Dels milions d’operacions sota anestèsia que es fan a tot el món se sap que aproximadament un de cada quatre pacients patirà de nàusees i vòmits perioperatoris (NVPO). Aquesta és una de les complicacions més temudes havent rebut fins i tot el nom de «El petit gran problema». De fet, entre les primeres causes de por a la cirurgia cohabiten, a més, la por del dolor, el despertar durant l’acte operatori i no despertar-se.
Abans de començar seria interessant remarcar les diferències entre tres processos fisiològics relacionats: nàusees, arcades i vòmits. Si bé poden estar relacionats poden presentar-se de manera individual.
Les nàusees són una sensació subjectiva desagradable a nivell de l’epigastri associada a la imminent necessitat de vomitar. Pot ser un pròdrom i acabar en un veritable vòmit: expulsió del contingut gàstric a través de la boca, en contra dels moviments peristàltics. També rep el nom d’emesi a l’àmbit sanitari. Les contraccions rítmiques dels músculs respiratoris reben el nom d’arcades.
L’emesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del bulb raquidi. Aquesta pot ser excitada mitjançant quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang com els opioides. No obstant això, existeix també l’estimulació a través del sistema vestibular a l’orella (marejos i vertígens com en un viatge amb cotxe), a través del nervi vague (irritació faríngia) o el sistema nerviós vagal i entèric (alteracions de la mucosa gastro- intestinal).
Al pacient conscient podem observar una salivació augmentada, augment del ritme cardíac i sudoració. En aquests casos, la glotis es tanca per evitar l’entrada de contingut estomacal a la via aèria i es relaxa l’esfínter gastroesofàgic. Així, després de la contracció de la musculatura toràcica i abdominal, el contingut gàstric és expulsat.
Etiologia i susceptibilitat a les nàusees i vòmits
Aquesta complicació té una alta incidència al postoperatori. Els NVPO es presenten en un 9-10% a URPA (Unitat de Reanimació Post-Anestèsica o “sala de despertar”) fins a superar un 30% en les primeres 24 hores.
Si bé qualsevol pacient n’és susceptible, se sap que determinats pacients (sexe femení, no fumadors, historial previ de mareigs i nàusees per moviment, cirurgies ginecològiques, abdominals o correctores d’estrabisme) són més propensos i que altres factors com deshidratació, dolor no controlat correctament, ansietat, hipotensió i dejuni s’ha vist que poden augmentar la seva freqüència i encara és utilitzada l’escala d’Apfel per a la seva valoració.
El tipus d’anestèsia també té una alta influència, i l’administració d’opioides, determinats anestèsics intravenosos (Etomidato i Ketamina) o gasos anestèsics els han vist relacionats amb una incidència més gran.
Complicacions de la NVPO
Dins de les complicacions secundàries es troben el dolor, dehiscència de ferida, formació d’hematomes, augment de costos, retard a l’alta i risc de broncoaspiració. Sense oblidar, la part emocional, ja que el pacient ho percep com una cosa summament desagradable.
Avui dia va guanyant terreny el Propofol, ja que ha demostrat tenir propietats antiemètiques intrínseques. Si bé és cert, té un cost elevat en comparació.
Tractament i cura d’infermeria del Tècnic de Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE)
Tot i això no existeix evidència de la necessitat d’una profilaxi antiemètica generalitzada de forma concomitant amb els anestèsics i és tasca de l’anestesiòleg prescriure’l durant la visita preoperatòria.
Cal tenir en compte que en cirurgies programades, el contingut gàstric és inexistent. En cirurgies urgents l’anestesiòleg prendrà precaucions per assegurar la permeabilitat de la via aèria i evitar risc de broncoaspiració.
En aquest context, les cures d’infermeria a aplicar per part del TCAE han de ser assegurar la relaxació del malalt i el seu confort, acompanyar-lo i sostenir-lo durant el vòmit mantenint-lo polit i confortable, seguir les ordres prescrites quant a reintroducció de líquids i sòlids, anotar qualsevol vòmit i les seves característiques, mantenir el pacient en posició de Fowler si és compatible amb el seu estat o amb el cap decantat si no fos possible, evitar olors fortes que poden augmentar la sensació nàusea, humitejar els llavis amb una gasa si no es pot reiniciar ingesta líquida i si hi ha un mal control del dolor referir-ho al DUE responsable.
Ara ja saps una mica més sobre com procedir davant d’un pacient amb nàusees i vòmits després d’un postoperatori. Si vols més informació no dubtis a consultar aquesta bibliografia:
Bibliografia recomanada
CASTELL F, Erick, HERNANDEZ N, Valentina, QUINTANA P, Carolina et al. Prevenció i tractament de nàusees i vòmits postoperatoris. Quad. cir. (Valdivia), 2011, vol.25, no.1, p.75-80. ISSN 0718-2864. FISHER DM. The “Big little problem” of postoperative nausea and vomiting: do know the answer yet? Anesthesiology. 1997;87:1271-1273
Escrit per: Aranzazu, és Llicenciada en Biologia i Doctorada en Ciències de la Salut. Imparteix el Curs d’Auxiliar de Quiròfan a l’Escola d’Oficis Catalunya.
