Conèixer bé les patologies principals dels rèptils és imprescindible quan treballes en consulta amb animals exòtics. Molts rèptils han entrat a formar part dels coneguts com a NAC o Nous Animals de Companyia. Per això, a moltes clíniques veterinàries tant els veterinaris com els seus auxiliars, han d’estar familiaritzats amb l’atenció a aquests animals exòtics que es tenen com a mascotes ja de manera habitual.

En molts casos, hi ha símptomes visibles i clars que estàs davant de rèptils malalts. Aquests poden alertar-te i orientar-te per fer un diagnòstic correcte i, així, recomanar-ne el millor tractament. Si ho penses bé, el propietari de la mascota acudeix a la clínica perquè ha observat alguna cosa fora del normal. El primer que cal fer és comentar amb el propietari aquests símptomes o anomalies per passar després a explorar l’animal.

Els rèptils són animals molt sensibles a la majoria dels casos. Per això cal estar molt atents i actuar amb rapidesa. Davant del menor signe de malaltia el propietari ha d’acudir a la clínica veterinària. Malauradament, el desconeixement fa que en molts casos, l’animal mori abans de presentar-se davant del veterinari.

Patologies dels animals exòtics

En primer lloc, has de saber si hi ha hagut canvis de conducta o aspecte a l’animal. En general, aquestes mascotes es posen malaltes perquè se les sotmet a condicions que no són adequades per a la seva salut. Això inclou un hàbitat inapropiat o el subministrament d’aliments de valor nutricional escàs.

Principals patologies dels rèptils

Com passa amb altres mascotes, els animals exòtics pateixen malalties que afecten diferents òrgans. Per tant, els rèptils poden presentar per exemple: anorèxia, atròfia muscular o immobilitat. També pateixen diarrees, dispnea, inflamacions o sagnats.

Pots sospitar les patologies més freqüents en observar els seus símptomes i comportament. Tot i això, la confirmació dels diagnòstics pot requerir que practiquis algunes proves. Entre elles hi ha les radiografies, anàlisis de sang o de femta, ultrasons o estudis d’histopatologia.

Malaltia metabòlica òssia

Els rèptils necessiten una dieta adequada i suficient exposició a la llum solar per mantenir el seu esquelet sa. El fòsfor i el calci són els minerals més importants, com ho és la vitamina D. Aquesta substància es forma a la pell gràcies als raigs UVB de la llum solar. Serveix per incorporar el calci al teixit ossi.

Els rèptils són animals de sang freda i necessiten una font de llum i calor per viure. Això sí, cada espècie té unes necessitats concretes de temperatura, humitat, alimentació, suplementació vitamínica, etc. Per això, cal conèixer molt bé cada espècie per mantenir aquests animals.

Amb una dieta inadequada i llum insuficient, el rèptil pot adquirir una malaltia metabòlica de l’os. Podràs apreciar que presenta articulacions inflamades o voluminoses. Les extremitats apareixen febles o paralitzades i hi pot haver deformitats o fractures espontànies.

principals patologies dels rèptils

Pneumònies

 

Els canvis de temperatura o els dèficits nutricionals poden causar aquesta malaltia. Els agents patògens solen ser fongs, virus o bacteris. En aquests casos, la mascota presenta dispnea, inactivitat i anorèxia. A més, roman amb la boca oberta, on pots observar escuma.

Disecdisi

La muda de la pell o ècdisi es pot veure alterada per diversos factors. Els geckos i iguanes, per exemple muden la pell a gegants. En canvi, les serps ho solen fer d’una vegada, des del cap fins a la cua.

Si la muda es dificulta o s’altera, podreu observar fragments o plaques de pell grisenca i resseca. En geckos i serps es forma una crosta blanquinosa sobre les plaques oculars. Això sol deure a falta d’humitat al terrari, parasitosi o deficiència de vitamina A a la dieta.

Estomatitis

Aquesta patologia és la infecció de la cavitat oral. Pot ser causada per paràsits, fongs o bacteris. Afecta les iguanes, camaleons, serps o tortugues, per exemple. Es presenta acompanyada d’anorèxia, envermelliment, sagnat i inflamació de les genives. També veuràs paràlisi de la llengua, disfàgia, ulceracions, petèquies a la mucosa o exsudats.

Hipovitaminosi A

Entre les patologies principals dels rèptils trobaràs la hipovitaminosi A. Es presenta a conseqüència d’una dieta que no conté prou quantitats de nutrients. Per això, les reserves hepàtiques s’esgoten i apareixen els símptomes.

En general, passa a les tortugues aquàtiques, quan s’alimenten exclusivament amb gambetes o pollastre. Causa inflamació de les parpelles que, de vegades, impedeix l’obertura de l’ull. Les conjuntives s’inflamen i la secreció es pot infectar.

També poden aparèixer abscessos al nas, la boca o les orelles i dificultat respiratòria que es presenta per infeccions. Estan causades per deficiència als mecanismes de defensa dels pulmons.

Paràsits

És habitual que els rèptils puguin tenir paràsits, tant interns com a externs. Apareixen per deficient higiene del terrari, per ingesta o per contacte amb altres rèptils o aigua infestada. Causen algunes de les principals malalties dels rèptils.

Alguns paràsits poden ser habituals al seu intestí i proliferen per una situació d’estrès físic. En conseqüència, els rèptils poden presentar diarrea o anorèxia. Els endoparàsits que es presenten amb més freqüència són els nematodes, cestodes, pentastòmids, coccidis i protozoaris.

En molts casos, els ectoparàsits poden trobar-se a la pell, com les sangoneres i paparres. Pots trobar larves de mosca en forma de volums que supuren a les extremitats oa prop de l’anus. Els àcars també afecten la pell dels rèptils. En aquests casos, observes zones amb punts vermells o negres.

Convulsions

Un quadre de tremor o agitació generalitzada o parcial representa una urgència veterinària. Les causes que pots investigar són l’emaciació, la contaminació amb pesticides i la fallada renal. També és possible que es degui a manca de calci o a una distòcia (retenció o embussament d’ous).

Els rèptils són animals exòtics que ens intriguen per la diversitat dels colors i les anatomies que presenten. També ens fascinen pel seu comportament, però encara hi ha molt de desconeixement per al seu correcte manteniment. Evitar aquestes patologies principals dels rèptils i mantenir-los sans és la millor manera de gaudir del seu exotisme. Per això, els professionals veterinaris d’animals exòtics han d’intentar conscienciar i mantenir informats els propietaris d’aquests tipus d’animals.