Els professors i auxiliars d’educació infantil saben que aconseguir que els nens participin en classe no sempre és una tasca fàcil. Entre els 0 i els 6 anys, els nens no estan acostumats a estar en un entorn educatiu. Això pot fer que a vegades no vulguin participar en les activitats o bé que siguin massa tímids amb els seus companys. Per això, volem donar-te alguns consells perquè els nens vergonyosos intervinguin i així poder crear una classe participativa.

Què puc fer perquè els nens participin a classe?

A continuació, volem proposar-te algunes idees i solucions per a aconseguir una aula on els alumnes siguin partícips de cada activitat proposada. Per a això, t’oferim alguns consells per a aconseguir que tots s’involucrin.

Treballar amb els nens vergonyosos

Generalment, la vergonya no és més que un símptoma de vulnerabilitat i absència de seguretat en un mateix. Per això, resulta bastant característic que els nens més vergonyosos siguin els que precisament tenen l’autoestima més baixa.

Per tant, la majoria de consells respecte a aquests alumnes aniran encaminats al fet que potenciïs la seva confiança i la seva autoestima per a així poder millorar la seva participació a l’aula. Els beneficis sobre el nen es notaran tant en la relació amb els seus professors com amb la resta de companys.

En primer lloc, és imprescindible que tinguem un reforç positiu sobre les tasques. És a dir, que elogiem tots els progressos que el nen va tenint al llarg dels dies. D’aquesta manera, sentirà que avança igual que els seus companys. També serà necessari que mostrem el nostre suport i la nostra ajuda quan es faran tasques noves o més difícils.

aconseguir que els nens participin

D’altra banda, seria recomanable que et mostressis com a exemple. Això pot aconseguir-se evitant les crítiques sobre el seu comportament i explicant que els professors i auxiliars d’educació infantil també sentim vergonya en determinades situacions o en realitzar algunes activitats.

Si li contes que tu també has d’esforçar-te per a parlar en públic o fer algunes tasques que menys t’agraden, entendrà que és normal tenir aquests sentiments i que no és l’únic al qual li succeeix.

A més, resulta adequat fomentar la seva autonomia i independència. És necessari que en alguns casos senti que ha de fer una tasca sense ajuda, perquè aprengui a gestionar les seves emocions. Quan vegi que és capaç de finalitzar tasques per si mateix, augmentarà la seva confiança i així voldrà fer-ho més vegades.

Finalment, cal recordar que és important no forçar al nen en cap moment. Si hi ha alguna tasca en la qual no vol participar, no hauríem d’obligar-ho. A poc a poc, anirà canviant la seva percepció i s’animarà a formar part d’aquesta activitat sense que li ho hàgim exigit.

Participació general a l’aula

Perquè els nens participin en la classe, és fonamental que tot allò que es treballi els resulti agradable i interessant. No sols quant al nivell de coneixements que s’imparteixen, sinó també en la metodologia. És a dir, no tindria sentit que a un nen de 6 anys li donem un text amb moltes paraules perquè aprengui sobre les matemàtiques. És important, per tant, fer que les classes siguin lúdiques i més dinàmiques.

Una de les maneres d’aconseguir això és mitjançant les metodologies educatives alternatives: joc o ludificació, treball en grup, aprenentatge basat en projectes, utilització de les TIC, etc. En lloc d’explicar una mica de manera teòrica, és més interessant passar a l’acció o fer alguna dinàmica per a l’aprenentatge. D’aquesta manera, es mostraran molt més motivats i receptius.

Per exemple, imaginem que en classe d’anglès aprendran els animals. En lloc d’utilitzar el llibre, es poden plantejar diferents activitats alternatives:

  • Joc amb mímica. En lloc d’utilitzar les imatges d’un llibre, cada alumne pot imitar a l’animal que triï i el primer company a endevinar-lo, guanyaria un punt.
  • Compte una història. Un altre recurs que és bastant participatiu és anar contant una història en la qual els nens poden intervenir. En un cercle, el professor començaria a recitar una història sobre animals (dient els seus noms en anglès) i pot ser continuada per alguns dels alumnes que ell decideixi.
  • Sons dels animals. A aquestes edats, els nens són molt curiosos i volen conèixer els sons que fa cada animal. L’activitat podria ser embenar-los els ulls mentre que un company fa un so. Llavors, hauran d’endevinar quin animal és i dir el seu nom en anglès.

En definitiva, aconseguir que els nens participin en classe no sempre és senzill, especialment entre els 0 a 6 anys. Per això, esperem que aquests consells t’hagin resultat útils i que puguis aplicar-los en el teu dia a dia. I recorda que educar és un procés llarg i continu, per la qual cosa encara que estiguis aplicant les tècniques adequades, a vegades cal esperar per a veure els resultats.