Els graus de dependència són uns indicadors que mesuren les mancances en l’autonomia personal. La definició d’aquests graus és un instrument del sistema de salut del nostre país per a organitzar l’assistència a les persones dependents. Suposa una sistematització i ordenació d’aquestes incapacitats personals, que possibilitaran l’adequada coordinació de l’atenció sociosanitària als dependents.
Què implica estar en situació de dependència?
En primer lloc, hem d’assenyalar que tota la informació que t’oferirem està relacionada amb la Llei de Dependència. És la denominació popular de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència.
La dependència és un factor que conforma, al costat de l’autonomia, un continu del qual tots dos són els seus extrems. L’autonomia és la capacitat personal de decidir i realitzar activitats en el dia a dia. Per part seva, la dependència implica una incapacitat per a dur a terme una sèrie d’activitats.
Sempre que el dependent conservi la capacitat de realitzar determinades iniciatives, la dependència defineix una necessitat parcial. Això sí, aquesta també pot arribar a ser total. El minvament de l’autonomia pot donar-se en els plans físic, sensorial, mental o intel·lectual. És possible experimentar-la només en un d’ells o en varis.
En relació als perfils de dependents, destaquem els principals. Poden requerir l’atenció sociosanitària a la dependència: ancians amb problemes de mobilitat, víctimes d’accidents, malalts crònics, discapacitats, convalescents…
En què consisteixen els graus de dependència?
Com a estudiant del Certificat de Professionalitat d’Atenció Sociosanitària en Institucions Socials, t’interessa conèixer els graus de dependència. Aquesta gradació es fonamentarà bàsicament en les pèrdues d’autonomia personal. Es tracta d’inconvenients associats les a necessitats específiques per a suportar el dia a dia amb seguretat i dignitat.
Els minvaments en l’autonomia personal tenen a veure amb accions concretes. Les dificultats poden revestir una gravetat menor, com quan es complica comprar o cuinar. Així mateix, poden afectar accions quotidianes fonamentals per a la qualitat de vida. Ens referim, per exemple, a menjar, anar al lavabo, a vestir-se o a ficar-se al llit.
Un professional sociosanitari s’encarregarà, en el domicili del dependent, de mesurar el seu grau de dependència. En aquest sentit, es basarà en l’aplicació del Barem de Valoració de la Situació de Dependència (BVD). Aquest aporta criteris per a la realització d’una anàlisi de les mancances d’autonomia.
Aquesta anàlisi es desplega en dues subanàlisis. D’una banda, el de les activitats bàsiques, com el control de les necessitats fisiològiques, menjar o dutxar-se. D’altra banda, el relatiu a les instrumentals. Podem enquadrar en aquestes últimes algunes domèstiques i extradomiciliàries. Per exemple, medicar-se, comprar, preparar el menjar, moure’s autònomament fora de la llar, etc.
Els 3 graus de dependència
A continuació, et descrivim l’ordre i les característiques dels graus de dependència. Pren nota també de les seves puntuacions, que provenen del BVD (Barem de Valoració de la Dependència).
Dependència moderada (grau 1, entre 25 i 49 punts)
La pateixen els qui comencen a requerir que els ajudi un assistent. Aquesta contribució a les rutines diàries no és contínua, però sí que pal·lia algunes mancances concretes d’autonomia. Es fa efectiva una vegada al dia.
Dependència severa (grau 2, entre 50 i 74 punts)
En aquest grau, al dependent encara no li fa falta que l’ajudin tot el dia. No obstant això, satisfer les seves necessitats bàsiques ja requereix del cuidador dues o tres vegades cada jornada.
Gran dependència (grau 3, entre 75 i 100 punts)
Es dona quan les incapacitats físiques i mentals es revelen com a absolutes. Els afectats necessiten les ajudes de forma continuada i per a fer la pràctica totalitat de les seves tasques.
Com s’articula l’assistència sociosanitària als dependents?
Finalment, et resumirem les actuacions necessàries perquè l’atenció a la dependència sigui una realitat. Les complicacions o la regularitat amb les quals s’efectuïn aquestes ajudes dependran del grau de dependència individual.
Assegurar la higiene personal i en el domicili i garantir la nutrició, la satisfacció de les necessitats fisiològiques i vestir-se en condicions són objectius prioritaris. Però hi ha més intervencions rellevants. Per exemple, l’ajuda per a desplaçar-se fora de casa o la realització de gestions econòmiques. La posada a la disposició d’un servei de teleassistència ve especialment bé per a solucionar determinades incidències.
Finalment, l’assistència psicosocial es notarà especialment en les teràpies per a recuperar unes certes facultats minvades o perdudes. Al cap i a la fi, el foment dels hàbits autònoms viables és una prioritat. D’aquesta manera, poden afavorir-se les relacions amb l’entorn social del dependent, tan rellevants per a l’autoestima de les persones dependents.
En definitiva, els graus d’e dependència conformen una escala útil per a intervenir davant les pèrdues d’autonomia personal. Faciliten comprendre les necessitats individuals dels dependents i destinar els mitjans adequats per a satisfer-les. Si pretens treballar atenent dependents, aprofundeix en el contingut d’aquests graus mitjançant cursos com el de la nostra escola de formació professional.
