D’aquesta manera, encara que el gos hagi sofert atacs convulsius, no té per què sofrir epilèpsia.

Patologies medul·lars o cervicals

Una vegada que la columna vertebral o la zona cervical de l’animal es deterioren o es lesionen, les seves funcions motores poden veure’s greument afectades. Això es deu al fet que l’espina dorsal connecta amb l’encèfal i, si aquesta es danya, la informació que permet el moviment no es transmet adequadament. L’hèrnia discal és un exemple de patologia d’aquest tipus i pot provocar una perduda de mobilitat, fins i tot paràlisi en les extremitats.

Mielopatia degenerativa

Aquest mal degeneratiu afecta a la medul·la espinal del gos. Si aquesta es danya, produirà una deterioració en la funció nerviosa del mamífer, que li impedirà desenvolupar la seva vida amb normalitat.

Meningitis

Potser aquesta malaltia et sona més pel seu patiment en els humans. No obstant això, aquests peluts també poden sofrir-la, igual que la meningoencefalitis i la meningomielitis. Aquestes tres malalties són provocades per la inflamació de les meninges.

Les meninges són les membranes que recobreixen el sistema nerviós central i poden ser infectades per bacteris, virus o fongs. Aquesta inflamació, si no es tracta a temps, pot traslladar-se al cervell i a la medul·la espinal.

neurologia gossos

Encefalopatia hepàtica

Com bé sabràs, el fetge compleix una funció indispensable en el nostre organisme; i, com no, en el dels gossos. Quan aquest òrgan deixa de funcionar adequadament, no elimina totes les toxines de la sang. Això pot donar lloc a manifestacions neuropsiquiátricas i neuromusculars.

Síndrome vestibular

Perquè sàpigues de què es tracta aquesta síndrome, t’explicarem que el sistema vestibular és el que permet al gos mantenir l’equilibri. La síndrome vestibular el compromet i pot manifestar-se per diferents causes. Des de per una otitis greu fins per una alteració en els nervis que transmeten la informació que envia el cervell. Hem de destacar que també pot manifestar-se sobtadament, sense cap motiu aparent.

Síndrome de disfunció cognitiva

L’última malaltia que pot afectar el sistema nerviós del gos és la síndrome de disfunció cognitiva, més coneguda com a demència i equivalent a l’Alzheimer en persones. Normalment, aquesta es dona en gossos que tenen més de deu anys, sent una de les malalties neurològiques en gossos més comuns avui dia.

Com detectar si el sistema nerviós del gos està danyat?

Depenent de l’afecció que sofreixi l’animal, els símptomes poden variar. No està de més recordar la rellevància de la detecció precoç per a aplicar el tractament adequat i evitar seqüeles greus.

En el cas dels atacs epilèptics, els gossos poden presentar símptomes previs. Abans de les convulsions, podràs observar una salivació excessiva, que borda més del normal o que intenta cridar l’atenció més de l’habitual.

Quan succeeixen patologies medul·lars i cervicals, el símptoma més clar és la impossibilitat per a caminar amb normalitat i fins i tot aixecar-se. També podràs observar si manifesta dolor i es queixa quan ha d’aixecar-se o moure’s.

En tercer lloc, si el gos sofreix de mielopatia degenerativa, veuràs com les seves funcions motores es veuen afectades negativament. D’aquesta manera, la pèrdua de coordinació és l’indici més visible en les mascotes que la sofreixen.

Si ens centrem en la meningitis, els senyals seran també bastant evidents. Les més comunes són la febre i les convulsions. Si notes que l’animal rebutja caminar, no vol moure el coll ni les extremitats i arqueja la seva columna d’una forma poc natural, pot ser que estigui sofrint aquesta afecció.

D’altra banda, l’encefalopatia hepàtica també afecta al sistema motor i causa descoordinació, feblesa i convulsions. En el cas de la síndrome vestibular, el signe més evident és el decanto de cap. Així mateix, remarquem els marejos o vòmits i els moviments rítmics dels ulls.

Finalment, la demència en gossos es manifesta mitjançant canvis en el comportament, així com amb quadres de confusió i desorientació.

 

Ara ja coneixes les malalties neurològiques en gossos més comuns i els seus símptomes. Si necessites més informació, no dubtis a sol·licitar-nos-la. Controlar aquestes patologies i les seves causes és rellevant per a un futur professional de la veterinària.