No és senzill detectar tots els casos de nens autistes a l’aula. Hem de tenir present que cada persona és diferent d’una altra. I, per aquest motiu, no sempre es pot afectar de la mateixa manera. Això passa amb el TEA o trastorn de l’espectre autista, que tan difícil resulta, moltes vegades, ser detectat a l’ambient familiar.
L’autisme i els diferents tipus
Parlar d?¡’autisme és una tasca complexa. No sempre es donen signes evidents d’aquest trastorn generalitzat del desenvolupament. Si la imatge més difosa ha estat la del nen incapacitat per comunicar-se, bressolant-se i mirant el buit, hem de ser conscients que no representa sempre la realitat del nen autista.
Un nen amb la síndrome d’Asperger, pertanyent també a l’espectre autista, pot no presentar certs trets respecte a un altre amb un grau més profund d’autisme. Sí que és cert, que hi ha trets equiparables a la majoria dels casos, com són problemes de socialització i d’adequació a les normes socials.
El que la professora d’educació infantil ha de tenir en compte dels nens autistes
Tant una facilitat inusual del llenguatge per a la seva edat, com la manca d’aquest, poden ser signes evidents d’autisme. Tot està en funció de si el menor presenta un alt rendiment o, en canvi, es percep un cert endarreriment respecte dels nens de la seva edat.
Un signe comú en els menors amb aquest trastorn és una manca d’atenció visual. És normal que no mirin directament els ulls, encara que poden adquirir aquesta actitud a l’edat adulta.
El professional docent ha de tenir en compte el dèficit d’atenció dels nens autistes. A causa de la seva facilitat a l’extremament, és normal que no puguin captar l’atenció durant molt de temps seguit. Per això, el professor podrà comprovar com el menor assimila millor les frases curtes i directes a les llargues i complexes.
Un altre dels trets característics és l’aïllament del nen autista en què, de manera voluntària o involuntària, se sol trobar. Ja sigui per la dificultat que té per socialitzar amb altres nens o perquè, degut a un grau més gran que present, no mostra interès a fer contacte.
Mostren problemes per comprendre el llenguatge simbòlic o subjectiu. No comprenen el sarcasme, llevat que se li expliqui i vagi assimilant-lo amb el temps. Tampoc entenen la gesticulació, per la qual cosa no acostumen a utilitzar-la.
Especialment en el sexe masculí, mostren una parla d’entonació monòtona, sense fer èmfasi o ser expressius.
Tot i que no és una regla general de la síndrome d’Asperger, un percentatge d’aquests nens poden mostrar un alt coeficient intel·lectual. A això se li pot sumar hiperactivitat i, de la mateixa manera, menys interès a interactuar amb nens de la seva edat.
Les inquietuds que pot tenir un professor d’educació infantil
Quan el professor d’educació infantil detecti un cas d’autisme a l’aula, cal examinar-ne les possibles causes i l’entorn del menor.
El nen amb autisme pot ser el menor afectat per patir aquest trastorn. Per a la família sol suposar un xoc important a causa de la superficial apreciació que se’n té. Cal que s’estableixi el grau d’aquest problema, entenent que no es pot curar ni tampoc sol respondre’s a una medicació.
Dins l’aula infantil també poden sorgir dificultats a l’hora de comprendre certes respostes dels nens amb TEA. Per això, cal comprendre les seves dificultats per adquirir normes socials en el grup.
Possiblement, quan s’adverteix un cas d’autisme, es pugui pensar en la necessitat que l’alumne s’integri un centre especialitzat. Però realment, si volem ajudar aquests nens i nenes, hem de valorar un tracte especial en un entorn comú, envoltats de “neurotípics” (forma en què els que tenen TEA defineixen els que no en tenen).
Símptomes dels nens autistes a l’aula
A més dels punts ja comentats sobre les característiques o formes d’identificar les nenes i els nens autistes, podem assenyalar altres vies igual d’importants. Quan apreciem un menor amb poca tolerància a les regles del joc, que no li agrada la disciplina i que, fins i tot, li agrada inventar normes improvisades quan juga, possiblement estiguem davant d’un nen amb autisme.
El nen amb l’espectre autista té més facilitat per als jocs mecànics. Solen ser repetitius en l’aspecte de l’expressió oral i en els moviments. L’aleteig que generen amb els braços sol ser un mecanisme per alliberar estrès, així com caminar en cercles.
Pel que fa a estímuls sonors, poden mostrar respostes oposades, en funció del grau que ocupin en el trastorn. Hi haurà els que no presentin cap tipus de reacció (podent pensar els pares que pateixen algun tipus de problema auditiu). En altres casos, davant d’un soroll fort, es pot donar una reacció de nerviosisme inhabitual.
Detectar a l’aula nens autistes no és una tasca senzilla. En molts casos, el trastorn pot no apreciar-se fins a l’adolescència, sobretot quan tenen autisme d’alt rendiment. Òbviament aquests no són els únics indicatius que cal tenir en compte, és per això que cal guardar la calma i continuar observant l’alumne durant un temps prudencial abans de parlar amb els pares. No n’hi ha prou amb apreciar una vegada un comportament com els descrits. Convé ser prudent.
No convé alertar els seus progenitors davant d’un simple signe d’autisme. Serà més oportú tractar-lo amb calma i mantenir l’atenció sobre l’alumne o alumna. Si se segueixen advertint signes d’aquest tipus, el pas recomanat següent seria posar el cas en comú amb la resta del professorat del possible autista i amb la direcció del col·legi per saber com afrontar la comunicació amb els pares i mares de l’alumne. Molts pares tenen problemes per acceptar que els seus fills puguin patir TEA, cosa que dificulta una millor intervenció docent per bé del menor.
Si el centre disposa d’un psicòleg infantil, el professorat podrà posar en coneixement d’aquest professional el cas. A partir d’aquell moment cal mantenir la normalitat sempre amb l’alumne i deixar que el psicòleg faci la seva feina. Òbviament, la comunicació constant sobre el cas, entre tots els responsables, és necessària. Tots els professionals que interactuïn amb el nen o nena autista han d’estar a la mateixa línia. El més important és mantenir la normalitat, que serà allò que el nen, els seus pares i la resta d’alumnes més agraeixin al cap i a la fi.
